L’Ajuntament obté autorització judicial per intervenir als horts i barraques del Castell

Al costat de les places d’aparcament del Castell, a la zona més pròxima a l’Arborètum, hi ha una espècie de túnel del temps. Si creuem aquest estret passatge trobarem desenes d’horts i barraques, i el so de cabres belant, gallines i un munt de felins.

Des de fa uns dies, en algunes de les portes d’algunes d’aquestes construccions hi ha penjat un avís de l’Ajuntament de Rubí. El cartell informa que fins al 6 de març es podrà efectuar una "desocupació voluntària" o, en cas contrari, el consistori intervindrà posteriorment per retirar tots els tancaments, coberts i gàbies d’animals.

En el mateix avís s’especifica que els animals, engabiats o no, dels quals no se’n facin responsables els seus propietaris es portaran a un nucli zoològic, granja o centre de recollida. A més, s’ha habilitat un telèfon d'atenció permanent per resoldre dubtes i “valorar cadascuna de les casuístiques”.

L'Ajuntament ha anunciat que, després de comptar amb l’autorització judicial pertinent, desocuparà i netejarà la zona “amb la finalitat de salvaguardar la vida i la integritat física de les persones i animals que fan servir aquestes parcel·les, així com del veïnat adjacent, davant l'evident risc d'incendi que suposa l'estat actual de la zona”, i afegeix que els motius de l'actuació són “estrictament de seguretat”.

Parcel·les amb un contracte de lloguer

Tres homes grans que dediquen el seu temps lliure a cuidar de l’hort i els animals que tenen en aquestes parcel·les expliquen al TOT Rubí que s’han assabentat fa només dos dies que volen desocupar els terrenys i consideren que tenen molt poc marge de temps. Asseguren que molts d’ells tenen un contracte i paguen un lloguer anual, d’uns 60 euros aproximadament per metre quadrat, a Finques Colomer per fer servir les parcel·les, informació que la immobiliària confirma.

També expliquen que ells no viuen en aquestes parcel·les, només dediquen part del dia o del cap de setmana a conrear i cuidar dels animals que tenen: cabres, gallines, conills, gats i, fins i tot, un cavall. Asseguren que han notat una gran proliferació de barraques al voltant de la via del tren des de fa dos anys, quan va començar la pandèmia.  

A la conversa s’afegeix un quart veí més jove que explica que els terrenys on hi ha els horts pertanyien a una empresa que va fer fallida i estava en concurs de creditors, per la qual cosa van passar a mans de l’Administració catalana i posteriorment es va permetre el seu lloguer.

Aquest veí es mostra indignat per la situació i explica que hi ha persones que tenen un hort en aquesta zona des de fa més de 40 anys i que gràcies a ells la zona està cuidada i no es produeixen incendis durant l’estiu. De fet, aquest dissabte els veïns que fan ús de les parcel·les han organitzat una reunió per veure com afronten la situació.

Viure o “sobreviure”

Les construccions precàries existents es poden distingir fàcilment des de la zona del Castell, al costat de les vies del tren, conferint-li a la zona un aspecte d’evident degradació. Tot i això, moltes persones en una situació de pobresa extrema s’hi han vist abocades a viure, o millor dit “sobreviure”, en aquestes barraques per no tenir altres alternatives.

Ara fa un any, el Hamid donava a conèixer el seu testimoni i explicava que, com ell, en aquesta zona d’horts hi havia més persones vivint en barraques, sense aigua ni llum, i en condicions molt precàries.

Més info: Hamid: la història de malviure en una barraca

De la mateixa manera que el Hamid, algunes de les persones que vivien en aquestes barraques han acceptat l'actuació de serveis socials i, gràcies a això, han pogut millorar la seva situació, obtenint recursos propis i accedir a un habitatge. En canvi, segons informa l’Ajuntament, hi ha hagut altres persones que han defugit les visites dels treballadors socials, amb la qual cosa no s'ha pogut establir una diagnosi clara de la seva situació ni oferir una alternativa habitacional.  

En aquests moments, el consistori reconeix que no sap el nombre real de persones que poden estar fent ús de la vuitantena de divisions d'aquestes dues parcel·les perquè no hi pot accedir. Sí que preveu, no obstant, que la majoria de terrenys no es facin servir com a alternativa habitacional, sinó com a horts o espais d'emmagatzematge, per la qual cosa, un entrin a les parcel·les faran “una radiografia exacta de la situació”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.