ENTREVISTA
Teresa Cucurull (Dau Jocs): "La joguina és molt important per al desenvolupament d'un nen"
Parlem amb la Teresa Cucurull, la copropietària de la botiga Dau Jocs, amb qui fem un repàs a la història d'aquest comerç emblemàtic de la ciutat
Tothom que tingui fills o hagi crescut a Rubí coneix el Dau Jocs, situada al carrer Francesc Macià 47 i a càrrec de la Teresa i el Joaquim Cucurull. La botiga en aquest emplaçament s'inaugura l'any 1976, però la història de la família de comerciants que la regenta, els Cucurull, comença molt abans.
Als anys 60, al número 6 del mateix carrer on tenen ara el Dau, els pares de la Teresa i el Joaquim, el Bartomeu Cucurull i la Teresa Miralles, tenien una merceria on també venien roba de senyora, tot i que en aquell moment les botigues de poble acostumaven a vendre una mica de tot. Abans d'això, però, cap als anys 50, la Teresa Miralles va obrir la seva primera botiga "petita i molt precària" al carrer Cervantes molt a prop de la bodega Rosàs, on venia, entre altres coses, joguines de fusta fetes pel seu pare.
La botiga Dau als anys 80. FOTO: Cedida
Tot aquest llegat familiar dedicat al comerç rubinenc ja és impressionat, però la cosa no queda aquí, i és que podem anar més enrere. El pare de la Teresa Miralles, durant els anys 30, ja tenia un petit negoci d'espardenyes situat a la Plaça Catalunya, popularment coneguda com a "plaça del Casino", que amb el temps va passar d'Espardenyeria Miralles a Calçats Miralles.
Avui parlem amb la Teresa Cucurull, la copropietària de la botiga Dau Jocs, amb qui fem un repàs a la història d'aquest comerç emblemàtic de la ciutat així com de l'evolució de les joguines durant el temps.
Aquesta botiga s'inaugura el 1976 amb els teus pares al capdavant. Quan agafeu el relleu el teu germà i tu?
El meu germà i jo vam fer societat el 2001 quan els meus pares es van jubilar. Abans d'això nosaltres ja treballàvem aquí amb el meu pare, fins que va dir que es volia desvincular del tot i finalment el Joaquim i jo vam agafar el mànec.
La botiga Dau Jocs als anys 80. FOTO: Cedida
Heu venut sempre joguines?
Només joguines no. Quan el meu germà i jo vam fer la Societat vam transformar la botiga. El Dau va néixer com una botiga sobretot de roba de nens i puericultura, i vam arribar fins i tot a vendre roba de la casa perquè teníem molt espai, però el nostre fort sempre ha sigut la canalla.
Amb el temps ens hem anat transformant i la secció de joguines, que abans només era una petita secció dintre la botiga, ha ocupat tot l'espai. Quan la vam agafar el meu germà i jo el tèxtil va fer una baixada molt forta, amb l'arribada dels supermercats i dels hípers. Es va fer molt difícil vendre roba de criatura i de qualitat a un preu raonable, per tant, vam decidir enfocar-nos en la joguina on ens podíem moure més professionalment.
Aparador del Dau Jocs. FOTO: Estela Luengo
Per què joguines?
El meu pare, quan va començar la meva mare a vendre, com que era hàbil amb les mans i li agradava la fusteria, feia joguines de fusta. Allò va ser un embrió del que havia de ser. Teníem la visió de fer una botiga dedicada a la canalla i la joguina és imprescindible.
Culturalment, la joguina és molt important, els nens han de poder jugar perquè a través del joc aprenen moltes coses, és una eina fonamental en el creixement i desenvolupament personal d'un nen.
"Els nens han de poder jugar perquè a través del joc aprenen moltes coses"
La botiga sempre ha sigut així, amb les dues plantes?
No, hem arribat a tenir tres o quatre. Quan vam obrir el 76, la forma de la botiga era diferent, l'escala i l'ascensor abans estaven dins de la botiga, era com un Corte Inglés. Com que veiem que era impossible arribar a omplir tot això i vam encadenar crisi rere crisi... l'any 90 vam fer una gran reforma on vam deixar les dues plantes que hi ha actualment i les plantes de dalt les hem anat llogant.
Quina ha sigut la seva evolució de la joguina?
La seva evolució ha sigut més aviat empetitir-se que créixer. Ha sigut molt curiós, perquè a nivell de joguina de nens diríem que el mercat s'ha fet petit, però, en canvi, ha crescut un mercat alternatiu, que és el dels kidults, que són els adults que compren joguines per a nens. Ara jo tinc molta secció de jocs, que si bé no és que estiguin fets únicament per adults, els compren molt més els adults que els nens i hem fet una secció bastant especialitzada sobre aquest tema.
"El mercat de la joguina per a nens s'ha fet petit, però ha crescut un mercat alternatiu, el dels kidults"
A més, els nens cada cop deixen de comprar joguines a una edat més primerenca. Abans amb 14 anys et venien nens a comprar joguines, després eren nens de 12, després eren nens de 10, més tard l'edat es va reduir als 8. Aquí també va entrar tot el món de la tecnologia i dels videojocs, que es va emportar una part de la joguina tradicional per davant.
Abans em deies que heu anat encadenant crisi rere crisi. Com sobreviu un negoci local i familiar, a totes aquestes situacions?
Tenim clientela de tota la vida. Nosaltres som molt especialistes i quan ens venen a preguntar assessorem molt. Per tant, un dels nostres punts forts és aquest.
Lluitar contra internet és molt complicat, nosaltres el que podem fer és oferir un tracte molt més personalitzat i humà que marqui la diferència.
Interior de la primera planta del Dau Jocs. FOTO: Estela Luengo
Has vist una evolució pel que fa al sexisme en el món de la joguina?
Està canviant, però jo insisteixo que la joguina és un fet cultural. Depèn de la persona que et ve a comprar, la cultura pesa molt. Hi ha un sector de població més evolucionat, jo he venut disfresses de princesa per a nens, perquè al nen li feia gràcia i la volia, i no hi ha cap problema. El nen veu el seu pare cuinar i veu el seu pare portant un cotxet i això també ha trencat estereotips.
"El nen veu el seu pare cuinant i portant un cotxet, això també ha trencat estereotips"
Així i tot, encara hi ha una altra part de població que és més tradicionalista o que té unes idees, potser encara no tan evolucionades, que diferencia les joguines de nens i les de nenes. Però jo crec que tot és com tot, que es va barrejant de mica en mica i va evolucionant.
Com veus el negoci d'aquí a 10 anys? Veus factible que pugui continuar la saga familiar?
A mi m'agradaria continuar fins que pugui. M'agradaria perquè és el que he fet tota la vida i em seria molt estrany no fer-ho.
Jo no tinc fills, el meu germà sí, però aquesta feina és molt dura i a vegades és molt desagraïda. Sempre els hem motivat a fer coses més interessants, més profitoses. De moment no hi ha un relleu generacional, però a mi encara em queda uns quants anys.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.
Veure Comentaris