CORONAVIRUS
6 consells perquè la parella sobrevisqui al confinament
Montse Cazcarra, psicòloga sanitària de Rubí, ens ofereix claus perquè el confinament no afecti a la convivència en parella
Treballem 8 hores al dia (o més). A la jornada laboral li hem d’afegir el temps que destinem anant del treball a casa i de casa al treball, junt amb el temps que invertim a les tasques de la llar i als nostres hobbies,… Tot plegat ens deixa poca estona per estar – plenament –, per conviure amb la nostra família, amb la nostra parella o amb les persones amb qui compartim casa.
Ara bé, les noves circumstàncies imposades per aplanar la corba de contagi de la Covid-19 ens obliguen a canviar la nostra rutina i, com a resultat, tant si teletreballem com si no podem anar a treballar i hem de quedar-nos a casa, hem de passar molt més temps a casa i, molt probablement, amb qui la compartim.
El confinament passa factura. És una realitat. Ho demostra l'augment de divorcis de la població xinesa després del seu període de confinament. Algunes persones em pregunten si el confinament trenca parelles. No és així. El confinament posa sobre la taula, fa més evidents, problemes que ja existien però que d’alguna o una altra manera, s’anaven trampejant.
La convivència intensiva pot afectar directament el benestar de les nostres relacions, tant a nivell de família com de parella. O fins i tot si compartim casa amb persones amb qui no tenim un lligam familiar. L'apatia, resultat de passar hores i hores a casa tancats, juntament amb l’angoixa de la situació d’emergència sanitària i l’impacte que pot tenir en nosaltres i aquells a qui estimem, són el còctel perfecte perquè estiguem més susceptibles i irritables. Com a resultat, sorgeixen més conflictes i ens sentim amb menys voluntat per donar el nostre braç a tòrcer per resoldre'ls de forma satisfactòria. Això, alhora, fa que sigui més fàcil que ens centrem en allò negatiu, en allò que no ens acaba d’agradar de les persones que ens envolten.
Per tal d’evitar que les relacions es desgastin com a resultat de la convivència intensiva d'aquestes setmanes, podem:
1. Apostar per l'empatia: primerament hem de ser conscients que aquesta situació no és fàcil per a cap de nosaltres, i que cada persona ho viu de la millor manera que sap i que pot. Aquesta reflexió ens ajudarà a entendre el fet que gestionem les circumstàncies de forma diferent. Ningú neix après per a situacions excepcionals com aquesta.
En segon lloc, cal posar-nos a la pell de les persones amb qui compartim sostre: com se senten? Quines necessitats tenen? Per descomptat, són preguntes que podem formular de manera explícita. Però, en qualsevol cas, les hem de tenir presents ja que no tothom ens sentim de la mateixa manera, ni necessitem el mateix.
2. Ser assertius: posar límits i comunicar el que no ens agrada o no sembla bé evitarà que frustració i ràbia s'acumulin i acabem "explotant" expressant el nostre desacord de mala manera, fruit de les emocions acumulades.
Podem dir “no” i posar límits centrant-nos en les nostres necessitats: “m’agradaria que...”, “necessito que...”. És possible que això no ens resulti gens fàcil i que estiguem temptats a donar-hi voltes al mateix tema abans de concretar; però això és contraproduent. És millor formular el missatge de manera clara i concisa. Això sí: sempre amb respecte, tenint en compte a l’altra persona i estant oberts a negociar.
3. Relativitzar: no es tracta de passar per alt el que ens fa mal; ni tampoc d'iniciar un conflicte per qualsevol motiu; sinó de trobar l'equilibri entre posar límits i expressar la nostra opinió, i valorar si val la pena iniciar un conflicte amb el cost que un conflicte no resolt pot tenir a nivell relacional. Per exemple, si es tracta de quelcom que ens molesta molt, que té clares conseqüències en nosaltres o el nostre benestar, o bé si es tracta d’una situació recurrent, valdrà la pena formular una petició de canvi.
Important: els conflictes no són necessàriament negatius; ans el contrari! És cert que si els conflictes es donen amb una freqüència elevada, la proporció d’interaccions positives i negatives queda descompensada i, com a resultat, les relacions corren el risc de desgastar-se. Malgrat això, cal dir que els conflictes poden oferir-nos el context ideal per renegociar allò amb el que no estem del tot d'acord.
4. Estar disposats a negociar: no hem de tancar-nos en banda, sinó que hem d’estar disposats a dir la nostra, a la vegada que escoltem als demés. Totes les opinions són importants i han de ser escoltades. A l’hora de negociar, la nostra meta hauria de ser aconseguir un resultat de el tipus win-win, en que tots dos membres surtin guanyant. Serà important transmetre amb claredat què volem que canviï, a l’hora que escoltem a l’altra part i arribem a una posició que sigui satisfactòria per a tots els implicats. També podem negociar què estem disposats a passar per alt, i què no.
Sentir que tots els membres guanyen (o perden), ens portarà una sensació de justícia que ens ajudarà a estar més disposats a asseure'ns a negociar en conflictes futurs.
5. Planificar activitats junts: si propiciem les interaccions positives i aconseguim que aquestes tinguin més pes en el nostre dia a dia que les de caràcter negatiu com les discussions o les desavinences, estarem preservant el benestar de la família, parella, o de totes les persones amb qui convivim. Podem fer-ho planificant activitats plaents que fomentin la unitat, la col·laboració i el treball en equip; que ajudin a que tot flueixi. Per exemple, podem utilitzar jocs de taula, fer exercici junts (a casa), aprendre noves receptes implicant a tothom present, ...
6. Respectar l’espai: hem de trobar un espai on tinguem intimitat i puguem fer allò que ens agrada i ens ve de gust per exemple llegir, escriure, fer ioga, fer videotrucades. És legítim que comptem amb aquest espai, de la mateixa manera que el podem trobar i demanar si no hi disposem encara. D’altra banda, hem de respectar l’espai de les persones amb qui compartim sostre. Disposar de temps i espai per a nosaltres mateixos és necessari i facilitarà la convivència.
Segueix el TOT per estar informat de tot el què passa a la ciutat:
- Aquests dies, segueix el TOT per estar ben informat en tot moment del què està passant a la ciutat.
- Última hora sobre el coronavirus, consells, informació de servei i tota l’actualitat.
- Subscriu-te al WhatsApp del TOT Rubí i sigues el primer en saber què passa a la ciutat. Guarda el número 680 850 388 a la teva agenda del telèfon i envia'ns un missatge amb la paraula 'ALTA'
- Segueix les nostres xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.
- Subscriu-te al butlletí per rebre les notícies més destacades per correu electrònic.