ANIVERSARI RIERADA
La riera de Rubí, 59 anys després de la tragèdia
Un expert del col·lectiu 'La Riera que Volem' explica si es podria tornar a repetir la catàstrofe del 25 de setembre de 1962
Aquest dissabte 25 de setembre es compleixen 59 anys de la tràgica rierada de Rubí que va arrasar amb cases, ponts i fàbriques, a més d’acabar amb la vida de centenars de persones, en uns fets que han suposat un abans i un després a la ciutat.
Gairebé 60 anys després, la por i l’esglai encara es llegeixen en la mirada dels qui van viure de prop aquell fatídic dia i, si alguna cosa s’ha aprés d’aquest i altres episodis catastròfics, és la importància de mantenir la prudència davant les forces de la natura.
Des d’aleshores, sembla que la xacra de la tragèdia acompanya el curs fluvial que divideix la ciutat en dos, creant una espècie de cicatriu entre el centre i les urbanitzacions situades a l’altre costat de la llera.
Actualment però, també hi ha col·lectius i una part de la ciutadania que es pregunta si hi manera d’integrar la riera a la ciutat, aprofitar l’entorn natural dels seus marges i que, de retruc, s’afavoreixi la connexió entre el nucli urbà, els barris i les urbanitzacions adjacents.
Millorar l’aspecte visual de l’entrada de Rubí
“Passejar pel costat del mar per poder-lo admirar, però sense ficar-se a l’aigua”. Amb aquest símil explica Ignasi Mir, enginyer de camins i industrial, el projecte de la plataforma La Riera que Volem, que proposa crear un debat sobre les possibilitats que té l’entorn natural de la riera i el seu potencial, sobretot a la part sud de la ciutat.
El col·lectiu, de recent creació, ha presentat un projecte per desenvolupar un parc que aprofitaria la zona verda ja existent al torrent de les Abelles per connectar-la amb l’altre marge de la riera, en el tram comprés entre el Rubí+D i el pont de Cova Solera, tenint en compte que, en cap cas, es contempla que la llera sigui transitable o accessible.
La plataforma també planteja recuperar l’entorn natural del marge de la riera que va des del poc que queda de la Font del Felip fins a la rotonda de Can Jardí, a l’altura del restaurant Sol Dorado, i on ara hi ha sovint camions aparcats, canyissars i algunes barraques.
“D’aquesta manera es milloria l’aspecte visual de l’entrada de Rubí”, explica Mir, qui afegeix que “podria gaudir tothom que passegés pel voltant de 200.000 metres quadrats, 30 camps de futbol aproximadament”.
A més, el parc que proposen des de la plataforma tindria accessos a altres barris de la ciutat, com la part que aniria des del torrent de les Abelles fins a Can Fatjó o Font de la Via, fent un accés per sota del pont dels Ferrocarrils. Per l’altre cantó de la riera, es podria accedir fàcilment des de Les Torres, Ca n’Alzamora i, fins i tot, Can Vallhonrat.
Mir recorda que l’organisme que té competències en la llera i els marges de la riera és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i per portar a terme un projecte de parc d’aquestes dimensions seria imprescindible la implicació de l’Ajuntament de Rubí, l'ACA i comptar amb el favor de la ciutadania.
Podria tornar a passar una tragèdia com la del 1962?
Respecte a la rierada de 1962, moltes persones es pregunten si una catàstrofe d'aquestes similituds podria repetir-se. L'últim succés relacionat va ser en el 2018, quan es va trobar el cos sense vida d’un terrassenc a la riera de Rubí, que havia estat arrossegat per la corrent de l’aigua.
Segons Ignasi Mir però, una tragèdia de les mateixes similituds que la de fa 59 anys és molt poc probable, tot i que “el risc 0 no existeix”, i una pluja similar podria tornar a produir-se però no amb les mateixes conseqüències, ja que a la zona inundable de la riera de Rubí ara mateix no hi ha cap edificació i els sistemes d’alerta són molt més eficients. De fet, segons el tècnic, hi ha més risc de patir inundacions en els diversos torrents de la ciutat on s’ha construït, que no pas a la mateixa riera.
A més, l’enginyer desmunta la creença que va ser l’obturació dels ulls d’un pont la causa principal de la rierada del 1962, sinó que va ser la fàbrica de Ca l’Arch, situada entre l'edifici de l’Escardívol i l'actual pont del carrer Cadmo, la que va retenir l’aigua creant una espècie d’embassament. Quan la nau va cedir per la pressió, l’aigua va escombrar violentament totes les construccions que es va trobar per davant.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.