Manel Miras: "M'agrada la fotografia documental perquè explica coses"

Des de fa nous anys, octubre és el mes gran de la fotografia a Rubí gràcies al festival de La Nuu. Els carrers de la ciutat s'omplen d'obres i imatges de diferents artistes per a mostrar un tema i expressar el que senten a través de les instantànies. No obstant això, el municipi té una relació amb la fotografia molt més llarga del que molts imaginen, gràcies a entitats com el Grup Fotogràfic El Gra.

Fa 57 anys que un grup de joves van decidir a aficionar-se a aquest sector artístic tan interessant i complex. Amb l'ajuda dels professionals rubinencs de la fotografia, Ignasi Marroyo i Josep Maria Roset, van fundar El Gra, una entitat que elabora i ensenya les seves pròpies obres de forma amateur i que transmet a través de les imatges la vida quotidiana de Rubí i altres indrets. Manel Miras, el seu president des de 2005 i un dels refundadors del grup, parla amb nosaltres per a saber més d'aquest art que està en constant evolució i del paper de l'entitat El Gra en el desenvolupament de la ciutat.

Com va néixer Grup Fotogràfic El Gra a Rubí?

Va néixer l'any 1966, quan un grup de gent del Centre Excursionista de Rubí es va reunir perquè els hi agradava la fotografia. Dintre de l'entitat es va crear una secció dedicada a aquest món. Els fundadors més importants van ser l'Ignasi Marroryo i el Josep Maria Roset, tots dos, Creu de Sant Jordi per temes fotogràfics relacionats amb Rubí. Es va començar a organitzar excursions a la natura per a fer fotos i, una sèrie de nois dintre del CER que ens agradava la fotografia, ens vam sumar a la iniciativa. Ells ens van ensenyar les tècniques i vam decidir reeditar El Gra l'any 1970.

Amb el pas dels anys, vam arribar a ser molts col·laboradors i aficionats, i al CER no teníem un espai per a tots. Llavors, vam decidir fer una entitat independent a través d'una assemblea extraordinària en el centre, i ens vam constituir com a grup propi. Si algun dia ens extingim, ens tornarem a vincular al CER segons diuen els nostres estatuts.

Com ha sigut el recorregut del grup durant aquests 57 anys?

Vam estar organitzat durant quinze edicions l'únic concurs estatal de fotografia de retrats a Espanya, gràcies als dos grans mestres. Simultàniament, just començar la democràcia, el primer any de Festa Major, que es deia la Festa Major Viva, vam decidir fer un reportatge de fotos, i al setembre vam fer una exposició d'una cinquantena de peces. A partir d'això, hem fet un reportatge viu de la Festa Major cada any de les diferents activitats d'aquests dies tan assenyalats per a la ciutat. El diumenge següent de l'últim dia de la festivitat local, les pugem totes. Abans ho fèiem davant la pastisseria Sant Jordi i es tallava el carrer. Portem 43 anys fent aquest projecte. Som els mateixos, encara que ara hi ha més gent jove.

A més, hem anat participant amb entitats, exposicions col·lectives, i vam ser socis fundadors de la Federació Catalana de Fotografia. Al 86, vam fer la festa de la Fotografia de Rubí, amb la col·laboració del centre, i vam elaborar un seguit d'activitats durant tres dies. En 2002, vam fer el salt al digital i llavors, la part de laboratori, la vam abandonar progressivament.

Quins reptes teniu?

El repte més important és la fotografia. 45 anys reproduint la Festa Major activitat per activitat per un grup de 25 persones, és el més rellevant. A més, un altre és que sempre intentem col·laborar amb totes les entitats que ens ho demana, no som instrusistes perquè ho fem en l'àmbit d'entitat. També fem un reportatge de l'activitat de la Festivitat de Sant Antoni, el fallo del concurs de fotografia del Mercat Municipal i etc.

"Portem 43 anys fent la Festa Major Viva de Rubí"

Com us organitzeu a El Gra?

La feina la fem entre tots, jo només firmo i vaig als actes de presentació com a representant del grup. Com a feina de president, no tinc gaire, ja que és més organitzar coses per equips. Jo organitzo els rotllos, que els fem des de fa 15 anys, de setembre fins a maig, amb periodicitat mensual. Soc l'encarregat de buscar la gent local i de fora, i gràcies a això, hem portat a un dels grans fotògrafs espanyols que es diu Juan Guerrero, Premi Nacional de Fotografia. S'ha fet el boca a boca i molta gent del seu entorn li vam oferir venir, i tots han acceptat. Aquest curs ho tenim complet fins al mes d'abril. Intentem que sigui gent local, però gràcies a ells aprenem molt.

Hi ha altra gent que s'ocupa de coordinar el Concurs Social. L'última vegada van anar a visitar La Modelo i van enviar les seves fotos. També es fa la Caminada Fotogràfica. Com a molts dels membres han vingut del Centre Excursionista, es dediquen a anar a llocs naturals, com a Sant Llorenç.

Com a entitat com us sustenteu econòmicament?

