Alice Spears: "El drag s'ha de normalitzar"

Quan la gent pensa en la paraula "drag queen", el primer que els hi passa pel cap és color, purpurina o perruques. Però la realitat és una molt diferent. Hi ha un món darrere d'esforç i superació que poques persones coneixen, d'històries que han anat a contracorrent per a dedicar-se a una professió artística que molts rebutgen per prejudicis i clixés.

David Spears, o més coneguda com a Alice Spears, és una rubinenca de 28 anys que és drag queen. Des de fa diversos anys es dedica a temps parcial a ballar i fer shows a diferents bars, discoteques, fins a arribar a actuar al Festival del Sónar. Compagina el seu treball com a caixera amb la seva faceta artística que, a poc a poc, l'està convertint en una drag molt reconeguda.

Quan i com va començar al món del drag?
Jo dic que he fet drag tota la meva vida. Quan era petit, em refugiava a l'habitació de la meva mare, m'engegava un tocadiscs i començava a ballar. Em creia Chenoa. Quan em vaig fer gran, feia videoclips i coses més artístiques. Sempre les feia de David i no d'Alice. Quan va arribar el confinament, li vaig donar una forma més visual i vaig començar a maquillar-me, a posar-me la perruca... i va ser l'inici de tot. De forma més professional, arran de la COVID.

Quines van ser les seves referents al drag?
Diria que no tinc cap referent drag. No obstant això, com artistes són Beyoncé i Nathy Peluso. 

Com va passar el drag de ser una cosa que feia a casa a convertir-se a la seva professió?
Quan estava a casa ho feia d'amagat i me'n vaig acabar anant. Una vegada que vaig marxar, tot es va ajuntar i va ser quan tot va explotar. Em vaig presentar a un concurs el febrer de 2023, que es diu Pluma. No el vaig guanyar, però em va donar molta visibilitat. Pluma fa 7 anys que fa una festa alternativa independent amb drags i d'altres; i una vegada a l'any se celebra un concurs per a trobar la cara que representa a la marca a aquella ocasió i va fent shows cada mes amb ella. Arran d'això, em van trucar de la Ravalada, que és un correbars a Barcelona que es fa dos diumenges al mes i aquí sí que vaig guanyar.

"He fet drag tota la meva vida"

 

A l'àmbit laboral, el drag està ben pagat?
Considero que no està ben pagat ni valorat. Tot el que portes a sobre, tant el maquillatge, com que t'arreglin una perruca, les hores que dediques a fer els muntatges de so... hi ha mil coses que no es veuen, que tu te les fas i te les produeixes. Hi ha diversos catxés, que cal dir que no em queixo del que m'han pagat mai, i més tard o més aviat, sempre m'ho han remunerat bé.

Com compagina tenir un treball de cara al públic i després ser drag?
El drag no només es fa de nit. Avui dia, hi ha la sort de què no és només nocturn com, per exemple, la Ravalada que és al migdia o el contacontes drags per a infants que es fa de dia. Fa 9 anys que treballo de caixer a una empresa de cara al públic i han viscut aquest procés amb mi i sempre m'han acompanyat. Quan els hi dic que tinc un show, em canvien l'horari i em donen totes les facilitats del món. Porto molts anys amb ells, han vist com he passat d'estar amagat a casa meva al fet que de cop i volta em sorgeixen coses, m'ajuden perquè s'alegren per mi. No obstant això, treballo 36 hores a la setmana i a vegades és dur. Tinc poc temps, estic tota la tarda treballant fora de casa i quan torno m'he de possar a editar o assajar. He arribat a estar fins a les 5 de la matinada a la terrassa ballant, anar a Barcelona...

Per a treballar al sector del drag cal fer-se autònoma?
No cal. Pels artistes hi ha una plataforma a internet que et permet fer factures i et cobren poc per gestionar-ho.

"Considero que el drag no està ben pagat ni valorat"

 

A l'àmbit més personal, vostè ha sentit rebuig per dedicar-se al drag?
He tingut sort perquè des que vaig començar en això, les meves amigues sempre han estat amb mi. De fet, no hauria fet tot si no hagués estat per elles. El rebuig l'he sentit quan a l'hora de conèixer un noi o tenir una cita. És complicat perquè per desgràcia hi ha molts estigmes com "ets massa femení". En el meu dia a dia jo soc jo i això no és més que un personatge. Trobar a algú que ho entengui és difícil. Amb la meva família, no sé com s'ho van prendre perquè vaig marxar de casa.

