Natàlia Giménez: “El poc patrimoni urbà que tenim s’està caient”

La Natàlia Giménez té 38 anys, és rubinenca i guia oficial de Catalunya. Des de fa quatre anys està al capdavant de RubiGuiem, una iniciativa que ofereix visites a grups durant els caps de setmana per llocs històrics i emblemàtics de la ciutat.

Tot i que fins fa uns anys s’havia dedicat, sobretot, a fer rutes guiades per llocs tan turístics com la Sagrada Família o el Barri Gòtic, la maternitat va suposar un abans i un després a la seva vida. “Volia treballar a Rubí i explorar-lo amb uns altres ulls. Vaig veure que realment hi ha molt de patrimoni per descobrir”, ens explica.

"No es respecta l’arquitectura popular i tradicional"

Natàlia, creus que la ciutat està marcada per la rierada de 1962? De quina manera va canviar-ho tot?

Sí, totalment. Després de la rierada va venir Franco al balcó de l’Ajuntament i va prometre l’or per a Rubí i va arribar, però no ajudant als pagesos, sinó a la indústria. Això va provocar que es creessin els polígons industrials i un creixement urbanístic desorbitat, desorganitzat, que va acabar amb el poble, aquest ‘Rubí de tota la vida’ que diu la gent gran.

Aquest creixement ha fet que no se segueixi una planificació urbanística i el poc patrimoni que tenim, sempre parlo de l’urbà, s’està caient.

Com era el Rubí d’abans d’aquesta tragèdia?

Era un Rubí que també tenia molta immigració. La primera indústria, des de 1830, ja va atraure gent a la ciutat, però conservava la seva essència i tradicions. Em refereixo a l’arquitectura, una unitat, una elegància. Les casetes modernistes o neoclàssiques li donaven aquest encant a Rubí.

Ara passegem per la ciutat, i si bé és cert que es compleix la legislació de no construir més de tres o quatre pisos, no es respecta l’arquitectura popular i tradicional.

"Tenim un catàleg del patrimoni que està desfasat"

Certament, es veuen moltes promocions de pisos nous a la ciutat.

Són tots iguals i crec que hi ha un problema, que és la falta d’aplicació de la legislació per part de l’Ajuntament. Primer, tenim un catàleg del patrimoni que està desfasat, té 20 anys. Aquest catàleg s’ha d’ampliar i renovar, perquè hi ha moltes proteccions que no haurien de ser parcials o ambientals, sinó totals. Al meu parer, hi ha edificis que no estan al catàleg que s’haurien de protegir. I si la llei existeix, fem-la complir.

L’Ajuntament està fent molt amb el patrimoni públic, com el Casino, el Celler... Em sembla genial el que estan restaurant i són equipaments culturals meravellosos, però una gran part del patrimoni de Rubí està en mans privades, que són aquestes casetes de poble de tota la vida.

També hi ha patrimoni material, les grans col·leccions. El nostre museu, al Castell, és una exposició que està molt ben estructurada i explicada però no hi ha material per veure i és perquè les col·leccions són privades.

Manca una col·lecció pública?

Efectivament. Al meu parer, falta que l’Ajuntament subvencioni o ajudi perquè aquest patrimoni, si és privat, d’alguna manera sigui accessible. Poder catalogar, digitalitzar, fer exposicions temporals...

"Els últims ajuts que van sortir per a la restauració de façanes protegides són de fa 10 o 15 anys"

Parla’m de la restauració de les façanes d’edificis protegits.  

Hi ha una legislació i uns ajuts però és molt difícil accedir a ells. Per exemple, la  serralleria Solsona és un edifici de 1925, catalogat i amb protecció parcial, és a dir, a l'hora de restaurar-la s’ha de respectar la façana i elements característics. Els propietaris, que són molt conscients de la joia que tenen entre mans, volen fer-ho però els hi demanen 20.000 euros. D’on els treuen per fer aquesta restauració?

Els últims ajuts que van sortir per a la restauració de façanes protegides són de fa 10 o 15 anys. Aquestes cases, o bé no es tenen els calés necessaris, o acaben en mans d’immobiliàries perquè els hereus no poden arreglar-les i s’estan caient. Com l’exemple de Cal Corrons o Can Llonch. Posen una bastida, està allà 20 anys, i com està protegida no es pot tocar la façana però a la immobiliària li surt a compte deixar que vagi caient, que és el que està passant.

Què penses del que va passar a Cal Met Lleó, amb dos incendis en menys de tres dies?

És descarat. A Cal Met Lleó li passava com Cal Corrons, que té una protecció parcial d’elements específics, com era, concretament, la façana, el rellotge de sol i el safareig, perquè en quedaven quatre al centre urbà de Rubí. Dos incendis en pocs dies i de cop i volta l’excavadora, un matí, es carrega el safareig. Algú ha posat alguna multa?

