Ana María Martínez: “El 2026 serà l’any de l’Escola d’Hostaleria”

Entrevistem a Ana María Martínez, alcaldessa de Rubí, per fer valoració d’aquests dos anys de mandat i dels temes clau que queden per davant com l’aprovació dels pressupostos, la Zona de Baixes Emissions o l’Escola d’hostaleria, entre d’altres.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por TOT Rubí (@totrubi)

Estem a l’equador del mandat. Quina valoració en feu?

Estem a la meitat del mandat i puc dir que la nostra ciutat mira el futur amb il·lusió. És una ciutat que vol ser més amable, més saludable i més segura. Continuarem treballant per millorar aquesta seguretat, gràcies a la tasca de la policia local i l’excel·lent coordinació amb els Mossos d’Esquadra. Apostem per una visió de seguretat global que permet que diversos serveis treballin coordinadament per garantir no només la seguretat objectiva que diuen les dades, sinó també la percepció de seguretat per part de la ciutadania.

Estem desenvolupant projectes transformadors importantíssims com la pacificació de l’avinguda de l’Estatut. Aquesta via havia estat considerada com a ràpida, i ara estem treballant perquè sigui un espai més amable, amb carrils bici, més vegetació, però que també sigui un eix comercial millorat. Això connectarà millor amb el Parc de Can Oriol, on també s’estan fent i s’han fet actuacions importants com una ampliació a la zona de les oliveres on estava l’antiga bombonera. Aquesta zona de la ciutat farà un salt de qualitat per prioritzar les persones. 

També treballem per tenir instal·lacions de qualitat, un exemple és el nou equipament del 25 de setembre, que serà una instal·lació esportiva de qualitat, però també tindrà aquest vessant social per a ús del barri i la ciutat. Aquesta obra era una demanda històrica que necessitàvem fer dignificar el barri. 

"Les obres del camp del 25 de setembre eren una demanda històrica que necessitàvem fer dignificar el barri"

També hi ha una obra que a mi em fa molta il·lusió i que ha traspassat tres mandats donat a la magnitud que té, que és el Casino i que ja està a punt d'acabar. El Casino és emblemàtic, un lloc on moltíssima gent té records i que ja forma part de la memòria col·lectiva de Rubí. De fet, hem iniciat un projecte de recollida fotografies històriques que compartirem amb la ciutadania més endavant. A més, estem treballant en una nova ordenança de terrasses per dignificar l'espai públic del centre.

Un dels objectius és millorar la percepció de seguretat i amb aquest motiu es va inaugurar la Unitat de Proximitat de la policia Local. Com valoreu aquests primers mesos de funcionament? Està realment repercutint en aquesta sensació de seguretat?

I tant! Aquesta unitat es va posar en marxa a l’octubre i feia anys que intentàvem impulsar-la, però l’augment d’agents ha estat lent i no la podíem posar en marxa sense efectius suficients. Ara tenim un petit equip de 6 persones que treballen directament sent la cara visible de la policia, la cara amable de l’Ajuntament. Acompanyen la ciutadania i donen suport en qualsevol qüestió. 

El feedback que rebem dels diferents espais on estem presentant aquesta unitat i on ja estan actuant és molt positiu. Ara comencem una segona ronda de presentacions, amb consells per a la gent gran sobre com evitar estafes, que és un dels principals delictes que patim.

La unitat de proximitat, així com les agents cíviques i els agents nocturns s’engloben dins de l'àrea de seguretat, policia comunitària, civisme i convivència, i tots els serveis treballen de forma coordinada per millorar la convivència. A més, aquesta àrea tindrà seu a l’antic Shakespeare, un espai obert al barri per a reunions, accions comunitàries o xerrades, entre d’altres. No serà una comissaria de policia, tampoc seran unes oficines de civisme, ni tampoc serà una oficina de mediació, però tota aquesta àrea tindrà allà un espai físic.

