Carles Alastuey: "La veritable pandèmia que patim des de fa anys és la del suïcidi"

Carles Alastuey és psicopedagog, treballa a Rubí i ha redactat la primera guia de la ciutat per a la prevenció del suïcidi, juntament amb la doctora en psicologia Cecilia Borràs. La presentació oficial de la publicació es farà aquest dijous 20 d'octubre, de 9 a 13:45 h, a l'auditori del Castell, en una jornada dirigida a professionals que tracten diàriament amb persones joves i adolescents i, posteriorment, estarà disponible per a tothom en format digital, a la web de l’Ajuntament. 

Alastuey també és vicepresident de l’entitat Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS). 

"Qualsevol dol d'una persona que estimem serà un dol difícil de gestionar en el temps"

Carles, què fa l'associació i on esteu?

L'entitat no té una seu social física i, depenent de les circumstàncies i les persones que hi col·laborem, despleguem activitats a moltes localitats. La nostra activitat més important és l'atenció a les persones que han perdut algú a causa del suïcidi amb la intenció d'ajudar a fer aquest trànsit tan complicat com és un dol per suïcidi.

També fem molt treball de prevenció i com a grup activista que demana solucions a l'administració i la presa de decisions per aquesta problemàtica tan greu que patim.

"La mort per suïcidi, especialment, no és una mort amable ni senzilla, normalment té unes circumstàncies violentes i tràgiques"

Quina diferència hi ha entre el dol per la mort a causa d'un suïcidi que per malaltia o una altra circumstància?

Qualsevol dol d'una persona que estimem serà un dol difícil de gestionar en el temps. En el cas de les pèrdues traumàtiques com són un suïcidi, una mort per accident, un assassinat, un homicidi o una desaparició, la complexitat d'aquest dol està en la mateixa dificultat de comprendre el que ha passat de debò. En el cas de les morts traumàtiques per accident o per homicidi, com a mínim, tot i el dolor terrible de la pèrdua tràgica i inesperada, tens una explicació, tens una narració possible.

La mort per suïcidi, especialment, no és una mort amable ni senzilla, normalment té unes circumstàncies violentes i tràgiques i, a més, la dificultat de la narració. Què ha passat? Per què ha fet això? És una pregunta que encara que puguem estar en l'entorn d'una diagnosi, d'una malaltia mental prèvia, és molt difícil d'explicar.

El dol per suïcidi és el que té una possibilitat més elevada de desplegar una problemàtica de dol traumàtic, de dol que no evoluciona correctament. Però, a més, té moltes més possibilitats de desplegar una conducta suïcida perquè és tan dolorós aquest procés, és tan difícil de gestionar, està tan invisibilitzat i tan estigmatitzat socialment que ningú s'atreveix a compartir "com m'ha passat això" i com ha passat.

"Si una persona que estimem es treu la vida pensem: què he fet malament?"

Creus que el sentiment de culpa provoca que s'estigmatitzi tant la mort per suïcidi?

En la culpabilitat juguen dos elements: no poder-te acomiadar d'una persona i pensar que tu hagis pogut tenir alguna cosa a veure en aquella mort. Normalment, no és així, però no ho podem evitar. Si una persona que estimem es treu la vida pensem: 'què he fet malament?', 'què no vaig dir correctament?' Però és que, a més, el suïcidi carrega en l'entorn de la persona tot allò que no es pot resoldre.

Els suïcides pensen normalment, amb una idea totalment subjectiva i equivocada, que no només era el millor per al seu problema sinó que serà el millor per al seu entorn, i no és així. Tot el que ha quedat sense resoldre queda completament en mans de les persones que han sobreviscut a aquesta pèrdua perquè hauran de conviure, permanentment, amb aquestes preguntes i aquests sentiments de culpabilitat i al mateix temps d'ira. És molt difícil viure amb sentiments tan contradictoris.

"Hi ha una realitat totalment distorsionada sobre la seva pròpia capacitat per fer front al problema que l'afligeix"

Les persones que tenen pensaments suïcides i ho han consumat, com arriben a aquest punt? Per què hi ha qui pensa que és una actitud de covardia?

Forma part dels mites més estesos associar una conducta de valentia o de covardia a les persones que se suïciden. És totalment incorrecte i molt poc encertat, perquè contribueix a estigmatitzar encara més aquesta conducta o embolcallar-la d'una mena de cultura romàntica. Les persones que se suïciden o que pensen a suïcidar-se tenen alguns elements comuns, tot i que és una conducta multifactorial i completament individual i, per tant, no permet solucions ni explicacions simplistes.