"Hi ha grans edificis que sí que s’estan conservant, com les Escoles Ribes"

Quins altres exemples de patrimoni urbà de la ciutat consideres que caldria protegir?

El que passa a Rubí és que no tenim un modernisme com el de Barcelona. Aquí la gent va afegir pegats a les façanes per falta de diners. Posaven serigrafies o una barana de ferro forjat, però és el nostre modernisme i és el que caracteritza el passeig Francesc Macià o l’avinguda de Barcelona. Quan aquestes cases no estan incloses en el catàleg passen coses com que obren un negoci nou i pinten sobre unes serigrafies i aquestes desapareixen. El propietari no té cap culpa, potser ni tan sols ho sabia.

Hi havia un modernisme de la gent del poble, que no tenia diners i feia aquests pegats. Són petits elements que no tenen importància però, en conjunt, conformen aquesta arquitectura popular tradicional rubinenca.

D’altra banda, hi ha grans edificis que sí que s’estan conservant, com les Escoles Ribes, que han deixat el mur exterior fantàstic, el Celler, l’Ateneu o la casa del davant, la torre Samaranch. Són grans cases que, una de dues, o són públiques o continuen en mans de famílies que poden permetre’s aquesta restauració.

Un exemple molt bo són les casetes d’en Pau Rigol.   

Les que estan entre els carrers del general Prim i del Príncep?

Tot el carrer forma part del conjunt. Hi ha la de la cúpula, al costat de la Hidra, i està en mans d’una immobiliària. Caurà i està protegida.

El Pau Rigol quan arriba d’Argentina es va construir aquella casa, annexa a una molt estreta, que era la del servei, i una altra per als seus familiars, que és la Hidra. Davant hi ha tres casetes molt maques que eren de lloguer i també tenen l’estil colonial i en els seus orígens hi havia palmeres.

La immobiliària esperarà que la casa amb el lucernari caigui i llavors podran fer pisos?

Clar. I se’ns està caient davant dels nassos i no es fa res. Jo no puc fer res més que difondre.  

"El blog 78.000 històries fa referència als habitants que tenia Rubí quan el vaig començar"

Natàlia, per cert, com et va afectar la pandèmia?

Va suposar una parada però també una renovació perquè vaig començar a fer molta recerca històrica, vaig començar amb el blog de 78.000 històries, que va tenir molt d’èxit.

Sobre què tracta aquest blog?

Fa referència als habitants que tenia Rubí en el moment en el qual vaig començar. El que em passava a l’hora de fer els guions de les visites és que moltes vegades no trobava la informació i llavors havia de picar portes. Treia la informació però, a més, m’explicaven altres històries que, potser no les aprofitava per a les visites, però que em semblaven curioses o són d’interès rellevant. Vaig començar a escriure articles al blog i agraden molt, fins al punt que m’han dit si faig la publicació del llibre. Estic esperant a tenir com a mínim una vintena d’històries per poder-ho fer.

"Hi ha unes visites fixes i gratuïtes, com la del Celler i les llambordes Stolpersteine"

Quines són les teves principals fonts?

La gent que ha deixat per escrit la història de Rubí. Jo no faig articles de recerca com fan els historiadors i historiadores, sinó que agafo tot el que ja hi ha i ho difonc a través de les visites guiades. Des del Jordi Vilalta, que porta el Centre d’Estudis Rubinencs, fins a l’Eduard Puigventós, que és una passada el volum bibliogràfic que té, el Ramon Batalla, la Núria Julià... grans historiadors d’aquí.

Cada quant fas visites guiades i com es pot apuntar la gent?

Amb un preu, en grups, i obert al públic, faig un cicle de primavera i un altre de tardor. Acostumen a ser 10 o 12 visites de diferents temàtiques que començaré ara al setembre.

Ens pots avançar a quins llocs seran?

Les típiques que demana tothom i que tenen molt d’èxit, perquè sempre les faig en ordre cronològic. Comencem per arqueologia, Rubí medieval, l’església mil·lenària fins a la rierada de 1962, el Rubí industrial, el modernista, la ruta dels indians... Es poden apuntar pel web o a través del whatsapp.

D’altra banda col·laboro amb el Museu municipal i hi ha unes visites fixes i gratuïtes, com la del Celler cada tercer diumenge de cada mes, i les llambordes Stolpersteine, cada primer diumenge de mes.

També faig visites escolars i privades, i una cosa molt xula i que m’encanta, que són les visites a mida. A algú se li acudeix una idea i me l’encarrega. Per exemple, a una dona que va complir 50 anys la seva família, com a sorpresa, em va demanar que fes una visita guiada de Rubí l’any 1971, quan va néixer, amb un dossier amb fotografies de l’època i d’ella.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.