"L'àrea de seguretat, policia comunitària, civisme i convivència tindrà la seu a l'antic Shakespeare"

El POUM també és clau aquest mandat. Hi ha novetats?

L’avanç del POUM ja recull les grans línies que ha de tenir aquest document. El calendari potser no ens permetrà arribar a l’aprovació definitiva dins d’aquest mandat, però sí a una primera aprovació. Estic satisfeta perquè hem creat espais de debat on els diferents grups municipals i, evidentment la ciutadania, han pogut debatre concretament sobre planejament i on es parla únicament d’això, cosa que ajuda al bon procés de redacció del document. 

Espero i desitjo que el calendari no s’enredereixi, tot i que ja es va plantejar un calendari força realista i com he dit, no es preveu una aprovació definitiva aquest mandat.

L’aprovació dels pressupostos és un dels punts pendents. Per què no s'estan tirant endavant? 

Nosaltres continuem pensant que si es posa la ciutat com a objectiu compartit, hauria de ser més fàcil. Hi ha massa tacticisme polític, si això fossin els pressupostos del 2027 et diria que hi ha unes eleccions al mes de maig, però és que estem en el segon any de mandat. No aprovar el pressupost perjudica la ciutat, no només al govern. Per exemple, la valoració de llocs de treball que permet actualitzar algunes qüestions relatives a la plantilla no es pot tirar endavant sense pressupost perquè implica dedicar una partida considerable que amb el pressupost prorrogat no es pot fer. 

"Si es posa la ciutat com a objectiu compartit, aprovar els pressupostos hauria de ser més fàcil"

Malgrat tot, farem tot el possible perquè els grans projectes de ciutat tirin endavant, com l’Escola d’Hostaleria.

Precisament durant l'inici del curs escolar es va posar el punt de mira en l'Escola d'Hostaleria del Mercat. Té una data d'inauguració?

Queda una qüestió de licitació de material i quatre actuacions tècniques. No m’atreveixo a donar una data concreta, però sí que puc dir que el 2026 serà l’any de l’Escola d’Hostaleria.

“El 2026 serà l’any de l’Escola d’Hostaleria”

Aquest és un projecte que ens fa molta il·lusió perquè l’Escola d'Hostaleria conciliarà tres àmbits molt importants: imposar el nostre mercat municipal amb el seu producte de qualitat, la formació professional i posar en valor equipaments de la ciutat.

L'Ampliació del CEE Ca n'Oriol va patir un nou entrebanc al gener d'aquest any. Com està la situació?

Aquest centre ha patit tot els entrebancs possibles i ara està esperant una nova adjudicació. L’últim problema ha estat una renúncia de l’empresa adjudicatària. És molt greu, perquè aquest centre ha absorbit molta demanda i els espais són insuficients i necessita de debò una dignificació. Ens vam comprometre a fer millores des de l’Ajuntament tot i no tenir la competència, i ho farem, però això no resol, ni de bon tros, la necessitat que té aquest centre. La sort és que hi ha una molt bona coordinació amb l’Institut-Escola Teresa Altet i comparteixen alguns espais.

Parlem de la Zona de Baixes Emissions. Havia d'entrar en vigor en teoria aquest 2025. A Rubí tenim l'aprovació inicial del projecte, es preveu una aprovació definitiva aviat?

Sí, es preveu una aprovació definitiva de l'ordenança, tot i que hem de dir que amb aquesta obligatorietat que s’aplica als municipis de més de 50.000 habitants, jo com a alcaldessa i presidenta de l’Arc Metropolità, no hi estic d’acord. No ho estic perquè el decret de la Generalitat de millora de la qualitat de l’aire el que fa és imposar unes mesures que per nosaltres no són garantia de la millora de la qualitat de l’aire. Quan s’apliquen mesures que limitem l’ús del vehicle, cal oferir alternatives i cal tenir en compte la infraestructura de cada municipi.

