“Que sàpiguen que no estan soles”, Claudia Ramírez, supervivent d’un càncer de mama

Veient la seva vitalitat i la seva llarga cabellera negra ningú diria que la Claudia ha passat per un agressiu càncer de mama. El seu somriure és un raig de llum i esperança per a totes aquelles persones i familiars que han passat o estan patint aquesta mateixa malaltia. A ella li van diagnosticar diversos tumors al pit ara fa cinc anys i malgrat que avui dia encara pateix algunes seqüeles, el càncer li ha donat forces per continuar endavant i acompanyar a totes les persones que actualment estan passant pel mateix procés.

En aquesta entrevista ens dóna el seu testimoni i ens explica la gran labor que porta a terme l’Oncolliga de Rubí, entitat que presideix, i que estarà a peu de carrer al centre de la ciutat aquest dissabte 19 d’octubre amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama.

Clàudia has passat per un càncer de mama. Com t’assabentes que estàs malalta?

Al març o abril estic a casa, veient la televisió, i noto un petit bony en el pit al tocar-me. Al principi penso que no és res perquè no em feia mal ni tenia cap vermellor. Ho deixo estar però després d’un parell de dies seguia allà. En aquell moment jo no coneixia ningú que tingués càncer ni tenia antecedents de cap tipus.

Llavors vaig al metge, em fan una mamografia i em diuen que tinc cinc tumors en el pit. M’han fet mastectomia total, m’han tret la mama, m’han buidat tots els ganglis de l’axil·la. A partir d’aquell moment va començar una espècie de malson. Aleshores tenia 35 anys i dues criatures.

Com és el moment en el qual el metge et diu que tens càncer?

Se’m va venir el món a sobre i pensava: ‘em moriré’. Però els metges em van tranquil·litzar molt. Era un càncer molt agressiu, en estadi 3 i em van operar d’urgències. Tot va anar molt ràpid. De seguida em van operar, tot i que en aquella època no hi havia l’opció de fer la reconstrucció immediata de la mama. Però a mi m’era igual, per mi l’important era que m’ho traguessin tot.

M’opera el Dr. Barco a la Mútua de Terrassa i tot seguit començo la quimioteràpia. Estic molt agraïda als professionals que em van tractar, van tenir molt de tacte amb mi en tot moment. Em van amputar una part de mi però em van donar la força i em vaig aferrar.

Com vas viure la quimioteràpia?

Va ser molt dur. Vaig perdre tot el cabell, les celles, pestanyes, les ungles...T’engreixes, t’aprimes, deixes de menjar, després menges molt, tens ansietat i moltes altres coses. Cada 21 dies 8 sessions de quimioteràpia. Després vaig començar amb la radioteràpia.

Té més efectes secundaris negatius la radioteràpia?

En el meu cas no. La quimioteràpia em va afectar molt malament, però tots tenim organismes i cossos que ho assimilen de diferent manera. Ja no és només la part física, la quimioteràpia em va provocar molts vòmits, em van haver d’ingressar diverses vegades, no podia menjar i em vaig debilitat molt.

Aparentment ningú diria que has passat per una situació tan greu.

És que no tens més opció que tirar cap endavant. O t’enfonses o continues. Era molt jove, 35 anys, amb família i amb tota una vida per davant. Vaig pensar que havia de lluitar i és el que vaig fer. Avui dia segueixo un tractament de pastilles i una injecció mensual, que és bastant forta. Pensa que s’anticipa una menopàusia, amb el que això comporta.

T’has reconstruït el pit?

Fa dos anys que el tinc reconstruït. He decidit fer-me una tècnica més complexa que consisteix en agafar el greix de l’abdomen i d’altres teixits. Són moltes hores en quiròfan i ara no només tinc la cicatriu del pit, sinó que també tinc la de l’abdomen. La recuperació ha estat dura i lenta, encara no està finalitzada del tot ja que falta part del mugró però estic en llista d’espera i a l’hospital donen prioritat, com és evident, a persones que han d’operar de càncer.

És cert que les pacients amb la mama reconstruïda tot seguit de l’operació no tenen el mateix impacte que anar a casa i veure que et falta el pit.

La prevenció és vital en el càncer?

Aquesta malaltia ha tingut molt de tabú però ara som conscients que li pot passar a qualsevol persona. El càncer no distingeix absolutament res. Qualsevol color, líquid que surti del mugró o bony cal anar al metge. Depèn d’aquesta rapidesa el poder salvar-te.

Actualment presideixes l’Oncolliga de Rubí. Quina és la teva tasca?

Oncolliga és una fundació amb seu a Terrassa. Als pacients, quan ens operen ens visiten voluntaris. Això és el que faig jo ara. Quan et diagnostiquen la malaltia necessites ajuda. Qui més et pot consolar o ajudar són els voluntaris que han passat per la mateixa situació.

Sóc treballadora social i fa tres anys que em vaig enfocar en aquesta labor de l’Oncolliga a Rubí. Tenim una junta de sis persones, i totes hem passat pel càncer de mama. Ens dediquem a fer tallers i activitats per a persones que tenen càncer, així com per als seus familiars.

Com us poden contactar les persones interessades?

A través del nostre Facebook. Ens reunim els dilluns, dimecres i divendres a l’Ateneu de Rubí (carrer Xile número 1). Fem classes de Chi Kung, ioga i manualitats. Ajudem tant a les pacients com a les famílies. De vegades ens trobem que jo ho puc portar bé però el meu marit o els meus fills no. Qui ho passa pitjor és la persona malalta però també cal tenir en compte la gent que t’envolta.

Per cert, com va portar la teva família que tinguessis càncer?

Vaig tractar de normalitzar-ho. Els vaig reunir i els hi vaig dir que la mare tenia una pupeta i me l’havien de treure. En el control se’m cauria el cabell però tot tornaria a ser com abans i l’important és que la mare es curaria. El meu fill petit ara ni se’n recorda però el gran és més sensible i va ser més dur per ell.

Et canvia la vida, i cal sensibilització a la feina, per flexibilitzar els horaris de pacients i familiars i per donar més escalf a qui ho està patint.

Quina és la incidència del càncer de mama en homes?

N’hi ha bastants, tot i que no et sé dir un percentatge. Els símptomes són els mateixos que els d’una dona.

Per últim, què li dius a una persona que li han diagnosticat càncer?

Molta força. Molta esperança. Lluita. Tot passa. I que sàpiguen que no estan soles. Compten amb una fundació que els hi pot oferir totes les cures i ajuts que necessiten. Totes les persones que ens reunim aquí hem passat per un càncer, parlem el mateix idioma. Tertúlies, consells sobre els efectes de la quimioteràpia, envoltar-se de gent positiva...No estem només per a les persones malaltes, també per als seus familiars i amics.

L’Oncolliga de Rubí estarà a peu de carrer aquest dissabte 19 d’octubre a la plaça Dr. Guardiet de 9 a 20 h, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Aquesta tarda també s’oferirà una xerrada sobre alimentació saludable a les 18 h a l’edifici Rubí Forma, oberta i gratuïta.

Agraeixen qualsevol donatiu per a la investigació i millorar la qualitat de vida de les persones malaltes en el següent compte bancari:

Es poden fer donatius presencialment o a través dels següents comptes bancaris:

La Caixa

ES21 2100 1022 1002 0011 3347

BBVA

ES23 0182 1015 0702 0152 6025

Santander

ES88 0049 4709 4621 1602 9781