La figura del caganer: origen de la tradició i els més demanats aquest Nadal

El caganer és, possiblement, el personatge més autèntic i característic dels pessebres nadalencs a Catalunya. Tradicionalment es representa vestit amb faixa i barretina i lluint una pipa als llavis, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant i actualment es creen models de personatges cèlebres com polítics, actors, músics o futbolistes. Aquest any el més sol·licitat ha estat el caganer de la cantant Rosalía, que s'ha esgotat a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona en poc més d'una setmana. A banda de l'èxit de Rosalía, les figures amb més demanda són els personatges de la 'Casa de Papel', Frida Kahlo i l'activista Greta Thunberg.

Origen de la tradició

Els primers caganers documentats daten de les acaballes del segle XVII i el començament del XVIII. Són, en origen, una mena de personificació en tres dimensions d'escenes quotidianes que ja es representaven en rajoles decoratives des del segle XVI, entre elles la imprescindible acció de defecar.

Però, què simbolitza? 

Durant molts anys s'ha assumit que el personatge és un vestigi d'antics cultes de fertilitat de la terra, propiciadors d'abundor i sort, representats en un context de religiositat popular domèstica com és el pessebre. Així, amb les seves femtes abonava la terra i la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima amb l'alegria que comporta el Nadal. Col·locar-lo al pessebre porta bona sort i alegria.

Versions més recents posen l'èmfasi en una dimensió lúdica i carnavalesca del fenomen pessebrista, com a contrapartida a la representació oficial de la religió. Altres, estableixen un paral·lelisme entre aquest personatge i altres de les cançons populars nadalenques, com el rabadà, la funció dels quals és fer baixar a la realitat de la gent esdeveniments de gran altura i rigor teològic.

Un apunt curiós: aquest no és l'únic personatge que caga per Nadal a les llars catalanes. Hi ha també el Tió!