Carles Aluju: "Els familiars de persones empresonades necessiten orientació i acompanyament"

La sindicatura de greuges de Barcelona, juntament amb la de Catalunya i la sindicatura de Rubí, la de l'Hospitalet, Sant Feliu, Sant Boi, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet, van posar de manifest fa un parell de setmanes l'oblit que poden patir les persones que tenen familiars a la presó, ja sigui per falta de recursos de les administracions públiques, o per desconeixement d'aquests.

Per aquest motiu van decidir elaborar un informe conjunt on es tracten les necessitats d'aquestes famílies i com es poden abordar. La supervisió i seguiment per part dels síndics locals ha servit per donar-li una mirada metropolitana a l'estudi i veure quines són les mancances a escala comarcal i quines solucions es poden donar.

Una d'aquestes carències que ha reflectit l'estudi és que ni a Rubí ni a la resta del Vallès Occidental hi ha un servei municipal pensat per donar resposta a les necessitats dels familiars amb persones empresonades, tot i tenir en compte que a la comarca vallesana és on s'agrupen més familiars de presos (729) després del Barcelonès (2.920).

Avui parlem amb Carles Aluju, Síndic de Greuges de Rubí, perquè ens expliqui aquesta situació i quines solucions es podrien aplicar a la ciutat.

Com neix la necessitat de creació d'aquest informe?

Això neix per part de la sindicatura de Barcelona en veure l'atenció puntual que es feia de familiars de persones preses. A partir d'aquí es va considerar que hi havia motius suficients per fer una actuació que englobés no només aquests casos puntuals sinó aquells que són molt semblants i poden tenir les mateixes conseqüències.

Com s'ha elaborat aquest informe?

La part acadèmica de recerca de dades i entrevistes l'ha liderat l'observatori del sistema penal i drets humans de la Universitat de Barcelona. A partir d'aquí, analitzant la normativa vigent i fent entrevistes a aquestes persones així com amb diferents entitats, es van detectar unes necessitats concretes.

Quines són aquestes necessitats dels familiars dels presos que es detecten a l'estudi?

D'una banda, està la necessitat de rebre orientació, informació i acompanyament per l'afectació sociofamiliar que comporta l'empresonament com també la situació que està vivint la persona que està empresonada i les conseqüències que té formar part del sistema penitenciari.

També trobem la necessitat que tenen aquestes famílies de rebre suport psicològic a l'inici de l'empresonament pel xoc que suposa tenir un familiar empresonat. Aquest suport, però, ha de ser continuat, durant l'empresonament i fins a la posada en llibertat.

"El suport psicològic ha de ser continuat durant l'empresonament i fins a la posada en llibertat"

Aquestes famílies també necessiten suport jurídic per poder atendre incidències que passen durant l'empresonament i que aquestes situacions no els hi provoquin moments d'indefensió. Si ha passat alguna cosa dins la presó que és denunciable, necessiten poder donar resposta a aquestes vulneracions.

Finalment, també necessiten assessorament, orientació i acompanyament en qüestions econòmiques i laborals. Moltes vegades es dona el cas que la persona empresonada és el cap de família masculí, i per tant és qui porta els ingressos a la família. Amb la seva entrada a presó, la família queda desemparada i han de poder saber com actuar.

"Amb l'entrada a presó del cap de família aquesta queda desemparada"

S'han trobat carències en l'administració pública?

Sí i no, perquè les entitats que donen suport com les ONG o alguns serveis que proporciona l'administració existeixen, però el gran problema és que la gent desconeix que existeix. Per tant, poden haver-hi recursos per part de l'administració de justícia que estiguin a l'abast de les famílies, però que aquestes no sàpiguen de la seva existència.

Es detecta una mancança d'informació i de fer arribar a la població quins són els serveis que tenen a l'abast.

Quines solucions es proposen?

L'informe planteja solucions en dos àmbits. La principal és, tenint en compte que els recursos existeixen i que hi ha entitats que treballen, crear un punt d'assessorament per a les famílies.
Aquest rebria el nom de Punt d'Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) i estaria format per persones que coneixen com funciona l'administració de justícia, com està el tema dels ajuts o com treballar temes de salut mental-socioeconòmica. La idea és que actuï com una finestra única, on una persona amb un familiar empresonat s'acosti amb el seu problema i que se li pugui derivar cap a un assessorament concret que li pugui donar una solució.

"La idea del PADA és que actuï com una finestra única"

La següent solució és tot un seguit de recomanacions que es fan a l'administració pública. Aquestes recomanacions van en dos sentit. Per una banda, recomanacions en relació amb el dèficit en l'orientació, assessorament i acompanyament que tenen les famílies, i de l'altra, la manca del suport psicosocial amb què es troben la major part d'aquestes persones.

Aquestes recomanacions van dirigides a la secretaria de mesures penals, rehabilitació i atenció a la víctima, que depèn del departament de justícia. També a l'Institut Català de la Salut, i a la secretaria de mobilitat i infraestructures del departament de territori. En aquest sentit, alguns dels consells seria que es millorés l'accés als centres penitenciaris amb transport públic, o oferir bonificacions pel que fa a títols de transport a preus més reduïts per fer aquests desplaçaments.

Com es podria aplicar a Rubí?

Primer s'hauria d'implantar aquest punt PADA a Barcelona, ja que és on es concentra més població i té sentit que la prova pilot es faci allà. Els rubinencs que ho necessitessin podrien adreçar-se a aquest.

Tot i això, la intenció és que un cop vist la viabilitat d'aquesta mesura, es repliqui a les tres demarcacions restants, Lleida, Girona i Tarragona. Després tenim la realitat de l'àmbit metropolità, que si bé no té molt sentit que s'implanti un PADA a cada ciutat, sí que ho tindria establir-ho en l'àmbit comarcal. Cal recordar, que segons les dades recollides per l'estudi, el Vallès Occidental és on s'agrupen més familiars de presos (729) després del Barcelonès (2.920). D'aquesta manera es convertiria un punt de referència per a les famílies del Vallès i no s'haurien de desplaçar a Barcelona.

"La intenció és poder implantar un PADA que doni servei a tota la comarca"

Com ha participat la sindicatura de Rubí?

Hem sigut partícips anant a les reunions de treball i sent conscients de les diferents conclusions a les quals arribava l'informe. La nostra presència va permetre donar un enfocament més local, de mostrar la possibilitat d'instaurar un PADA al territori.

També hem format de la fase de recerca de l'estudi, aportant coneixement del territori sobre quins serveis tenim (o no) a la ciutat. La conclusió a la qual vam arribar, és que al Vallès Occidental no hi ha cap servei municipal pensat per donar resposta a les necessitats dels familiars. A Cornellà, per exemple, sí que hi ha una entitat que fa molts anys que treballa específicament per defensar els drets de les famílies. Hem de treballar en això, aquest és el repte que tenim.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.