Rubí, feu històric del socialisme a les eleccions europees

Els rubinencs i tots els catalans, van poder votar a Europa per primera vegada el 10 de juny de 1987. Des d'aquell moment, s'han celebrat eleccions 8 vegades, el 1987, 1989, 1994, 1999, 2004, 2009, 2014 i les últimes el 2019, que van coincidir amb les municipals. En totes elles el vencedor a Rubí ha estat el Partit Socialista de Catalunya.

Si bé és cert que els 8 comicis europeus viscuts a Rubí els ha guanyat el PSC, no sempre ha estat una victòria àmplia. Sí que ho van ser fins al 2009, però el 2014, principalment a causa de la situació política viscuda a Catalunya amb el procés, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya es va quedar a 300 vots de la victòria, obtenint el 18,47% dels vots i el PSC el 19,84%. A les últimes eleccions, el 2019, va augmentar la distància i els socialistes van aconseguir el 29,96% del suport, mentre que la formació groga va obtenir el 20,46%.

CIU, PP i ERC competint per ser la segona força política

La plaça per ser la segona força política a la ciutat per les europees si ha estat més canviant, sobretot els últims anys. Durant les primeres 4 votacions, Convergència i Unió (CiU), ara Junts per Catalunya, va dominar aquesta segona posició, als anys 2004 i 2009 aquest lloc va ser del PP i el 2014 i 2019 ha estat d'ERC.

Als comicis més recents, els partits més nous com Podem o Ciutadans van irrompre amb força, continuant amb la tònica general que es va viure a les municipals. Les 5 primeres posicions les van ocupar PSC amb el 29,96% dels vots, ERC amb el 20,46%, Junts amb el 15,02%, Podemos amb l'11,35% i finalment Ciutadans amb l'11,27%. El PP, en canvi, que es va mantenir com a segona força política fins al 2009, va passar a ser la cinquena el 2014 i sisena el 2019.

Evolució de participació

Els primers comicis i els últims són els que van registrar la participació més gran, amb un 63,90% i un 57,27% respectivament. Aquestes dues convocatòries electorals van coincidir amb les eleccions municipals, és a dir, es van dur a terme el mateix dia. Això podria haver contribuït a l'augment de la participació. L'any amb la taxa més alta d'abstenció va ser el 2009, quan només van votar el 33,45% dels rubinencs cridats a les urnes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.