Perquè tenim por de fer un testament?

Molta gent no parla obertament de com li agradaria que fos la seva successió, és a dir qui serà el seu hereu o hereus i com es distribuiran els seus béns quan arribi la seva mort.

No tothom li dona importància, però quan arriba el moment de la mort, la seva successió pot comportar diversos entrebancs o problemàtiques pel fet de no haver fet testament o d’haver-lo fet sense cap mena d’assessorament.

Una llibertat que tenim com a persona és poder decidir que es faci la nostra voluntat quan arribi la nostra mort. El testament (testamentum) és un acte jurídic personalíssim, és a dir que només el pot fer la persona en si i té el privilegi de poder decidir a qui li correspondrà cada un dels seus béns.

Per què és important testar?

Per què aconsellem que les famílies parlin sobre la successió o que es plantegin atorgar testament?

Només que una persona sigui propietària d’un bé immoble o que tingui fills menors d’edat, en cas de mort s’haurà de veure a qui li correspondrà aquest bé immoble i qui es farà càrrec dels fills, si no s’ha establert quelcom en un testament.

Cal tenir en compte que la normativa, tant l’estatal com la regulada en el Codi Civil de Catalunya, regulen la successió tant si es va atorgar testament (parlaríem d’una herència testada) com si no (parlaríem d’una herència ab-intestato). Si el causant, és a dir, la persona que és mort ha fet testament, aquí es determinarà qui és o són els hereus i com es distribuirà i adjudicarà aquesta herència. Si per contra, el causant no va fer testament, serà la llei, i aquí Catalunya, el Codi Civil de Catalunya qui determinarà qui serà l’hereu.

Quines són les formes d’atorgar testament?

Entre d’altres, podem destacar:

• El testament obert: és aquell testament que es fa davant d’un notari. La persona manifesta qui vol que sigui el o els seus hereus, els legataris, i el repartiment dels seus béns.

• El testament tancat: és aquell testament manuscrit fet pel testador que s’entrega al notari, qui en desconeix completament el seu contingut, i queda sota la seva custòdia amb firma i segell.

• El testament hològraf: és aquell testament fet pel testador de forma manuscrita, on no intervé el notari, ha d’estar signat, i ha de contenir la data exacta.

Puc canviar el meu testament?

Es pot canviar la voluntat feta en un testament tantes vegades com es vulgui, i per fer-ho només cal tornar a atorgar un testament. L’últim testament és el vàlid, donat que anul·la tots els anteriors. I aquest testament només podrà ser vist, és a dir, demanar-ne una còpia al notari, acreditant la mort del testador (amb el certificat de defunció), que aquest és l’últim testament fet (amb el certificat d’últimes voluntats) i que l’interessat és hereu i consta al testament (llibre de família, dni per exemple).

El certificat d’últimes voluntats és el document que posa de manifest si el causant havia fet testament, i si fos el cas, es relacionen de forma cronològica tots els testaments atorgats davant de notari.

Què és la llegítima?

Abans hem dit que som lliures per decidir qui serà el nostre hereu i a qui li correspondran els nostres béns a partir de la nostra mort. Però aquesta llibertat no és absoluta.

La llegítima és aquella part de la nostra herència (cabdal hereditari) que no podem decidir. La llei és qui determina per nosaltres a qui li correspondrà una part dels nostres béns. De fet, la llegítima és una part del valor total de l’herència que l’hereu haurà de donar al/s legitimari/s.

Aquí a Catalunya, aquesta llegítima és una quarta part de l’herència, en canvi a la resta de l’estat espanyol, és una tercera part.

El legitimari no té dret a una part dels béns de l’herència, sinó que només té dret a una quarta part del valor dels béns que conformen l’herència.

A qui li correspon la llegítima a Catalunya?

L’Art. 451.3 i 451.4 del Codi Civil de Catalunya regula precisament qui són els legitimaris:

• Els fills del causant per parts iguals

• Si no hi ha fills, correspon la llegítima als ascendents (pares) per parts iguals

Si el legitimari no pot heretar perquè s’ha mort abans, o perquè està absent o és indigne, per exemple, podran rebre la llegítima els seus respectius descendents.

Podem desheretar els nostres fills?

La resposta és sí.

El desheretament és l’acte pel qual es priva a un hereu de la llegítima que li correspon per llei. Aquest desheretament ha de constar establert de forma explícita en el testament fet pel testador i s’ha de basar en una de les causes previstes legalment, i no pot ser parcial ni sotmès a condició.

Entre altres causes trobem:

• Haver estat condemnat per sentència ferma per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars

• Haver estat suspès o privat de la responsabilitat parental respecte del fill amb dret a la successió

• Haver induït al causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament

• Que s’hagi maltractat de forma greu al testador, al seu cònjuge o parella, o als ascendents o descendents del testador

• Que existeixi una absència continuada de la relació familiar entre el causant i el legitimari, per causes imputables al legitimari.

Fer testament no és de grans. Fer testament és una llibertat que tenim de poder dins dels límits que marca la llei, decidir a qui i com es distribuirà la nostra herència. La mort continua sent una paraula tabú, o quelcom que no ens agrada pensar-hi, però tenir definida la nostra successió, suposa una tranquil·litat pel testador i evitar futures complicacions pels hereus o cridats a la seva herència.

Per això cal pensar-hi i planificar la successió. Un bon assessorament que vetlli pels interessos del testador farà que l’herència arribat el dia, es faci segons la voluntat del causant.

Si estàs interessat/da en fer testament, pots posar-te en contacte amb Serveis Juridics Vallès.

Més info: Serveis Jurídics Vallès Advocats