“La Tata era la meva mare”, Maria Ruiz, responsable de la botiga de rebosteria La Tata

La Maria Ruiz és la gerent, la cuinera, l’administrativa, la dependenta i l’ànima de La Tata. “Ho sóc tot i m’ho faig tot”, diu entre riures. El seu establiment, juntament amb la fruiteria Montverd, ha estat guardonat com a millor iniciativa comercial de Rubí de 2019, i ha rebut un premi de 5.000 euros.

Entrevistem a Maria Ruiz, una dona lluitadora i vital que ha posat tot el seu entusiasme en una rebosteria que t’obliga a girar el cap quan passes pel seu aparador. Un cop entres, una olor embriagadora de cupcakes i pastissos envaeix l’estança, decorada amb molt de gust, i amb una cuina en el seu interior on la Maria ofereix tallers de cuina i també organitza celebracions d’aniversari per als més petits.

Maria, quan i com decideixes començar el teu negoci al carrer Rafael Casanova 7 de Rubí?

La botiga la vaig obrir el 23 d’abril d’enguany, el dia de Sant Jordi. És un dia que m’agrada molt, hi ha molt d’ambient al carrer i les dates amb les obres em quadraven.

Per què vas escollir aquest local?

La veritat és que aquest local sempre m’havia agradat i un dia passava per aquí de casualitat perquè venia de fer una rehabilitació i vaig veure que el traspassaven. Va ser com una alineació d’astres total.

Què fas a la tenda?

Aquí a la botiga, la idea inicial era fer els tallers de cuina aprofitant l’espai de la cuina. També tinc material per elaborar rebosteria i pastissos, ja que a Rubí no hi ha cap altre botiga que ho ofereixi. A més dels tallers, faig pastissos per encàrrec. A Rubí hi ha dos o tres obradors que fan pastissos bestials i jo sóc més de rebosteria casolana, més enfocada a un vessant saludable o adaptada a persones amb intoleràncies o que mengen farines especials. Utilitzo productes bons i ecològics, sempre intentant buscar una part saludable.

Cada dia tinc rebosteria del dia per tastar: magdalenes, pa de pessic, etc. Qui vol venir a esmorzar o berenar el passo a la cuina i ho pot acompanyar amb un cafè o una infusió. No cal demanar hora però pot ser que t’hi trobis que estic cuinant i de tant en tant vaig a mirar el forn. Aquesta cuina és com casa meva.

També faig tallers de cuina per a nens i per a adults. Busco que les receptes siguin el més sanes possibles. Per exemple, si faig un taller de dònuts per a nens doncs que no siguin fregits, sinó al forn. Encara que després li posem sucre per sobre li traiem un plus de greix.

També faig tallers d’aniversari els dies que m’ho demanen els pares i fem cupcakes, galetes o dònuts per als petits. Quan acaben s’emporten a casa el que hem fet i aprofitem perquè bufin les espelmes i obrin els regalets.

Ofereixes també tallers de cuina per a infants i gent jove del Pinar. Quan ho fas?

Els tallers del Pinar són una iniciativa de la Biblioteca municipal perquè busquen la manera d’acostar-se al barri i em van proposar fer quatre tallers, ara l’últim és el 17 de desembre. També faig tallers a la Torre Basses per a joves. Ho faig quan m’ho demanen. El Nadal passat ho vaig fer amb associacions de veïns de Rubí a proposta de l’Ajuntament.

Vaig poder veure que estaven entusiasmats amb el teu taller.

És que m’ho passo molt bé amb els nens. Tots els nens són molt macos però els del Pinar són molt afectuosos i agraeixen molt que vagis. En general tots col·laboren en els tallers, m’agrada molt treballar amb nens i gent jove.

Què ha suposat per a tu aquest reconeixement de millor iniciativa comercial del 2019?

Doncs és una passada. Jo treballava en una empresa d’administrativa des dels 19 anys i això ha estat un canvi de vida.

Què faràs amb els diners del premi?

Doncs encara tinc deutes perquè fa poc que he començat. Taparé foradets i tinc un parell d’idees noves, com comprar una impressora de paper de sucre. La gent m’ho demana molt i ho he d’encarregar però m’agradaria poder-ho oferir jo. També estic fent una petita modificació a la cuina i m’agradaria comprar una nova batedora.

Per últim, per què li vas posar el nom de La Tata?

La Tata era la meva mare, va morir quan jo tenia 13 anys i tothom li deia així. Quan vaig començar a tenir nebots, no em preguntis perquè, tots van començar a dir-me de la mateixa manera. Sóc la segona generació de Tata i inclús tinc un cosí a Jaén que té una llar d’infants, que també es diu La Tata per la meva mare.