Grafitis: de l’expressió artística a l’incivisme

Les parets de les ciutats en van plenes. Des de grafitis artístics, reivindicatius, inclús poètics, fins a pintades amb signatures repetitives, paraules grolleres o obscenitats. Rubí és una de les moltes ciutats amb grafitis a moltes parets, edificis i part del mobiliari de la ciutat.

Expressió artística o incivisme? L’etern debat està servit tot i que, com recorda Mercedes Rodríguez, sociòloga de Rubí, el grafiti pot ser una forma d’expressió artística fora dels formats estandarditzats. “D’una banda hi ha un col·lectiu que té una necessitat d’expressar-se i de l’altre hi ha un grafiti incívic que l’únic que fa és fastiguejar les parets”, afegeix.

Des de l’Ajuntament de Rubí informen que el cost estimat de la neteja de grafitis durant el 2018 va ser d’uns 12.000 euros, tenint en compte que això es correspon bàsicament amb la neteja de grafitis a façanes d’edificis municipals i a murs públics, ja que a les façanes privades només s’actua de forma excepcional quan el contingut de la pintada és ofensiu.

Actualment hi ha moltes ciutats que destinen parets i murs perquè el col·lectiu de grafiters pugui expressar a través del seu art conflictes, situacions de repressió o un moviment social. Però, què es pot fer amb les pintades que són signatures o marques d’un mateix sense cap altre significat que trencar la normativa o deixar la petjada d’un mateix en els espais públics?

Segons la Mercedes Rodríguez aquesta pràctica és difícil d’erradicar i “potser si tinguessin un espai específic on fer-ho anirien allà tot i que són col·lectius que actuen fora de la norma i potser no porten bé fer els grafitis on se’ls hi digui. S’ha de fer molta pedagogia”.