La masia de Can Balasc torna a la vida

La masia de Can Balasc, després de romandre molts anys tancada i en estat d'abandonament, torna a la vida gràcies a sis joves que inicien un projecte de masoveria per restaurar-la i tornar-li la seva esplendor.  

Molts veïns recordaran aquest imponent edifici d’estil neoclàssic que durant molts anys es va convertir en un popular restaurant on se celebraven batejos i comunions. De fet, fins fa escassos mesos les cuines, la barra del bar i el menjador semblava que s'haguessin quedat aturats en el temps (vegeu imatges). Ara però, ja s'endevina un cert caliu quan les joves que hi viuen ens obren les portes d'aquest mas històric, on es cuiden gallines, els gats es passegen amb tranquil·litat i penja una bandera LGTBI. "Era un somni que teníem cadascuna de nosaltres i es va fer molt més evident amb la quarantena del 2020", explica la Natàlia, una de les joves masoveres. 

Cal recordar que la masia sempre ha tingut propietàries, la Maria i la Glòria, que són mare i filla. El Ramon, marit de la segona, s'ha encarregat de visitar habitualment el mas després que tanqués el restaurant, ara fa 15 anys. S'ha convertit en una gran ajuda per a les joves que arrenquen aquest nou projecte de vida. Es tracta de la Natàlia, l'Ana, la Carlota, el Fabio, la Daily i el Diego, i venen dels Pirineus, Castelldefels, Granollers i Uruguay. 

La seva idea inicial era recuperar un poble abandonat de l'Aragó o Astúries però després de pensar-ho bé van veure que no era necessari marxar tan lluny i es van posar mans a l'obra. Van començar a treballar en un document únic on compartien informació i enllaços de persones que feien coses semblants, amb l'objectiu de viure juntes en un entorn natural, treballar la terra i compartir un estil de vida similar. 

Una altra raó de pes era l'alt preu dels lloguers a ciutats com Castelldefels o Granollers. "Era inviable", recorda la Carlota. De fet, algunes d'elles vivien en una caravana en un càmping però també van decidir marxar "perquè era gairebé com viure en un pis", explica l'Ana. És per això que van començar a donar veus a través del Facebook explicant que cercaven un terreny on deixar l'autocaravana a canvi de cuidar l'hort o tenir cura dels animals. Tot i que van tenir moltes respostes que no van acabar de concretar mai, la clau va ser inscriure's en el projecte de la Fundació Mas i Terra, des del qual posen en contacte a propietaris de masies amb masovers, amb l'objectiu de recuperar el patrimoni rural.

Tal com s'ha fet en el cas de Can Balasc, l'habitatge es cedeix a canvi d'unes obres de millora o rehabilitació, a través d'un contracte de 10 anys que es pot renovar i, que de moment, exclou el celler, "ja que es considera prioritari arreglar la vivenda". 

El procés d'adjudicació d'una masia però, no és tan simple com sembla a primera vista, ja que es realitza un cribratge per garantir que l'edifici disposa de les característiques necessàries per acollir els nous inquilins i les persones que opten a masovers han de comptar amb un projecte adequat. "És com un Tinder de masies", diu entre riures la Natàlia. 

Però, com van acabar a Rubí? "Gràcies a un error de la Carlota" expliquen, qui va indicar que volien viure en una masia del Vallès, tot i que elles realment estaven interessades en una a Osona o el Vallès Oriental, sobretot perquè hi ha moltes més cases pairals. Ara però, estan agraïdes d'aquest error del destí i expliquen que quan s'apropaven per primera vegada a la masia de Can Balasc, en cotxe, no podien contenir els crits de l'emoció. La mida de l'edifici i el campanar les va deixar impactades. 

Després de fer diverses entrevistes online, no eren les úniques que arribaven a la fase final de selecció. Estaven convocades a la masia amb altres persones que també estaven interessades en habitar el mas. "Hi havia tres grups més i vam veure tots per primera vegada la casa. Ni sabíem que hi havia una casa així a Rubí", recorda l'Ana. "A més, no t'ensenyen fotos perquè no puguis trobar-la i no hi hagi risc d'ocupacions", assenyala la Carlota, qui afegeix que les úniques fotos que havien vist fins al moment eren "horribles".

