Sergio Cerdán: "Tothom vol consumir cultura, però no s'inverteix"

Sergio Cerdán és un dramaturg rubinenc de 29 anys que a poc a poc està complint el seu somni de fer-se un forat en la indústria teatral. De moment ja ha presentat 5 obres, una d'elles en format de microteatre. La seva última obra, "Fem teràpia?" es va estrenar per primer cop durant el mes de juny a la Sala Pongolí de Barcelona i després de l'èxit obtingut abans de l'estiu, han decidit renovar per unes dates més i l'obra es podrà tornar a veure a la mateixa sala durant el mes de setembre.

Llicenciat en comunicació audiovisual, amb un màster en teatre i un cicle superior de producció, Cerdán va tenir molt clar des del principi que volia centrar-se en la producció teatral i ser l'home darrera de les càmeres i els focus. Tot i que ara mateix compagina la creació teatral amb la seva feina com acomodador al Teatre Poliorama, el seu somni és poder arribar a crear obres reconegudes per tot el món.

Després de fer un grau superior de producció i la carrera de comunicació audiovisual, com decideixes que vols fer teatre?

Realment no és molt habitual fer teatre amb aquests estudis perquè no es veu, només vaig tenir una assignatura de teatre al grau superior i a la carrera no n'hi havia cap. Però crec que el meu interès va començar justament amb aquesta única assignatura, vaig tenir la sort de tenir una gran professora que avui dia quan me la trobo encara li agraeixo tot el que em va ensenyar. És justament en aquesta classe on vaig veure la meva primera obra de teatre, un musical de rock, i em va agradar moltíssim. Diria que la clau que jo acabés volent dedicar-me a això va estar en aquella assignatura i en aquesta primera obra.

Mai t'has plantejat el tema de la interpretació?

No, em sembla que fan una feina increïble, però jo no podria, soc massa tímid. Per això vaig escollir comunicació audiovisual en comptes de periodisme, sempre he preferit estar darrere de les càmeres.

Com definiries el teu estil a l'hora d'escriure?

Crec que no tinc un estil definit, tot i que fins ara he escrit drames i comèdies. Crec que el meu humor és bastant sarcàstic i satíric, molt similar al de la sèrie de televisió "Aquí no hay quien viva".

"El meu humor és bastant sarcàstic i satíric, molt similar al de la sèrie de televisió "Aquí no hay quien viva""

En les teves obres quins temes t'agrada tractar?

Temes que suposin alguna cosa per a mi. La de "Como (ex)plicarte", per exemple, la vaig escriure despres d'un desamor, i la de "No marquis les hores" va del VIH, un tema del qual crec que no se'n parla prou almenys entre la gent jove. Al final són temes que en el moment en què els escric m'afecten directament perquè estan al meu entorn o penso que no es dona suficient visibilitat.

Temes més socials i reals que no pas fantàstics, no?

Exacte, de moment no em veig fent una "La casa de Bernarda Alba", i si ho fes seria adaptant-ho a la realitat.

La teva última obra, "Fem Terapia?", com ha anat de públic?

Doncs sorprenentment molt bé, teníem alguns dubtes pel tema de l'obra, que pot ser una mica controvertit, ja que parla de la relació entre Catalunya i Espanya a través d'una teràpia de parella, en forma de comèdia musical. Però la veritat és que ha tingut una molt bona acollida per part del públic, la gent riu molt i surt molt contenta, això és molt reconfortant. La sala ens ha renovat pel mes de setembre i, per tant, també estan molt contents. Tant de bo acabar la temporada amb aquesta obra.

"La gent riu molt i surt molt contenta, això és molt reconfortant"

Per què creus que la gent hauria de veure-la?

És una comèdia que dura una horeta i és molt divertida, es passa molt ràpida i la gent desconnecta dels seus problemes per un moment i hi riu molt. Els actors són molt còmics i ho fan superbé, per tot l'esforç que hi ha darrere mereixen que la gent els hi vagi a veure.

És difícil viure del teatre?

Molt, de fet jo a banda d'escriure obres treballo com acomodador en un teatre. De fet, et podria dir que la majoria de les persones que avui dia són superexitoses han tingut almenys dues feines en algun punt de la seva vida.

"A banda d'escriure obres treballo com acomodador en un teatre"

Sembla un món molt gran, però no és. Potser hi ha 100 persones per un lloc de feina i sempre agafaran a algú que tingui més experiència. Que s'arribi al 2% del pressupost de la Generalitat seria ideal, o més inclús, com en altres països, per tenir unes condicions dignes. Al final a tothom li agrada anar al cinema o al teatre, però després les condicions dels treballadors de la cultura són una mica precàries.

Creus que el món del teatre està pitjor ara que abans?

Pel que fa a la qualitat no, penso que com és evident, cada cop hi ha més nivell i més qualitat, però quant a recursos crec que no ha evolucionat gaire. Tothom vol consumir cultura, però no s'inverteix.

"Tothom vol consumir cultura, però no s'inverteix"

Ara quin és el següent pas que penses fer?

De moment estem a tope amb teràpia i tant de bo poguéssim fer una mini gira amb aquesta obra i poder portar-la a més llocs, em faria il·lusió portar-la a Rubí. Amb "No marquis les hores" m'agradaria fer alguna cosa més perquè penso que no vam treure tot el suc possible i tracta un tema molt important, però de moment res concret.

Com et veus d'aquí a 15 anys?

M'encantaria tenir la meva pròpia sala i poder jo programar el que vulgui i poder donar l'oportunitat a gent igual que me l'estan donant a mi.

"M'encantaria tenir la meva pròpia sala"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.