És discriminatori excloure les persones de baixa del cobrament del complement d'assistència
El TSJC recorda que abans de l'aprovació de la Llei 15/2022, la malaltia no es considerava expressament una causa de discriminació tret d'alguns casos en què es podia establir una analogia
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat la demanda interposada per Col·lectiu Ronda en representació dels sindicats SITAC i ASA-C contra el precepte contingut al Conveni Col·lectiu d'aplicació al sector del transport sanitari a Catalunya que excloïa el cobrament del complement d'assistència i puntualitat en els supòsits de baixes mèdiques per malaltia comuna que es perllonguessin durant més de tres dies. A criteri del TSJC, «l'exclusió de l'abonament del complement d'assistència i puntualitat per l'única raó de trobar-se un treballador en situació d'incapacitat temporal constitueix una vulneració del dret fonamental a la no discriminació per raó de malaltia o condició de salut».
El TSJC recorda que abans de l'aprovació de la Llei 15/2022, la malaltia no es considerava expressament una causa de discriminació tret d'alguns casos en què es podia establir una analogia amb la situació de discapacitat quan es preveia, per exemple, un llarg període de recuperació o la perspectiva de restabliment era incerta. Però amb l'entrada en vigor de la norma esmentada, la sentència valora que «s'ha introduït la malaltia o condició de salut com un factor de discriminació, amb entitat pròpia i diferenciada de la discapacitat; produint-se la nul·litat de ple dret de qualsevol disposició legal, reglamentària, de conveni col·lectiu, pacte individual o col·lectiu, decisió o actuació empresarial, que impliqui una discriminació per raó de malaltia o condició de salut, sense necessitat que s'assimili a una discapacitat».
Pot afectar centenars de milers de persones
La sentència dictada pel TSJC pot ser de gran transcendència. L'article declarat nul pertany, com hem dit, al Conveni Col·lectiu del transport sanitari a Catalunya que regeix directament les condicions laborals de 17.000 persones ocupades en aquest sector. Però el seu abast pot anar molt més enllà atès que els raonaments jurídics que trobem en aquesta resolució judicial són perfectament extrapolables a l'hora d'instar la nul·litat dels articles de qualsevol altre conveni col·lectiu que penalitzi econòmicament el fet d'estar de baixa respecte a la situació dels treballadors i treballadores que no es troben en situació d'incapacitat temporal. I aquest tipus de clàusules declarades discriminatòries i, per tant, nul·les són molt habituals. Nombrosos convenis col·lectius incorporen complements vinculats a l'absentisme o recullen plusos per assistència dels quals s'exclouen a les persones que no poden acudir a la feina per raons de salut justificades. Centenars de milers de treballadors i treballadores estan adscrits a convenis que inclouen aquests tipus de clàusules considerades discriminatòries per part del TSJC.
Es tracta, doncs, d'una sentència que assenyala noves vies per denunciar i desactivar atacs flagrants contra el dret a la integritat física en un país on, històricament, ha estat perfectament legal acomiadar algú pel simple fet d'emmalaltir.