Experts que treballen amb persones migrants reivindiquen a Rubí la necessitat d’acollir

Humanitzar el fenomen migratori i entendre’l com un desplaçament comú de població en la història, sense alarmismes ni generalitzacions. És una de les principals conclusions de la taula rodona ‘El fenomen migratori: perspectiva global i comunitària’, que el passat dissabte, i organitzada per Rubí Acull, ha reflexionat a la Biblioteca Mestre Martí Tauler sobre com es gestiona la migració a l’àmbit català i espanyol. Ho ha fet a partir de dades i d’experiències amb persones migrants, que han posat de relleu la necessitat d’acollir.

La fundadora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sílvia Carrasco, ha criticat “la incapacitat i incompetència institucional” de les administracions a l’hora de gestionar la migració. Segons Carrasco, “la frontera més opaca ni és a Mèxic ni la ha construïda Donald Trump, és la frontera Sud”, i també ha lamentat que quan es parli de migrants s’obviï la situació de les dones: “n’hi ha moltes que migren i acaben en prostíbuls, però no s’explica”.

Pel que fa al llenguatge, l’experta en migracions també ha criticat que s’utilitzin termes generalitzadors com ‘MENA’ per referir-se als menors migrants o que es parli d’onades migratòries ja que “ni són fluxos excepcionals ni invasius”.

“No s’acull els migrants, se’ls fitxa policialment”

En la taula rodona, el vicepresident del Club Esportiu de Futbol de Can Mir de Rubí, Xavi Mas, ha explicat que els migrants que arriben no obtenen una identitat, sinó que se’ls dona un ‘NIP’, el que es coneix com Número d’Identificació Policial: “això demostra que no se’ls acull, sinó que se’ls fitxa com si fossin delinqüents”.

En aquest sentit, Mas ha reivindicat l’acolliment i iniciatives com les que fan a Can Mir, on amb un grup de menors migrants han fundat un equip de futbol: “juguen amb molta il·lusió, alguns volen dedicar-s’hi professionalment”. La intenció és que l’equip, format per prop d’una vintena de joves, estigui federat per jugar a segona divisió catalana.

De fet, el futbol i el renom d’equips com el Barça arreu del món són dos factors significatius en el procés migratori. “Hi ha gent que vol venir a Barcelona perquè l’associa al futbol, molts volen ser com el Messi”, ha destacat l’escriptor Joan Aldavert, que durant un temps va fer d’educador social al centre de menors migrants que es vol traslladar a Rubí. Fruit de la seva experiència, Aldavert va escriure el llibre ‘Barça ou Barzakh’ (Alda Talent), on explica la història d’alguns joves migrants del centre, a més d’entrevistar entitats socials i representats polítics per conèixer com es gestiona la migració.