Una investigadora rubinenca estudia els factors que incrementen el risc de patir càncer de mama

La Francesca Mateo té 42 anys, és de Rubí i treballa actualment a l’Institut Català d’Oncologia de Bellvitge com a investigadora especialitzada en la recerca contra el càncer. Forma part d’un grup científic liderat per Miquel Àngel Pujana i  han publicat un estudi a la reconeguda publicació Nature Communications que podria ajudar a prevenir un determinat càncer de mama.

Especialitzada en el que avui s’anomena biomedicina i doctorada, aquesta veïna de Rubí té una àmplia formació acadèmica i ara ha fet un gran pas endavant.

El camí fins aquí però, no ha estat fàcil. Falta d’inversions en ciència, precarietat laboral i complicacions per desenvolupar una carrera sense haver de ser el cap d’un projecte són alguns dels esculls amb els quals s’ha trobat la investigadora, que on s’hi troba més a gust és dins del laboratori i amb els tubs d’assaig.

“M’agrada la feina de taulell de laboratori i els caps de grup sobretot pensen projectes i demanen diners (...) És més fàcil aconseguir feina estable si ets un tècnic de laboratori que no pas si ets un doctor, ja que o ets cap de grup o estàs en els llimbs”, explica.

"Si podem atacar abans que comenci a desenvolupar-se la malaltia, això que ens estalviarem"

Té un perfil “postdoc” i quan estava convençuda que hauria d’anar a treballar en una empresa o farmacèutica, a la Francesca li va sorgir l’oportunitat de treballar a l’Institut Català d’Oncologia.

Mateo explica que són un grup petit d’investigadors diverses línies de recerca en el càncer, així com teràpies en casos de resistència a la quimioteràpia. L’estudi que han publicat recentment aprofundeix sobre el risc de patir un tipus de càncer de mama.

"El cas paradigmàtic és el de l’Angelina Jolie, que es va fer la mastectomia profilàctica"

“Pensem que si estudiem a nivell molecular els mecanismes que inclouen el risc de desenvolupar càncer també podem buscar teràpies de tipus preventiu perquè ara són majoritàriament per quan ja tens el tumor què podem fer, i de vegades és massa tard. Si podem atacar abans que comenci a desenvolupar-se la malaltia, això que ens estalviarem”.

En el projecte que estan realitzant sobre el càncer de mama, el principal barem analitzat és la genètica. “Factors genètics modificadors del risc de desenvolupar càncer en el cas de persones que tenen mutacions en el gen BRCA1. El cas paradigmàtic és el de l’Angelina Jolie, que es va fer la mastectomia profilàctica. Aquesta gent que té mutacions en el gen BRCA1 quan tenen 70 anys hi ha entre un 40 i un 70% de probabilitats que desenvolupin càncer de mama”.

"La gent que tingui aquestes alteracions poden prendre uns antiinflamatoris específics com a teràpia alternativa"

Què és el que fa que hi hagi aquesta oscil·lació? Justament l’equip integrat per la investigadora rubinenca estudia aquests “factors modificadors” que fan que s’incrementi el risc o no de patir càncer.

Per posar-nos en antecedents, la científica de Rubí explica que en el 2017 es va publicar un estudi del seu actual cap d’investigació, Miquel Àngel Pujana, en població jueva asquenazita, un sector molt endogàmic. Aquest projecte mostrava que hi havia una gran proporció de persones amb mutacions en el gen BRCA1 i, a més, va descobrir que les dones amb una determinada variant en el gen HMMR també tenien més probabilitats de desenvolupar càncer.

A partir d’aquí, la feina de recerca es va dirigir a poblacions més grans i es va trobar una “interacció física entre aquestes dues molècules: HMMR i BRCA1 en les cèl·lules de mama”. Mateo explica que tots aquests descobriments cel·lulars s’havien de traslladar a l’experimentació en un organisme viu o model animal per saber com es duia a terme tot aquest procés i “com s’inicia un tumor des del principi”.

I aquí és on comença la tasca de recerca de Francesca Mateo amb ratolins transgènics per demostrar “in vivo” que, a part de l’associació estadística, hi ha mutacions genètiques capaces de doblar el risc de patir càncer. “Hem esbrinat els mecanismes moleculars que estan implicats en com s’inicia el càncer si tens aquests dos gens mutants. Això és la primera vegada que es fa en animals”.

Mateo qüestiona per què és més important “armar-se fins a les dents i no tant invertir en recerca”

Preguntada sobre com pot ajudar a la pràctica aquest descobriment, la investigadora rubinenca diu que una anàlisi de sang “de seqüenciació dirigida” hauria de ser suficient per saber si una persona té mutacions genètiques, i depenent del resultat s’hauria de fer un seguiment preventiu “al més aviat possible” a la resta de familiars per prevenir el risc de desenvolupar la malaltia.

A més, explica que la mutació del gen HMMR provoca que el sistema immunitari baixi les seves defenses o que sigui “tolerant” a l’aparició del tumor. “Com que hem identificat aquests senyals que fan que el sistema immune funcioni pitjor, pensem que hi ha fàrmacs contra algunes d’aquests senyals. La gent que tingui aquest perfil genètic o aquestes alteracions podrien prendre uns antiinflamatoris específics (no tenen res a veure amb l’ibuprofèn) com a teràpia alternativa” i així evitar el risc de càncer de mama.

“Probablement per la manera de viure que tenim apareixen amb més freqüència alguns tipus de tumor"

Un cop fets els assajos clínics en animals, la Francesca Mateo avança que es vol fer en persones i poder proposar una teràpia preventiva en aquest tipus de càncers. “El que passa és que estem buscant diners per fer-ho”.

Respecte a les carències en salut, Mateo apunta directament als polítics i es pregunta per què és més important “armar-se fins a les dents i no tant invertir en recerca”. La científica recorda que la majoria d’aportacions econòmiques a la investigació contra el càncer procedeixen de maratons, organismes privats, algunes institucions públiques i associacions de pacients.

“Una de cada nou dones en algun moment de la seva vida experimentarà un càncer de mama”

La rubinenca recorda que el càncer és una malaltia que afecta persones grans però també nens i joves. “Probablement per la manera de viure que tenim apareixen amb més freqüència alguns tipus de tumor, no només em refereixo al càncer de mama”. En aquest sentit, recorda que el càncer de mama és una malaltia que també afecta homes, tot i que només en una proporció de l’1%, i una freqüència en dones del 12%.

Mateo detalla que els càncers més freqüents són el de colon, mama i pròstata, i aposta per incidir en les proves de detecció preventiva a partir de certa edat. “Una de cada nou dones en algun moment de la seva vida experimentarà un càncer de mama”.

Per acabar, la investigadora destaca que s’han trobat amb casos d’una mateixa família on l’àvia i la neta tenen les mateixes alteracions genètiques però només una d’elles arriba a desenvolupar càncer de mama. L’origen d’aquest salt de generació podria estar en els factors modificadors que, en comptes d’incrementar el risc de desenvolupar la malaltia, són “agents protectors”. Ara han trobat persones candidates per explorar aquesta via, que podria ser clau en la prevenció del càncer, però explica que necessiten ajuts econòmics per continuar l’estudi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.