L'Associació Els Nens de la Llauna i l'escola de futbol Can Mir de Rubí estrenyen llaços

Malgrat viure en el segle XXI hi ha infants que encara neixen sense cap oportunitat a la vida. Els seus pares no tenen ni per alimentar-los, i al fil de la desesperació, l´únic que poden fer per ells és entregar-los a una escola alcorànica perquè el líder religiós o marabú que la dirigeix els mantingui i els eduqui. Però sovint molts d’ells són forçats, maltractats, passen gana o pateixen malalties a la pell per la falta d’higiene. És el cas de milers de nens i nenes de Senegal. Es guanyen la vida demanant i fent sonar una llauna perquè els hi donin menjar o diners. Per això se’ls hi diu els nens de la llauna.

L’Amador Vázquez és un egarenc que viu a la ciutat senegalesa de Rufisque i es dedica en cos i ànima a fer tot el que pot per intentar que tinguin una vida millor. Va anar allà de viatge i, impactat per la situació de pobresa, va fundar l’associació Els Nens de la Llauna. Fa set anys que viu allà i tots els nens de la llauna que passen per casa seva tenen un lloc per esmorzar, o encara que sigui un tros de pa, una peça de fruita, un sostre o una medicina. Obté els mitjans econòmics de la pensió que rep i de les donacions de la gent.

El Xavi Mas i la Rosa Maria Vergara, del Club Escola de Futbol Can Mir de Rubí, van tenir l’oportunitat de conèixer la gran tasca de l’Amador durant el seu viatge solidari a l’Àfrica a principis d’any. La Rosa Maria i el Xavi van conviure amb molts d’aquests nens durant la seva estada i rememoren la misèria que els envolta i com alguns d’ells ni tan sols saben si tenen o no família.

“No coneixen res absolutament del món, la seva infantesa ha estat demanar pel carrer”, explica el Xavi Mas, qui reconeix la duresa de la situació en la que viuen. “Molts d’ells moriran perquè amb 16 anys el marabú els farà fora i l’únic que saben fer és recitar l'Alcorà. A la casa dels Nens de la Llauna els intenten ensenyar un altre idioma, com el francès, a cuinar, a cosir...”.  

Amb l’Amador han signat un acord de col·laboració per donar visibilitat a la feina que porta a terme a Senegal i ajudar-lo econòmicament. En Xavi Mas, com a vicepresident del Can Mir, fa una crida perquè tothom aporti el seu granet de sorra. “L’Amador els ajuda com pot però necessita mitjans perquè això va in crescendo”, recorda la Maria Rosa.

El CEF Can Mir de Rubí és un club que ha engegat diversos projectes solidaris, des de l’aportació botes perquè els joves de Boloukounda no juguin descalços, fins a la creació d’equips per a joves acollits o lligues per a persones amb diversitat funcional a la nostra ciutat.