El Museu Vallhonrat, la història viva de Rubí

Al segle XVII, amb la Guerra dels Segadors, la família Vallhonrat arriba a Rubí i s'instal·la a la finca on ara és ubicat el Museu Etnogràfic. En aquella època, ja disposaven de col·leccions pròpies i d'un continent important. A mesura que van anar passant els anys, els rubinencs i rubinenques van anar fent aportacions fins que el pare de en Pere va decidir fundar el museu. L'objectiu era clar, cuidar tot aquell patrimoni procedent de la família, juntament amb les aportacions d'amics i clients, per tal de poder ensenyar-ho i que formés part de la cultura i el llegat de Rubí. D'aquesta manera s'arriba a les 9000 peces de les quals es composa avui dia la col·lecció del museu dividit en 6 sales: Objectes elèctrics, fauna i còmics; el celler; el mobiliari; arqueologia; armes; sala Pons Cirac.

Objectes elèctrics. Fauna. Còmics

La primera sala de visita del Museu és la que acull la història dels objectes que ens descriuen els costums i les tradicions d'un poble. La majoria dels objectes que es troben exposats a les vitrines han estat presents a les llars catalanes. Els objectes són el reflex del que era la vida del dia a dia de les famílies. Són història per ells mateixos.

La sala també presenta de forma didàctica l'evolució dels aparells elèctrics: interruptors BJC, els timbres de l'antiga TIMESA, els primers comptadors d'AEG, aparells de ràdio, telèfons antics i fins i tot ampolles de porró i sifons. Segons Pere Vallhonrat "intentem ensenyar als grups d'estudiants que visiten el museu l'evolució que han tingut els objectes quotidians. Que abans la vida era molt més difícil que ara. Intentem que apreciïn i valorin que el benestar que tenim actualment s'ha aconseguit pels esforços dels nostres avantpassats".

El Celler

La Sala del Celler la predominen les vint bótes de fusta de castanyer i roure que van formar part de la Masia Vallhonrat. Es pot observar també la transformació del raïm en vi, des de les portadores fins a la trinxadora, als cups i a les bótes. I és que entrar al Celler significa fer un pas enrere en el temps i arribar al segle XIX. Les parets plenes de les eines que feien servir els treballadors de l'època recorda els anys en què la riquesa principal que hi havia a la ciutat era la vinya. Abans que la fil·loxera fes de les seves, el vi de Rubí va enriquir algunes masies de la ciutat i, fins i tot, es van guanyar premis a l'Exposició Universal de 1888 a Barcelona. El vi posterior a la plaga ja mai va tornar a ser el mateix.

A la sala, però, també hi ha una important col·lecció referent al món gremial. Hi són representats un total de 16 oficis, cada un amb les seves eines originals. A més, també s'hi pot trobar un assortiment d'aixetes, la més antiga de l'època gòtica i datada entre els segles XIII i XIV, una col·lecció de panys de portes de masies de Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat, datats dels segles XIII i XIX.

El Mobiliari

A aquesta sala hi trobem una col·lecció diversa però detallada de peces representatives del moble català. Es tracta del mobiliari que decorava les cases nobles de les viles. Entre d'altres s'hi poden trobar la caixa de núvia, que consistia, primordialment a guardar l'aixovar de les noies de les cases perquè quan es casessin tinguessin tot allò que necessitaven en la nova llar. També s'hi poden trobar arquimeses i arquibancs de fusta de noguera; també cadires de molts estils i èpoques des d'estil isabelí i alfonsí, fins fraresques d'època ferrandina o cadires de l'escola d'Antoni Gaudí. 

La sala dedica una part al mobiliari marroquí, amb una arquilla-bufet on es pot observar el treball artesanal. Completen la zona taules, cadires, pufs i diversos objectes de la cultura musulmana. 

La Sala d'arqueologia

Unes 1000 peces formen aquesta sala elaborada, en gran part, pels viatges de la família Vallhonrat a l'estranger. És la sala del museu que alberga més peces, de diverses temàtiques, èpoques i procedències. S'hi pot trobar des d'una secció d'ús domèstic com molinets de cafè, planxes o llums d'oli. També hi ha una secció de geologia i paleontologia amb fòssils de més de 540 milions d'anys d'antiguitat.

Criden l'atenció, a la vitrina central de la sala d'arqueologia, els caps de les escultures femenines d'estil modernista que van coronar durant anys el cim de l'edifici de l'antic Casino Espanyol de Rubí.

Armes

La sala preferida dels nens que visiten el Museu. Segons Pere Vallhonrat "la raça humana ha fet un molt mal ús de les armes que, en un principi, es van idear per poder menjar o defensar-se". Està clar, però, que formen part d'una història que no es pot oblidar. En aquesta sala s'hi poden trobar armes dels segles XVII, XVIII, XIX i principis del segle XX. Sobretot de la Primera i Segona Guerra Mundial i de la Guerra Civil Espanyola. Moltes d'aquestes armes les van comprar el Pere i el seu pare durant els viatges al Rastro de Madrid on venien aquestes peces per 500 pessetes.

Sala Pons Cirac: L'Àngel del cristall

És una sala especial, diferent de la resta del Museu. La que més crida l'atenció dels visitants. Pons Cirac va deixar clar que volia que la seva obra s'instal·lés a un museu i va ser el Museu Vallhonrat el triat per la seva família pel vincle amb la ciutat. I és que als anys 50 ja se li va fer tot un homenatge i als anys 90 un altre i se li va dedicar un carrer. Pons Cirac té obres en 12 museus però el cos important, un centenar de peces, està cedit de per vida al Museu Vallhonrat. 

L'exposició del gran mestre de l'art del cristall està formada pels seus quadres i els seus gerros que formen un art on la creació del dibuix i la talla mantenen una composició molt difícil de realitzar, oferint unes perspectives sorprenents i inèdites fetes amb una tècnica única, buidant el cristall mitjançant la talla i creant obres en baix relleu.

Per Pere Vallhonrat, el museu forma part de la història viva de la ciutat i mostra a tots el rubinencs i rubinenques el que ha format la vida i el dia a dia dels seus habitants des de molts punts de vista i des de molts vessants. "La gent ha confiat en nosaltres cedint-nos els seus objectes i nosaltres tenim el compromís de cuidar-los i mostrar-los com el patrimoni important que suposa".