A l'hora d'escollir els vestits i fer els espectacles, quines inspiracions té?
Quan faig els shows i coreografies, m'inspiro en les dues cantants mencionades anteriorment. D'altra banda, en el tema del maquillatge, em va ensenyar l'ex del meu ex. És maquilladora professional i d'anar veient com m'ho feia, vaig aprendre. Ara m'he fet la meva pròpia versió i he anat explorant fins a fer-me la meva pròpia imatge. I amb els vestits, vaig començar a comprar-me'ls a pàgines barates d'internet. Quan t'inicies és l'únic que totes ens volem permetre, ja que és difícil. No obstant això, quan vaig començar a fer més shows, hi ha una drag que es diu Rubena, de Madrid, que ella em va fer el vestit de les flames (el de la foto principal). Des que tinc una mica més de diners, puc fer-me coses de millor qualitat.

A quins llocs acostuma a treballar?
Un dia jo estava al supermercat i em va escriure un membre de Pluma després d'un any. Em va donar l'oportunitat d'actuar en el Sonar amb Jessie Ware. Més que això ja no arribo, al no ser que actuï amb Beyoncé. Per exemple, jo no vull arribar al concurs de Drag Race. No soc una drag de passarel·la, el meu fort és ballar. El format m'agrada consumir-ho, però no em veig participant.

"El meu fort és ballar"

 

Aquest concurs de drags li ha pogut inspirar?
Porto tota la meva vida fent alguna cosa artística, i això només ha sigut un plus. El miro, però no m'ha inspirat.

Per què es va focalitzar a aquest àmbit artístic?
Sempre que m'ha passat alguna cosa, sigui bo o dolent, m'he desfogat ballant. Ha sigut el meu refugi. Han passat molts anys, continuo fent-ho i ja forma part de mi. Moltes vegades vaig amb els auriculars i m'imagino les coreografies que faria. Tot s'ha posat al seu lloc i la vida m'ho ha retornat.

Es veu tota la vida dedicant-se al món del drag?
És una cosa que penso molt. Quan veig històries o cartells de drags que són més grans que jo em pregunto si arribaré igual que elles. Crec que passa com les models o cantants, ja que quan et fas més gran, la visibilitat i l'atenció són més difícils, però això ja és una cosa que afecta diferents àmbits socials. En el terreny físic, considero que és complicat pel 'tute' que em fico cada dia.

"Ha sigut el meu refugi"

En què es caracteritzen els seus shows?
Al principi, quan jo començava a aquest món, em sentia que jo era la drag que ballava. Em vaig adonar compte, a mesura que connectava amb el públic, que els agradava molt quan explicava la meva vida. Llavors ara faig show i parlo una mica sobre mi i la gent riu molt. He vist que el fet de ser propera, fer una cosa més íntima i més parlada, agrada més. Amb el temps vas adaptant el teu personatge. Abans tenia la percepció que havia d'estar guapa i ara faig personatges que estic lletja, com la del vídeo del Baptisteri Romà.

Què hi ha de David en Alice Spears?
Al final és el mateix. Hi han drags que tenen el personatge més marcat, però en el meu cas, explico la meva vida als espectacles. Això és el més maco, que la gent vegi com ets tu, amb la diferència, que vas caracteritzada.

Li agrada conservar l'anonimat?
M'ha passat que he anat de festa amb la meva súper barba i ningú sap qui soc. Molts d'elles em reaccionen, em parlen o han pagat per veure'm als shows, i em tenen davant i no saben qui soc. És cert que canvio bastant i, per això, soc anònima. No obstant això, no m'importaria que sàpiguen qui soc. No és que tingui una gran repercussió ni hagi d'anar amb ulleres de sol. Al sopar d'empresa de l'altre dia vaig anar d'Alice, s'ha de normalitzar i veure que és un treball qualsevol. No he d'amagar-me.

"Amb el temps vas adaptant el teu personatge"

 

Què pot fer el drag per a promoure els drets del col·lectiu LGTBIQA+?
A part que entretenim, en fem bastant. Està molt bé desconnectar, ficar-se a un món d'il·lusió i fantasia. Crec que totes les drags tenim una història darrere de per què ho som. Si això es comparteix, pot ajudar a moltes persones.

Un debat que està molt vigent al sector, és si el drag ha de ser polític o no.
No va gaire amb el que jo faig, però si alguna té l'oportunitat d'expressar el que vol, em sembla bé. Hi ha una plataforma de visibilitat que es pot utilitzar per a dir allò que ens sembla injust. Un exemple d'això, és Samantha Ballentines que té el seu toc d'humor i polític, cosa que m'encanta.

Quins reptes té de cara al futur?
El que vingui. Per a mi, és igual de vàlid estar a una discoteca o un bar amb 20 persones o en un Sónar. De tot m'emporto alguna cosa i anar formant-me com a drag. Mai s'acaba d'aprendre.

I per a acabar...
Que li donin més visibilitat als drag kings i drag queers. D'altra banda, la millor experiència d'això són les amigues drags. Ens ajudem entre nosaltres i ens donem consells.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.