Però, en qualsevol cas, el que sabem és que hi ha una desesperança importantíssima i una realitat totalment distorsionada sobre la seva pròpia capacitat per fer front al problema que l'afligeix. Pensa que no se'n sortirà i, a més, tendeix a pensar que serà la millor solució, no només per la qüestió que l'afligeix sinó també per a la resta de persones que l'estimen. Insisteixo, és una visió totalment distorsionada de la realitat perquè la major part de les persones passem per les mateixes dificultats que la persona que comet una conducta suïcida, però el més important és comprendre que per a ella aquella problemàtica no té solució i aquesta idea la va obsedint d'una manera tan tòxica que la porta a prendre clarament un determini erroni.

Quan ho veiem des de fora pensem: 'però si en realitat no era tan greu', 'si s'hagués pogut ensortir'. Amb això em refereixo a ruptures emocionals, pèrdues de feina, econòmiques, problemes que en aquell moment poden semblar irresolubles però que, amb el pas del temps, i amb l'ajuda de les persones que ens estimen, possiblement els podríem resoldre. Però pesa tant aquesta idea tòxica que no es veu un escenari alternatiu.

"Hi ha una gran preocupació per als col·lectius joves perquè ha augmentat molt el nombre de temptatives, especialment en les noies"

A la guia que presentareu aquest dijous es fa referència als menors però la conducta suïcida pot afectar tothom o hi ha col·lectius de més risc?

La conducta suïcida és totalment transversal. Des que l'ésser humà té idea de la mort, fins que la conducta suïcida es produeix. Tenim casos dramàtics i molt tràgics de nens petits, molt pocs però en tenim, i aquesta conducta es perllonga fins a edats molt avançades.

En aquest moment hi ha una gran preocupació per als col·lectius joves perquè ha augmentat molt el nombre de temptatives, especialment en les noies. Clarament, té relació amb la pandèmia i el confinament més estricte.

A més, hi ha col·lectius com les persones migrades, amb dificultats econòmiques, d'identitat de gènere, violència masclista, abusos infantils, relació conflictiva amb les famílies, etc. Són factors de risc que tenen un element acumulatiu i si una persona té dificultats socials, consum de substàncies estupefaents, antecedents de maltractaments, etc., la seva motxilla té més riscos que una altra persona, encara que això no vulgui dir que aquesta persona tingui més números estadísticament. Hi ha més risc, però no té per què desplegar aquesta situació.

Per això és important comprendre que la conducta suïcida és molt transversal i afecta gent benestant que podríem pensar que, per la seva situació, no forma part d'aquests col·lectius de risc i també es pot donar una conducta suïcida. Per això parlem de multifactorial i profundament individual.

Hi ha molta gent que pateix un desnonament i no se suïcida, hi ha molta gent que té una pèrdua de feina, i no se suïcida, hi ha molta gent que se separa de la seva parella i no se suïcida, per tant, no permet aquesta explicació simplista.

"Una part dels trastorns que han aparegut i s'han multiplicat han sigut els de l'alimentació"

Per què ha afectat tant la pandèmia i el confinament? Quin efecte han tingut les xarxes socials? 

No és fàcil. La pandèmia, el confinament i els efectes difusos en les nostres vides i en les condicions econòmiques han confirmat un deteriorament evident. Tots tenim la percepció que la nostra vida ha anat empitjorant en les últimes dècades. La crisi econòmica del començament dels 2000 i des d'aleshores sembla que no aixequem el cap. Ara la guerra, la crisi climàtica..., aquest empitjorament de les condicions de vida té un efecte emocional en les nostres vides i això s'ha traduït en el fet que la gent no surt tant, i activitats que eren molt habituals en la nostra vida cultural s'han reduït.

En el cas dels joves, sorprenentment, hem descobert que la falta de presencialitat en les seves relacions ha sigut gravíssim, i el fet que aquestes relacions s'hagin traslladat bastant de temps només per xarxes socials, ha pogut tenir una incidència en l'aparició d'un seguit de trastorns. En el cas de les noies, el fet d'estar a casa, abandonar una determinada rutina de pràctica física, alimentària, de relació, etc., ha tingut molt a veure, possiblement, en què una part dels trastorns que han aparegut i s'han multiplicat han sigut els de l'alimentació, que tant tenen a veure amb la percepció subjectiva de la nostra pròpia imatge.

També ha tingut a veure la por del nostre futur. Els alumnes d'aquest país, d'un dia per un altre, s'han trobat a casa seva, sense saber exactament què passaria amb el curs i en un moment en el qual el futur és percebut per tots amb molta conflictivitat. La relació social amb el grup s'ha traslladat a les xarxes digitals, que tenen conductes no saludables sobre com estic jo en realitat, com em mostro a la resta.

Per tant, aquest sumatori de la inestabilitat de la societat, de la manca de relació social, de la preocupació pel seu futur en un moment en el qual hi ha una pressió enorme sobre els resultats acadèmics, no sé si és tota l'explicació, però segur que és una part.