Una vegada van conèixer la masia per dins i el Ramon, marit de la propietària, es van dedicar intensament a elaborar un projecte de restauració i manteniment de la masia. Finalment, el bon treball va tenir premi perquè les van escollir com a noves masoveres de Can Balasc. 

"Era una il·lusió i por a la vegada. Hi ha molta feina a fer perquè és molt gran, però alhora és molt fàcil d'arribar, només un minut de camí de terra", reconeix l'Ana, qui afegeix que estan coneixent "un poble nou, gent nova". De fet, quan els hi preguntem per les seves primeres impressions de Rubí, ràpidament responen: "Festa Major!". I és que van arribar a Can Balasc coincidint amb les festes de Sant Pere, i confessen que no van poder anar a cap concert en la seva primera nit a la ciutat perquè les va atrapar la força d'un elefant blau que treia foc pels queixals: el Bòjum. 

Preguntades per com és convivència, la Carlota assegura que no els hi ve de nou perquè són "amigues de tota la vida" o es coneixien des de fa molts anys. Pel que fa a la masia, tenint en compte que té tres pisos, més el campanar, i una vintena d'habitacions, les joves són conscients que tenen molta feina a fer abans de poder dormir al seu interior. De moment, tenen les seves habitacions en un edifici annex, "les antigues cavallerisses que van reformar quan van muntar el restaurant". 

En aquest sentit, creuen "que la casa necessitava vida" i des que s'han instal·lat, no han parat de succeir sincronicitats, ja que quan han necessitat ajuda, els veïns de la zona s'han apropat per conèixer-les i prestar-los-hi sense demanar-ho. "Són moltes casualitats que la casa ens està facilitant", explica l'Ana. 

Com si es tractés d'un objecte animat, la Natàlia assegura que "si la casa et parlés et diria que encara li falta una mica més de llum i de vida interna però està molt contenta amb nosaltres". També recorda que la masia és com un museu i estan encantades "d'ensenyar-la i que la gent la visqui, és patrimoni històric nostre". 

Les noves masoveres de Can Balasc treballen a Barcelona en diversos àmbits, però el seu objectiu és "la sobirania alimentària" i aconseguir ser autosuficients. "No guanyar diners però tampoc gastar-los", diu la Carlota, qui també explica que la cessió d'espais de la masia a persones, artistes o artesans que tinguin motivacions afins serà un altre dels pilars del projecte. "Cedirem l'espai a canvi d'un banc d'hores o d'una ajuda a la restauració". 

També esperen explorar, més endavant, un vessant pedagògica a través del projecte en el qual treballen i que s'anomena Més arrels. "No pot ser que tanquem un patrimoni històric i cultural com aquest, no pot ser que la gent no ho conegui o que hi hagi una escola aquí (en referència al Rivo Rubeo) i els nens no ho hagin vist", expressa la Natàlia. "Can Balasc està obert a tothom. Volem que la gent vingui, toqui i vegin el projecte que estem fent", insisteix l'Ana. "Si algú té una idea i ens la vol explicar, que vingui", diu la Carlota. 

També estan disposades a rebre ajuda per restaurar la masia i ja han organitzat una jornada de treball on podia anar tothom que volgués a donar un cop de mà per revitalitzar l'horta. 

Una masia històrica

La vella masia de la família Balasc data del 1164 i va ser reconvertida en el segle XIX per un dels seus propietaris, Josep Ubach i Balasc, en una residència senyorial.

Tal com va explicar l’historiador Lluís García, membre del Centre d'Estudis Rubinencs, en una visita excepcional que va es va produir el passat mes de maig, els propietaris de Can Balasc van ser batlles de la ciutat entre els segles XV i XIX i el nom d’aquesta nissaga familiar podria ser una evolució catalanitzada del cognom Velasco.

La història més recent però, toparia amb un "buit legal" durant la Guerra Civil. "Hi ha uns anys que no hi ha cap tipus d'informació de la casa", expliquen les joves. No seria fins als anys 90 quan el Toñito i la Maria, masovers de la masia en aquella època, van comprar-la a la propietària, que se'n volia desfer de la casa, i van continuar amb el restaurant fins al dia d'avui. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.