Sergio, treballador de Continental: “El que ens fa més mal és la falta de comunicació i empatia”

Són poc més de les 8 h del matí però avui el ritme habitual de la fàbrica no està dins, sinó fora. És un gèlid 15 de gener i el personal del torn de nit ha resistit a la intempèrie les baixes temperatures escalfant-se amb precàries fogueres. Sonen clàxons de suport dels conductors que passen pel Camí d’Ullastrell i el grup de treballadors reunit a les portes de planta de Continental cada cop és més nombrós. És el primer dia de vaga, secundada al cent per cent de la plantilla de la multinacional, que protesta per la decisió de vendre les dues fàbriques de Rubí i que donen feina a 760 persones.

Dues portaveus sindicals faciliten als mitjans de comunicació locals conèixer el testimoni de persones que treballen a Continental i que veuen perillar el seu lloc de treball. És el cas d’en Sergio, qui explica com “de la nit al dia, després de tants anys treballant aquí, se'ns comunica que l'empresa no té futur i que en qüestió de sis mesos marxen. Ens ha costat molt reaccionar perquè realment ningú donava crèdit a què això pogués arribar a passar”.

El Sergio i la seva dona treballen en la mateixa empresa des de fa gairebé 25 anys. “Abans d'arribar a ser Continental, hem arribat a ser altres empreses, érem VDO, després es va fusionar amb Siemens i a poc a poc s'ha anat passant fins a Continental. Per a nosaltres va ser una alegria que arribés un monstre com Continental, una empresa que econòmicament té molta solvència. Hem tingut molts anys d'estabilitat. Què és el que ha passat per arribar a això?”, es pregunta.

Sergio també es refereix a la negativa de l’empresa de realitzar les inversions necessàries a la planta de Rubí per modernitzar les instal·lacions i adaptar-la a la producció de components per a vehicles elèctrics. “També pensem que, possiblement, la mà d'obra se li fa cara i estan buscant altres llocs on invertir. Se'ns comunica que en qüestió de sis mesos es  tancarà la planta, i quan ens adonem que tot això és real, veiem que no tenim sobre la taula encara cap empresa que vagi a quedar-se amb la nostra fàbrica”.

L’exemple del Sergio i la seva dona és un dels molts dins la fàbrica. “Aquí hi ha moltes parelles que s'han creat dins de l'empresa i clar, és un trauma, perquè estem rondant els cinquanta anys i som conscients de la situació i que, laboralment, està molt malament. El que més mal ens fa de tot això és la falta de comunicació i la falta d'empatia cap als treballadors, que realment l'única cosa que volem és que tot això s'arregli i funcioni, som tolerants i no volem crear una contra dinàmica, al contrari. Però sí que és veritat que va passant el temps i no hi ha respostes. No ens queda una altra que la nostra reivindicació de posar-nos aquí, plantar-nos, lluitar, simplement per poder arribar a un acord”.

Hi ha qui no es mostra tan esperançat. És el cas de l’Eva, que té 38 anys i treballa a la planta de Continental de Rubí des de fa vint. “Hem rebut la notícia malament per com s'està fent, es pot fer millor: no serà la primera empresa que se’n va o que tanca però hi ha formes i formes. Prefereixo no pensar en el futur perquè poden passar tantes coses ... Estem venuts, és l'únic que et puc dir. Toca esperar”, conclou.

La Paquita és de Rubí i treballa a Continental des de fa 28 anys. Viu la situació “amb molt de malestar, veiem que és una desraó, perquè feina hi ha, fa molta ràbia”. Assegura que els anys li donen seguretat en si mateixa però entén que les circumstàncies de cadascun són diferents. “En el meu cas, que tinc la vida més feta penso que he lluitat molt i potser la meva vellesa es queda més curta després d’haver treballat quaranta anys, però la gent que acaba començar, o té nens petits, o hipoteques molt altes...trobo que ho tenen pitjor”.