"Quan s’apliquen mesures que limitem l’ús del vehicle, cal oferir alternatives i cal tenir en compte la infraestructura de cada municipi"

Estem d’acord en el fet que s’ha de millorar la qualitat de l’aire i establir mesures per fer-ho? Sí. Com la podem millorar?, per exemple facilitant la compra d’arbrat, establir processos de contractació urgent per poder millorar segons quines qüestions… Tot això seria més efectiu que establir prohibicions i limitacions en zones que al final el que fan és penalitzar als veïns que viuen allà.

Nosaltres ja vam fer una ordenança com a municipi de l’arc metropolità i d’acord amb la Generalitat d’aquell moment per delimitar zones de baixes emissions amb moltes excepcions raonables i moratòries. Amb el decret de l’aire moltes d’aquestes excepcions no es contemplen i treballarem perquè aquest decret es pugui modificar.

El problema principal doncs, i el que reivindiqueu també des de l’Arc és que no tenen en compte les característiques de cada municipi?

Per descomptat, i a més s’està plantejant la ZBE com l'única opció possible per millorar la qualitat de l’aire quan es podrien determinar mesures més efectives. A més, no s’està pensant que no és el mateix una ciutat com Terrassa o Sabadell que Rubí o Granollers, les infraestructures no són comparables. No tenim la mateixa oportunitat de fer una limitació com les que té Barcelona o l’àrea metropolitana.

Un hospital per Rubí és una demanda històrica de la ciutat. L'últim que sabem és que la previsió perquè l’hospital de dia, vegi la llum és, d'almenys 5-7 anys. Què està fallant perquè després de tants anys no sigui una realitat? 

Amb relació a l'hospital, que nosaltres mentre no ens diguin el contrari va tenir nom i es diu Vicente Ferrer, es va pensar amb una forma tècnica que no diferia gaire de la proposta que hi ha ara. El que passa és que a vegades visualitzem un gran hospital com pot ser la Vall d'Hebron o Sant Pau i no, estem parlant d'un hospital per atendre una població de 200.000 habitants, que és la població Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. Parlem d'un hospital que després d'un estudi i d'un pla funcional responia a una sèrie de recursos, d'atencions i serveis que suposava que 88 de les 100 persones que avui han d'anar a Terrassa a rebre aquests serveis els poguessin rebre en aquest centre. Parlem de diàlisi, de cirurgia major i menor ambulatòria, de proves diagnòstiques, de tractaments de quimioteràpia… Tot això s’havia de fer en aquest centre. I si m'ho permets, nosaltres no som gent no assenyada que demanarem tenir un hospital que faci trasplantaments a la ciutat. No ho farem.

La primera pedra va ser el 2007. El 2010, aquest projecte, que no s'havia iniciat perquè els governs d'aquell moment van ser lents, diguem-ho així, el van col·locar en un calaix. D'aquest calaix va sortir fa any i mig quan ens van dir que es recuperaria i que s'havia valorat que era necessari i que es posaven a treballar en el pla funcional. Ara ha canviat el govern de la Generalitat i la informació que tenim és que s'està treballant. O sigui, el govern anterior no va treballar el pla funcional i des d’aquest nou govern el que ens diuen és que s’està fent i quan el tinguin ens el compartiran.

Ara mateix, la Generalitat tampoc té pressupost, i inversions noves fins que no hi hagi pressupost no es poden incorporar, i el que es pugui fer amb alguna modificació pressupostària, que s'està fent, segurament és més urgent que el nostre hospital.

Jo continuaré demanant l'hospital. Fa deu anys que soc alcaldessa i fa deu anys que ho reclamo, però abans ja havia estat regidora de salut i també ho reclamava. Va haver-hi molts anys de travessia en el desert que els ajuntaments per la Generalitat vam estar oblidats, però espero que ara això torni a canviar i que es tingui en compte la necessitat que té el nostre territori de tenir un hospital de referència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.