Nataxa Ruzafa: “Vaig dibuixar una dona gran per reivindicar la bellesa de la maduresa”

La Nataxa Ruzafa, a més de psicòloga professional, és una il·lustradora autodidacta que destil·la sensibilitat i així ho ha fet patent en algunes parets de la ciutat i en la seva obra. També en el seu perfil d’instagram (@nataxaruzafa), ple de figures femenines i animals. En moltes d’elles apareix un misteriós triangle invertit.

El TOT Rubí l’entrevista davant d’un dels seus murals, en el mateix carrer de la pista de hoquei Francesc Calvo, on apareix una dona gran amb una flama al pit, flors al cap i sota la llegenda: ‘Es tiempo de florecer’.

Nataxa com comences a dibuixar? Quins són els teus referents?

A l’adolescència em vaig ficar en el món dels llibres il·lustrats. M’agrada molt la Paula Bonet, que crec que és una referent per al món de la il·lustració feminista. Després he trobat altres com la Joana Santamans, o la Naranjalidad i l’Ana Santos, que també fan servir molt l’aquarel·la.

Comences a investigar i trobes altres dones que t’inspiren però tampoc no sé si tinc un referent claríssim. He anat fent la meva i després el dibuix es va definint i trobes què és el que més et caracteritza i com t’agrada fer les formes de la cara.

"En el pit hi ha un foc que està cremant l’iceberg de la violència masclista"

Quines tècniques fas servir per dibuixar?

Vaig començar fent dibuixos amb un pilot negre. Després vaig provar els retoladors de dibuix tècnic, que tenen més pigmentació, fins que vaig  indagar en el món de l’aquarel·la i ho barrejava. Després vaig provar també l’acrílic.

L’única formació que he fet és un curs de retrat a l’escola Massana. Allà vaig provar per primera vegada l’oli. Em va agradar molt però no m’he aficionat perquè triga molt en assecar-se i busco bastant la immediatesa. Sóc una mica impacient a l’hora de dibuixar i quan començo alguna cosa m’agrada estar moltes hores perquè perdo la noció del temps. Puc estar sis hores seguides i no m’he adonat. M’agrada començar i acabar en dos o tres dies. Amb l’oli has de tenir molta paciència i potser trigues dues o tres setmanes perquè s’assequi ara que fa més calor, però a l’hivern pot allargar-se mesos.

Després de trastejar-ho tot, a nivell tradicional em sento molt a gust amb l’aquarel·la i m’encanta el que pot generar. A l’estiu sempre estic dibuixant platges. També m‘agrada el gran format.   

"El meu primer mural a Rubí és a la Rambla del Ferrocarril, una balena amb tres nens de diferents procedències"

Explica’m una mica més sobre els grans murals.

Per al meu primer gran mural em van contactar des de Rubí Solidari, una entitat en la qual vaig participar quan estudiava psicologia a la universitat. Havia pintat parets de casa meva però mai havia fet res fora. Em van dir que els hi agradaria que il·lustrés un dels grans drets internacionals amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans. Vaig escollir l’article 13, que és la llibertat de moviment.

El meu primer mural a Rubí és a la Rambla del Ferrocarril, una balena amb tres nens de diferents procedències. Una mica el sentiment que tant de bo tothom es pogués moure sense que alguns tinguem el privilegi de fer-ho i altres no.

Arran de fer aquest gran mural la gent va descobrir que també feia gran format i em van contactar des de l’Ajuntament per fer una pintada feminista al costat del Cent Patins. Vaig dibuixar una dona gran per reivindicar la bellesa de la maduresa. Estem molt acostumats a veure pits o dones reivindicatives però sempre des d’una certa joventut. Volia traslladar el meu referent, que són les meves àvies, aquestes dones que lluiten per la família i per tirar-ho tot endavant, i que valoren tots els avenços que s’estan fent. En el pit hi ha un foc que està cremant l’iceberg de la violència masclista.

Posa ‘Es tiempo de florecer’ perquè per mi les flors són molt simbòliques de la dona gran, i del moment que totes puguem sortir d’aquestes violències i fluir.

"Des de llavors no dibuixo des de la tristesa, sinó en qualsevol moment"

Quins altres projectes tens entre mans?

M’han contactat des dels Maristes per fer un projecte amb alumnes de 4rt de la ESO i també hi ha hagut gent que m’ha encarregat murals a casa seva. La primera que he fet és a l’habitació de jocs d’una bebè. Em van dir que volien com a temàtica la sabana africana. Llavors vaig dibuixar uns animals, els hi vaig presentar el disseny i quan tots vam estar d’acord el vaig realitzar.

M’agradaria continuar fent parets i el que la gent hauria de fer és contactar-me i proposar-me la idea i parlar de preus. A més, estic altres projectes que encara no han vist la llum.

"Des de fa un temps estic incloent en els meus dibuixos és la forma del triangle"

Cert, també participaràs en la pròxima publicació de l’Alba Luz?

L’Alba Luz és poeta, cantant, i una artista de Rubí. Ella ha fet la recopilació d’un poemari i no és que tot el llibre estigui il·lustrat, però sí la portada i cada precedent de cada capítol.

Nataxa pels teus dibuixos s’intueix que tens una gran sensibilitat en un món sovint massa cru. La il·lustració et serveix per abstraure’t?

El dibuix per a mi ha sigut molt terapèutic en molts moments. Vaig començar a donar-li molta canya i exposar la meva obra en un moment en el qual estava molt trista. Era una manera de poder traslladar aquest sentiments interns. Però després vaig començar teràpia i des de llavors no dibuixo des de la tristesa, sinó en qualsevol moment.

Sí que és veritat que potser ara em costa anar-me a la part fosca. Recordo la meva primera il·lustració, vaig dibuixar un noi amb un nus a l’estómac o una noia amb un nus a la gola per quan estem tristos o volem plorar.

Ara potser perquè no ho necessito tant o perquè aquesta part la gestiono d’una altra manera, faig servir el dibuix en el meu dia a dia, estigui trista o contenta. Em trobo bé fent-ho així perquè crec que em dona la llibertat de poder crear, independentment de com em senti.

Sí que és cert que en totes les meves obres intento traslladar un missatge i últimament m’estic trobant que, inconscientment, ho estic fent de forma més positivista. No faig una crítica crua de la realitat perquè no vull que, si ho faig així, encara sigui més estigmatitzant.

Vaig fer una col·laboració amb l’escola de ball i teatre 8 Temps, en l’obra Día 016, que és el número de la violència masclista. És una obra feta amb petits relats reals de dones que han patit violència de gènere i de tot això em van sortir idees per fer il·lustracions perquè volien complementar l’obra de teatre amb una part expositiva. Aquí sí que em va sortir fer-ho cru però dins d’una sensibilitat que no vull deixar de tenir.

"Símbol reivindicatiu feminista, relacionat amb l’úter i la capacitat de creació de la dona"

Nataxa com definiries la teva obra i dibuixos?

No ho sé molt bé però m’agrada molt dibuixar el rostre humà, tot i que per als aparadors de NadalArts vaig dibuixar animals en comptes de persones. 

M’agrada molt el rostre i les dones. A més, una cosa característica que des de fa un temps estic incloent en els meus dibuixos és la forma del triangle. Moltes persones em pregunten i és perquè els dits polze i l’índex fan un triangle que s’utilitza com a símbol reivindicatiu feminista, que té relació amb l’úter i la capacitat de creació de la dona.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.