"Si es pot dir que és una mort per accident no es diu que és per suïcidi"

En el 2020 es van comptabilitzar 4.000 morts per suïcidi a l'Estat espanyol? Hi són totes?

Les xifres de mort en el nostre país, tant a Catalunya com a Espanya, es donen amb dos anys de diferència, per tant, les més recents que tenim són del 2020 i són aquelles que, judicialment, s'ha establert aquesta causa. En l'any 2020 no van arribar a les 4.000 per poc i, evidentment, hi ha causes de mort que queden poc clares, i com l'estigma sobre la conducta suïcida és enorme, si es pot dir que és una mort per accident no es diu que és per suïcidi.

El que ens ha de preocupar de les xifres de suïcidi és que si analitzem les de fa més de 10 anys enrere s'hi assemblen moltíssim. Hem parlat d'una pandèmia durant dos anys, doncs la veritable pandèmia que patim des de fa anys és la del suïcidi i la patim a Europa, a Àfrica, a Àsia, als Estats Units, i efectivament a Espanya.

Si analitzem les xifres no baixem de les 3.000 persones mai, això és terrible, estem parlant d'unes xifres de mortaldat que són invisibles i que, comparades amb altres causes de mort no natural, com les d'accident de trànsit, estan molt per sobre. Per què estan per sobre? Doncs perquè ha millorat el parc automobilístic, perquè s'ha fet molta pedagogia i campanyes informatives. Del suïcidi no se'n parla. I com no se'n parla, evidentment la problemàtica emocional l'únic que fa és augmentar.

Quan parlem de suïcidi és molt important que no ens quedem només amb aquesta xifra. A Catalunya, en el 2020, van ser més de 500 persones que es van treure la vida i més de 6.000 conductes suïcides l'any. Són persones que hagueren pogut morir i, si no fem res, sabem que la temptativa és l'indicador més gran de risc d'una nova temptativa de suïcidi. És aquí on hem d'intervenir fent pedagogia i normalitzant que això ens pot passar. Si sabem que pràcticament 3 de 4 persones que viuen al món, al llarg de la seva vida tindran algun problema de salut mental, això vol dir que tots estem en un determinat nivell d'exposició a patir algun tipus de risc, per tant, és un tema tan global que costa molt d'entendre que no en parlem.

"Les administracions han d'afrontar un problema que com els hi feia por no han afrontat"

Què podem fer entre tots per evitar això?

Hem de tenir clar que el suïcidi es pot prevenir, i per prevenir-lo hem de parlar i qualsevol persona pot ser agent de prevenció. No es necessiten tenir uns coneixements determinats ni ser un professional de la salut mental per preguntar-li a alguna persona: 'què et passa?', 'necessites ajuda?', 'què creus que t'aniria bé?'. Això és tan fàcil i és el fonament de la prevenció, l'empatia que tots els éssers humans tenim, l'hem de poder compartir i exercir com un element de prevenció, simplement aquest és el principi bàsic.

Però evidentment, no pot ser que carreguem sempre en els individus la responsabilitat. Les administracions han d'afrontar un problema que com els hi feia por no han afrontat i, per tant, igual que es dediquen recursos a la violència de gènere i als accidents de trànsit, el càncer o a la sida, s'han de destinar uns recursos específics a contractar més professionals en la sanitat primària perquè no hi ha psicòlegs i persones que ens atenguin quan hi ha un problema emocional. Sempre és el metge de capçalera que acaba molts cops receptant-nos un medicament i poca cosa més. Això no és un abordatge correcte de la salut emocional, que necessita temps i no tanta medicació. Necessita diàleg, comprensió, acompanyament i no ocultar un mal que no desapareixerà amb la medicació.

Sabem que la major part dels diagnòstics encara vigents de la salut mental tenen més de 50 anys d'antiguitat, però és que els tractaments, també. És intolerable. Imagina que el càncer l'estiguessin tractant com fa 50 anys, doncs amb la salut mental està passant això. S'ha de fer tota una investigació nova, més oberta científicament i transversal per abordar una problemàtica que afecta molta més gent de la que ens pensem. S'han de fer campanyes informatives, s'han de contractar professionals i s'han de desplegar plans de prevenció. 

"La salut emocional necessita temps i no tanta medicació"

Pel que fa a la guia sobre la prevenció del suïcidi que ha editat l'Ajuntament de Rubí, a qui recomanaries aquesta guia?

La guia està especialment orientada per a persones que poden tenir contacte amb algun d'aquests col·lectius de risc. Té una voluntat pedagògica de molta accessibilitat, en la guia no hi ha conceptes de gran complexitat, però és veritat que explicar la conducta suïcida en si mateix és bastant complicat i, per tant, no es pot despatxar en tres línies, per això hi ha una guia.  
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.