HISTÒRIA DE LA CIUTAT
Nova iniciativa per homenatjar Josep, “l’home dels cigrons” i Maria, la castanyera
Una veïna de Rubí organitzarà una recollida de signatures per portar la proposta a l'Ajuntament a través d'una instància
Arran de la mort de la Sra. Maria, la castanyera de Rubí, el passat 30 de setembre, van sorgir moltes veus demanant que la ciutat li dediqués un homenatge. De fet, setmanes després de la seva defunció, el lloc on els últims anys es posava a vendre castanyes, a tocar de la plaça Pearson, es va omplir de rams de flors en el seu record.
Rams de flors en record a Maria Sáez, la castanyera de Rubí, a la plaça Pearson. FOTO: NHS
Ara, la proposta de l’Alicia A. de fer un homenatge a la seva figura, a través de les xarxes socials, està agafant força i ja acumula prop de mig miler de likes a Facebook.
Rubinenca de tota la vida, la idea de l’Alicia és fer arribar una instància a l’Ajuntament per demanar que col·loquin una placa prop de la plaça de la Nova Estació en memòria de María Sáez, i una altra al Josep Sánchez, més conegut com “l’home dels cigrons”, al carrer Cervantes, dos personatges emblemàtics de la ciutat. Per fer-ho, organitzarà una recollida de signatures en les pròximes setmanes i anirà a alguns equipaments de la ciutat, com la Biblioteca, alguns col·legis i el Mercat, per donar a conèixer la seva iniciativa.
Tal com explica al TOT, l’Alicia creu que estaria molt bé fer un memorial o posar una placa a persones que “han sigut alguna cosa nostra”, com la Maria o el Josep, “i així, sempre que passem per un lloc, ens recordem d’ells”.
L’Alicia, que porta 45 anys a Rubí, explica que persones com el Josep o la Maria formen part de la seva infantesa i són “gent que ha il·luminat una mica la vida”.
Cal recordar que Josep o José Sánchez, popularment anomenat “l’home dels cigrons” perquè sempre portava un pot amb aquestes llegums, també era una persona molt apreciada per la ciutadania.
L’Alicia recorda que en Josep, que va morir ara fa més de set anys, vivia al carrer tot i tenir família, perquè per a ell era “una opció de vida”. Afegeix que “era molt educat, es parava i xerrava, sempre tenia un somriure, era molt agradable”.
De fet, l’historiador local i col·laborador habitual del TOT, Jordi Vilalta, va escriure recentment un article sobre la vida d’aquest rodamon. Procedent de Málaga, també destacava d’ell el seu tracte cordial i el seu gran somriure malgrat que vivia en la precarietat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.