Hi ha una quota de soci, que són uns 45€ a l'any, i actualment som uns 86 socis. L'Ajuntament de Rubí ens dona uns calés pel reportatge de la Foto Viva. "Es lo comido por lo servido", no ens portem beneficis. Els rotllos són gratuïts, el Centre Cívic i el Casal de la gent gran ens cedeix l'espai i l'equip de música. No tenim costos estructurals.

El Gra està obert a totes les franges d'edat?

Estem oberts a tothom, però el que ens passa, és que la gent jove viu de la fotografia a través del mòbil i les xarxes socials, i no està pensant a associar-se amb altra gent per parlar sobre aquesta afició. Ens hem quedat gent de 40 cap a dalt, i ens agradaria atraure el jovent. Estem col·laborant amb les escoles i fent cursos d'introducció de fotografia, si aviam d'aquesta manera volen col·laborar amb El Gra.

"Ens agradaria atraure al jovent"

Aquest mes es fa La NUU a Rubí, quin paper teniu al festival?

Amb el seu organitzador, el Carles Mercader, tenim molt bona sintonia. Des de la primera edició fem alguna activitat. Des de fa anys, fem el pinkhall, que tracta d'una caixa fosca i un forat, que per darrere poses un paper, i el líder que és el Jaume Escofet, professor d'Imatge d'universitat, sortim al carrer fem la foto i ham un puntet el reveles sobre negatiu. D'aquesta manera, la gent veu i entén el concepte de la fotografia. Serà diumenge 7 d'octubre a les 11h a l'Estació Antiga.

Centrat-nos en l’àmbit més personal, com va néixer la teva passió per la fotografia?

Jo vaig començar de molt petit d'excursió amb el Minyons Escoltes, un estil de Boy Scouts, de la Diòcesi. D'aquí em va venir la muntanya, vaig passar al Centre Excursionista i vaig conèixer aquesta gent que va fundar el Gra. Em va cridar molt l'atenció, érem quatre o cinc, ens van ensenyar a revelar i les diferents tècniques. Jo hauria de tenir 14 o 15 anys, i quan els dos mestres ho van deixar, vam contactar amb altra gent que li agradava la fotografia i vam reeditar el Gra.

L'Ignasi Marroyo i el Josep Maria Roset, dos fotògrafs rubinencs de renom, van ser els teus referents?

Sí, però per raons familiars, Marroyo. La meva dona, que és la seva filla, és l'hereva de les seves obres, que està dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'ajudo i tots dos som els comissaris de l'arxiu. 

Què és el que vols plasmar a les teves fotografies?

No soc gaire fan de llegir, a la meva vida he llegit molt pocs llibres. A mi m'agrada la imatge i la música. Per les influències d'aquests homes que eren reporters, m'agrada la fotografia documental perquè explica coses.

Quin reportatge o moment a la fotografia t'ha marcat més durant el teu recorregut d'aficionat?

Gràcies al meu sogre, que era el gran fotògraf desconegut de Catalunya i Espanya, i que només es coneixia a un sector de Barcelona i Rubí. El van convidar al Seminari de Fotografia i Periodisme d'Albarracín (Terol). En aquest busquen fotògrafs de tota mena, que allà fan ponències, et van passant imatges, i presenten treballs perquè es valori amb l'objectiu d'aconseguir unes beques.

Aquestes consisteixen en presentar un treball per l'any vinent amb la finalitat que el pugui veure tot Espanya. El seu director és Gervasio Sánchez, un dels millors fotoperiodistes d'Espanya. I allà vaig conèixer a Juan Guerrero, que ha vingut a Rubí a explicar les ves experiències a El Gra.

Allà jo vaig quedar enlluernat, sobretot veure a grans professionals i parlar amb ells. Des de 2014, vaig cada any i t'asseguro que és l'experiència fotogràfica més gran que he tingut a la meva vida. Aquest any hi torno. És un intensiu de quatre dies bestial, veient fotografies que t'empapa de grans històries.

"El moment a la fotografia que més m'ha marcat és assistir al Seminari de Fotografia i Periodisme d'Albarracín (Terol)"

Recentment, has estrenat el reportatge de "American way of life/Catalans a Texas", explicant l'aventura amb la teva dona als Estats Units visitant a la teva filla.

Sí, aquest és un de molts. Fa temps vaig fer un que tractava sobre un recorregut dels parcs naturals de l'oest del país, des de Yosemite a San Francisco, acabant a Yellowstone. Vam fer un rotllo amb un total de 8 parcs americans.

Aquesta vegada hem decidit fer-ho diferent, vam anar passant foto a foto i les anem comentant. El passat dijous va ser un èxit total i ho tornarem a repetir el dijous 2 de novembre a les 20h a l'Espai Cultural Francesc Calúgies, al carrer Justícia, darrere de l'Ajuntament a la seu d'ERC. Vaig estar molt sorprès de l'acollida de la gent.

Quins reportatges tens per al futur?

Aspiro a continuar fent coses dels Estats Units quan marxi al gener tres mesos més. A pla de turisme, tenim pensat fer la costa del Pacífic i anar al parc de les Secuoies.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.