Silicosi, una vella coneguda que afecta milers de persones
Les víctimes cada vegada més nombroses de la silicosi no treballen pas a cap mina
La silicosi és una patologia pulmonar que pot arribar a ser greu i, en alguns casos, fins i tot mortal. En la seva forma més comuna, aquesta malaltia consisteix en una inflamació dels pulmons i els ganglis limfàtics del tòrax a conseqüència de l'exposició i la inhalació perllongada a la pols procedent de la manipulació de materials que continguin sílice com poden ser-ho la sorra, el formigó, el ciment, maons, porcellana, granits o marbre, entre d'altres. Si parlem de l'àmbit laboral, la silicosi no és una malaltia qualsevol. De fet, va ser la primera malaltia professional reconeguda a Espanya i és objecte de normativa específica en matèria de prevenció des dels anys 40 del segle passat, a banda de comptar amb una institució com és l'Institut Nacional de Silicosi dedicat en exclusiva a l'estudi, el tractament i la prevenció d'aquesta patologia. Però aquest reconeixement que ha permès que siguin poques les malalties laborals sobre les quals tinguem una informació més precisa respecte a les causes que la provoquen i les seves conseqüències no ha impedit que la silicosi encara tingui un gran protagonisme en el mapa espanyol de la sinistralitat laboral i continuï cobrant-se noves víctimes any rere any.
De la mineria a la construcció
Durant molt de temps, la principal incidència de la silicosi va estar lligada a la mineria, on l'exposició a ambients polsosos d'origen mineral susceptibles de generar la malaltia és quotidiana. Però aquesta situació ha variat dràsticament a mida que l'activitat a les conques mineres entrava en recessió i disminuïa el nombre de persones ocupades al sector.
Actualment, les víctimes cada vegada més nombroses de la silicosi no treballen pas a cap mina. Tot i que trobem persones afectades amb professions relacionades amb la fabricació de vidre i porcellana, la immensa majoria de gent que desenvolupa la malaltia avui en dia treballa al sector de la construcció. I la incidència és encara més accentuada entre els treballadors exposats a la pols derivada de la manipulació, tallat i instal·lació de marbres i, molt especialment, aglomerat de quars, un material molt conegut sota diferents denominacions comercials com ara COMPAC o, sens dubte la més reconeguda, Silestone.
Increment de víctimes
Tot i que l'aglomerat de quars s'ha utilitzat també com a paviment, la seva principal utilitat ha estat la confecció de materials emprats en la construcció de banys i cuines, especialment fogons, on ha acabat substituint de manera pràcticament absoluta al granit que durant molt de temps va ser el component més emprat en la construcció d'aquest tipus d'elements. Però el risc per a la salut que suposa estar exposat a la pols que es desprèn de la seva manipulació és molt més elevat en el cas del Silestone que en el del granit o el marbre a conseqüència de la major concentració de sílice que presenta aquest material. Aquesta perillositat i l'incompliment freqüent de les severes mesures de seguretat que exigeix el manipulat de l'aglomerat de quars, en combinació amb el «boom» de la construcció que Espanya viu des de fa dècades, ha fet possible que una malaltia que hauria de tendir a desaparèixer generi, cada vegada més, un nombre incessant de noves víctimes.
També a casa nostra, on diferents sentències judicials han reconegut l'origen professional dels casos de silicosi que afecten treballadors d'empreses com ara Marbres Styl o Marbres Fornell, entre d'altres.
Responsabilitat empresarial
L'afectació d'un treballador per silicosi derivada de la seva activitat professional donarà origen a què la patologia es consideri d'origen laboral i, en funció del grau i amplitud de l'afectació a la seva capacitat física, a una invalidesa en grau de total o absoluta. La determinació d'origen laboral atorga el dret a obtenir un increment en l'import de la prestació corresponent que, si es determina que la patologia va ser causada per la falta d'adopció o insuficiència de les mesures de seguretat, haurà d'abonar l'empresa responsable, sigui l'ocupadora directa o, fins i tot, el mateix fabricant encara que l'afectat no tingui relació laboral amb l'empresa si aquesta va incomplir el seu deure d'informació. A més del recàrrec de prestacions -és a dir, l'increment de l'import de la prestació d'invalidesa de què parlàvem abans- el treballador afectat també pot exigir addicionalment una indemnització civil pels danys i perjudicis de tota índole soferts.
Mesures compensatòries en termes econòmics que en cap cas, però, poden amagar la trista realitat de què una malaltia tan àmpliament coneguda com és la silicosi, de la qual tenim tota la informació possible sobre els seus agents causants i com prevenir-la, continuï cobrant-se víctimes entre els treballadors i treballadores de l'Estat.