Albert Bessols: "Des de La Tafanera del Pàmpol fem poble"

Rubí té una cultura vitícola i gastronòmica referent al Vallès i el territori. Aquest llegat continua molt vigent a la ciutat gràcies als establiments que s'han arriscat per a apostar per la tradició local 100% rubinenca.

La Tafanera del Pàmpol és una vermuteria que va néixer l'any 2022 i que va portar al municipi una idea completament innovadora de negoci. Es va fer al bar històric de El Pàmpol, el més antic de la ciutat segons indiquen el registres, i situat al passeig Pau Claris 1. Amb la barreja de les propostes del s.XXI i la conservació d'un dels signes més representatius de la ciutat, s'ha aconseguit fer un lloc d'oci i gastronòmic sense precedents. Gràcies a tot això i la qualitat dels seus productes, els seus creadors han arribat a situar a La Tafanera com la millor segona vermuteria de Catalunya en 2024, i entre les 5 finalistes del territori per segon any consecutiu en els premis Vinari. 

Avui parlem amb el propietari de La Tafanera del Pàmpol, l'Albert Bessols, perquè ens expliqui una mica més sobre la vermuteria i com ha arribat en qüestió de dos anys a ser un dels establiments de referència a Rubí.

Com va néixer la idea d'aquest negoci?
Vam començar sent dos socis, la que era la meva parella i jo. Al juliol va decidir que volia centrar-se a un altre projecte i que això no era el que ella volia. Vam muntar aquest negoci perquè quan estàvem junts, ens agradava molt anar els caps de setmana de "vermuteo". A la seva feina li van fer un ERE quan va començar la pandèmia. Jo em dedicava al sector del gas, estava moltes hores fora de casa i de Rubí, amb torns de nit i cap de setmana... i llavors ens vam plantejar muntar un projecte en conjunt.


Llavors vau tenir molt clar des del principi que seria una vermuteria i no un altre model de bar?
Sí, quan sortíem sempre anàvem a vermuteries de Barcelona com El Senyor Vermut, El Morró Fi, La Romànica... estàvem allà prenent alguna cosa al migdia i ens n'anàvem després a casa a dinar. Teníem molt clar que havia de ser aquest tipus d'establiment.


Per això heu tingut algun tipus de formació?
Formació no hem tingut. Quan jo era jove, dels 16 als 23 anys, vaig treballar com a cambrer a un bar els caps de setmana. Estudiava i m'ho combinava. Vaig haver de parar entre 10 i 12 anys i llavors va sorgir aquesta iniciativa. Només va ser com a cambrer i no com a empresari. Muntar això va ser una aventura i vam haver d'aprendre de com es porta això, com funciona allò altre... ja que no només és posar cerveses i servir.

Quin balanç fas d'aquest canvi de vida que pot resultar molt arriscat amb la crisi derivada de la pandèmia?
Vam pensar que si sortia bé cap endavant i si no era així, ja tenim una edat que dius "escolta si no busquem feina d'una altra cosa i ja està". El més important és portar pa a casa. És una aventura que costa, ja que quan comences un negoci no és fàcil, però estem contents.

Quina és l'especialitat de la Tafanera del Pàmpol?
Nosaltres treballem amb un vermut que ja ens agradava quan sortíem abans de muntar l'establiment. Vam provar-hi diferents tipus, però el que més ens tirava va ser el de Padró i el de Muller. Vam fer contactes amb la Casa Padró, que és la Bodega de Reus, però pel tema d'infraestructura i distribució no li van donar molta importància. Llavors en vam posar en contacte amb les Bodegas de Muller, i automàticament ens va dir que ens servia amb un sortidor, ens posaven els boxs i és el que estem treballant des de fa dos anys.

"Quan comences un negoci no és fàcil, però estem contents"

Per què li vau posar el nom de 'La Tafanera del Pàmpol'?
La Tafanera va ser perquè buscàvem un nom una mica cridaner. Vam pensar en el nom de la 'chafardera' i ho vam passar al català. Quan estava la Carme i els altres propietaris, l'Ajuntament feia aquí els plens i reunions. Els clients que venien, es posaven amb l'orella ben oberta a escoltar el que deien i així saber el que es decidia, i per això li vam posar 'la tafanera'. D'altra banda, el Pàmpol era perquè no volíem perdre l'essència del que era aquest establiment en el passat. Per molt que li canviem el nom, la gent ho continuaria coneixent com el Pàmpol. El pàmpol en català és la fulla de la vinya, i representa perfectament el passat vitícola de la ciutat.



Una de les coses per les quals teniu un gran renom és per ser al rànquing de les 5 millors vermuteries de Catalunya per segon any consecutiu. Com heu arribat fins aquí?
En aquest rànquing vam entrar perquè des de La Tafanera del Pàmpol fem poble. Quan vam començar amb la vermuteria va ser tot de zero, no saps on comprar res. Uns 4 o 5 mesos abans vam fer un estudi, vam buscar proveïdors, posar-nos en contacte amb ells... el tema de vins i tal era una cosa que s'havia de posar, ja que no només podíem posar vermuts. Vam parlar amb la Bodega Rosàs de Rubí i ens va obrir les portes. Ens van assessorar molt amb el tema sommelier, ja que no teníem gaire experiència. Ens van comentar el tema dels premis Vinari, que obrien un concurs a la millor vermuteria i ens van passar la seva pàgina web per inscriure'ns nosaltres o perquè un client que ens registrés. L'any passat ho vam fer així i aquest cop ja ens han enviat el correu automàticament. El guanyador no ho fa un jurat, sinó que és per votació popular. No hi cap premi ni regal pel fet que el guardó consisteix en aquest reconeixement tan especial.

"No volíem predre l'essència del que era aquest establiment en el passat"

 

Quins tipus d'obstacles has trobat durant aquests dos anys?
No ha sigut molt difícil, però quan comences una cosa nova fins que no agafes l'experiència no saps. Per exemple, les primeres comandes havíem de pagar al moment, no sabíem com anava el tema de contractar personal, impostos i altres coses d'aquest tipus.

Com ha sigut l'acollida a la vermuteria per part de la ciutadania de Rubí?
Des que vam obrir va ser molt bona. El tipus de clientela que tenim és de totes les edats, per exemple, la gent jove ve buscant una cosa diferent i un espai econòmic amb preus que s'ho puguin permetre. Feia anys que Rubí esperava un tipus de negoci així, ja que la gent de la meva edat som de la generació del "vermuteo".

"Feia anys que Rubí esperava un tipus de negoci així"

A nivell més personal, has viscut a Rubí tota la vida i per això has de posar aquí el teu negoci?
Jo vivia a Barcelona i amb 18 anys em vaig traslladar a Rubí. Els meus pares tenien aquí una segona residència pels caps de setmana, per tant soc rubinenc des que vaig néixer. Fa 30 anys que estic aquí més els dies de vacances que passava a la torre a la meva infantesa. Pujar a Rubí a aquella època era una aventura, era tres quarts d'hora per la carretera nacional.

Quins reptes de futur tens per l'establiment?
Ara mateix no el puc fer més gran pel fet que implicaria traslladar-me i no seria viable. M'agradaria que la Tafanera fos un lloc social, un punt de trobada on antigament era El Pàmpol, el bar històric més antic de Rubí. Té una tradició de 4 o 5 famílies i és el primer bar registrat al municipi.

Més info: La Tafanera del Pàmpol es proclama la segona millor vermuteria de Catalunya

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.