"A Rubí li ha faltat un pla general d'ordenació molt més proteccionista", Rafael Bosch, president de Rubí d'Arrel

Quan li preguntem directament si l'entorn natural de Rubí està ben cuidat, Bosch respon que "tenim molts deutes històrics amb la natura perquè Rubí sempre ha tingut un subsòl molt ric que moltes empreses l'han volgut aprofitar fent extractives d'argiles i àrids. Això ha comportat fer molts forats en el territori".

D'altra banda, Bosch afegeix que "pel que fa a Catalunya, tot allò fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i del Parc natural de Collserola i de Sant Llorenç de Munt ha tingut una desprotecció. Protegim uns llocs per deixar-ne de banda uns altres i tots els impactes els reben aquests últims".

A nivell local, "al patrimoni local de Rubí sempre li ha faltat un pla general d'ordenació molt més proteccionista. Les coses s'han fet al revés. Primer s'han construït cases en sòl no urbanitzable i després s'ha hagut de fer una urbanització sobre la marxa per poder legalitzar aquestes cases". D'això és un bon exemple urbanitzacions com Castellnou, Sant Muç o Can Serrafossà, on es van construir habitatges fa més de 30 anys, de forma alegal.

En moltes urbanitzacions de Rubí posteriorment s'ha hagut de posar enllumenat, clavegueram i escomeses d'aigua. "Però totes aquestes infraestructures no han estat planificades amb antelació, i en un municipi el que s'ha de fer és planificar on aniran cases i on no perquè s'han de protegir certs espais naturals".

En aquest sentit, Bosch recorda les pluges del passat novembre, que van rebentar els col·lectors d'aigües residuals a diverses urbanitzacions. "Ara s'intenten reparar a correcuita perquè tots aquests col·lectors passen per torrents i espais naturals de Rubí. D'haver-se planificat l'espai això no hagués passat. L'aigua ha de mantenir-se neta perquè és font de vida".

Bosch no es refereix a una planificació recent sinó la que s'hauria d'haver fet en el Pla d'ordenació de Rubí, que és de l'any 1981 i es va revisar al 86. "Són més de 30 anys de manca de planificació", conclou Bosch, que tot i així considera que és possible recuperar els espais naturals de Rubí poc a poc.

Per últim, quan li preguntem per les mostres d'incivisme que habitualment es veu en molts espais naturals de Rubí, sobretot amb deixalles d'empreses i particulars a llocs que no corresponen, Bosch afirma que "això no només passa a Rubí. La societat ha tornat a l'individu individualista. Anem a la nostra i no valorem el que és de tots". Bosch considera que "calen generacions i molta pedagogia però sempre hi ha un bri d'esperança en els joves i els nens d'ara".

Una associació molt vinculada al territori

Rubí d'Arrel va néixer el 2012 a través de diverses entitats que tenien ganes d'actuar conjuntes: el Centre Excursionista de Rubí (CER), el Centre d'Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA), l'AMPA de l'Escola Especial de Ca n'Oriol i també la Unió de Pagesos de Catalunya. "Són entitats molt diverses i vinculades al nostre territori" afirma Bosch, president de Rubí d'Arrel.

Una de les activitats amb més rellevància de Rubí d'Arrel és la Caminada Nocturna que organitzen cada any, on hi participen gairebé un miler de persones, com va succeir a l'última edició.

També ofereixen educació ambiental per a les escoles. En aquest sentit, Bosch recorda que "està molt bé anar al Montseny però conèixer l'entorn natural de Rubí ofereix els mateixos recursos pedagògics i a més aprofites molt més el temps, i no cal que estiguis una hora a l'autocar".