Treballadores de centres de primària de Rubí expliquen la seva experiència durant la pandèmia

Aquest dilluns 8 de març, el TOT Rubí ha volgut posar cara i veu a dones treballadores que han estat en primera línia de foc durant la pandèmia en els centres de primària de la ciutat i homenatjar la seva tasca. Dues infermeres, una metgessa i una administrativa de salut ens donen el seu testimoni de primera mà.

“Ets infermera i això és vocacional”

Carmen García. Infermera del CAP Sant Genís

La irrupció del coronavirus a principis ara fa un any ha suposat un abans i un després en la vida quotidiana de les persones. Com recorda la Carmen García, infermera del CAP Sant Genís, malgrat que en televisió i premsa sempre han sortit moltes imatges d’hospitals, l’atenció primària ha estat la que ha fet de “mur de contenció” perquè no arribi tanta pressió als hospitals, a través de l’atenció domiciliària i telefònica.

La Carmen és rubinenca i treballa en aquest centre d’ençà que el van obrir, a finals de 2007. Explica que el coronavirus “s’ha viscut de forma molt dura perquè era una cosa nova i no sabíem per on agafar-la. Anava canviant per moments i veies els pacients malament. Hi havia por i desconcert. No sabies què anava a passar en qüestió d’hores”.

Aquesta treballadora reconeix que tenia por de contagiar-se, però abans que res prioritzava fer la seva feina i tirar endavant. “Hem donat el 300% si feia falta. Ets infermera i això és vocacional”.

Un any després explica de l’inici de la pandèmia explica que l’esforç continua sent el mateix. “Això no està encara controlat, perquè si no, no estaríem com estem però hi ha coses que ja saps per on anar i et pots anticipar perquè no empitjori i derivar-ho abans a l’hospital”.

“Als sanitaris ens ha tocat ser els bombers d’aquesta pandèmia”

Rosa Maria Jurado Gallego. Metgessa i directora del CAP Anton de Borja

La doctora Rosa M. Jurado fa cinc anys i mig que treballa en el CAP Anton Borja. Quan li preguntem com ha viscut la pandèmia, ho resumeix en una sola frase: “als sanitaris ens ha tocat ser els bombers d’aquesta pandèmia”.

La directora d’aquest CAP explica que hi ha un esgotament emocional i físic generalitzat. “Des de fa 12 mesos estem batallant amb aquesta situació, molt estressant” i reconeix que ningú estava preparat per a una situació com aquesta. Tot i això, destaca “l’energia màxima i una capacitat d’adaptació impressionant per part de tots els nostres companys i l’equip, adequant-nos a les variants i variabilitat de la pandèmia, amb canvis organitzatius constants”.

La doctora confia en la campanya de vacunació, “tot i que no és tan ràpida com ens agradaria però els resultats estan sent molt positius, i el nombre d’infectats està disminuint en els entorns on s’ha vacunat, siguin residències o professionals sanitaris”.

Aquest panorama més esperançador només està entelat per les noves variants del coronavirus, com és la soca britànica, “més transmissible, que està originant més casos, tot i que la vacunació està demostrant ser efectiva”. També pel fet de no respectar les mesures de seguretat sanitàries.

En aquest sentit, la metgessa explica que a les escoles “s’han duplicat els casos” a la tornada de les festes de Nadal i recorda que cal continuar amb l’esforç comú per mantenir les distàncies, mantenir la ventilació dels espais, l’ús de la mascareta i rentar-se les mans.

"Estupor, incredulitat, nervis i por al desconegut"

Y. G. Infermera EAP del CAP Mútua Terrassa

La Y.G. és rubinenca de tota la vida i treballa com a infermera en el CAP Mútua Terrassa des de fa 20 anys. Amb "estupor, incredulitat, nervis i por a allò desconegut" és com va viure aquesta treballadora el principi de la pandèmia. A més, explica que la primera onada va coincidir amb el contagi d'alguns companys de professió, "alguns d'ells greus".

Segons la Y.G., el coronavirus ha obligat a acceptar molts canvis en el personal sanitari, tant en la forma d'atendre com en la manera de protegir-se ells però també als pacients. "Vam començar a fer visites telemàtiques, també presencials", recorda la infermera, qui reconeix que sobretot al principi hi havia "por" a cometre errades ja que els protocols canviaven constantment.

Aquesta treballadora rubinenca va viure la crisi sanitària en primera persona ja que, tant ella com el seu marit, també infermer, van contagiar-se per Covid-19. "Ell va acabar ingressat amb pneumònia bilateral. Vam viure 15 dies molt durs i encara li han quedat seqüeles", explica.

Malgrat tot, un dels aspectes positius que treu la Y.G. de la pandèmia és "la unió i el suport que hi ha hagut entre nosaltres".

"Preocupació i molts canvis"

M. T. Administrativa de Salut i coordinadora del seguiment Covid-19 als centres escolars al CAP Mútua Terrassa

La M.T també porta 20 anys treballant en el CAP Mútua Terrassa. Explica que professionalment va viure la pandèmia “amb preocupació i molts canvis”. L’atenció presencial va donar un gir de 180 graus i es va convertir en telemàtica o telefònica. “Va ser un gran canvi al principi”, reconeix aquesta treballadora.

Com a molts professionals de l’àmbit sanitari, la M.T. admet que tenia una gran preocupació pel risc de contagiar pares i fills. “Sobretot al principi, que teníem poca informació. Però al final ens hem acostumat i ja se sap més”.

Actualment, la coordinadora del seguiment Covid-19 als centres escolars afirma que se sent “tranquil·la” tot i que “sempre has de tenir molt en compte les mesures de seguretat”. Conclou amb una crida a la ciutadania molt clara i contundent: “que no es relaxin, la idea és controlar-ho però tothom ha de col·laborar. Estem molt cansats ja que fa un any de pandèmia però no ens podem relaxar”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.