El TJUE obre la porta a la nul·litat de les hipoteques IRPH, però amb matisos
Els bancs tenen l'obligació de garantir que els consumidors comprenguin plenament el funcionament de l'índex
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència clau sobre la possible nul·litat de les clàusules que regulen l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), un tema que ha generat molta controvèrsia en els darrers anys. La sentència, en resposta a una consulta del Jutjat de Primera Instància nº8 de Sant Sebastià sobre una hipoteca de Kutxabank, reitera la importància d'analitzar cas per cas, però emfatitza la possibilitat de declarar nul·la la clàusula IRPH quan l'entitat no pugui acreditar el compliment del deure de transparència o es constati l'existència d'elements que generin desequilibris en perjudici dels consumidors. Així doncs, tot i no declarar la nul·litat automàtica de totes les clàusules IRPH, estableix criteris per tal que els jutges nacionals puguin valorar l'abusivitat en els casos que arribin a la seva taula.
La transparència com a eix central
El TJUE deixa clar que la publicació de l'IRPH al BOE no garanteix la transparència ni exclou la possibilitat que l'índex sigui abusiu, contràriament a allò que el Tribunal Suprem ha sostingut en el passat de forma molt controvertida i polèmica. Els bancs tenen l'obligació de garantir que els consumidors comprenguin plenament el funcionament de l'índex, el seu mètode de càlcul i la seva evolució, proporcionant informació clara i accessible. El prestador només està exempt de l'obligació d'informar sobre la definició de l'índex i l'evolució anterior en cas que faciliti instruccions precises sobre com accedir a aquesta informació, que sempre haurà de ser suficient i intel·ligible per a un consumidor mitjà. Per contra, si la clàusula es limita a referir-se a l'IRPH com un índex oficial o a citar el BOE sense més explicacions, no es compleix el requisit de transparència.
Un altre aspecte clau és la informació sobre el diferencial negatiu que era preceptiu aplicar al mètode de càlcul per ajustar-lo a les condicions del mercat i evitar un encariment desproporcionat del préstec. Si el consumidor no va ser informat d'aquesta particularitat, la clàusula podria ser declarada abusiva. Aquest diferencial negatiu, sovint no aplicat pels bancs, ha provocat que molts préstecs referenciats a l'IRPH fossin significativament més cars.
El risc de desequilibri
La manca de transparència no és l'única causa possible de nul·litat. El TJUE indica que la clàusula pot ser declarada abusiva si genera un desequilibri en perjudici del consumidor. Per identificar aquest desequilibri, cal comparar el mètode de càlcul de l'IRPH amb altres índexs utilitzats habitualment al mercat, com l'Euríbor. Si es demostra que l'ús de l'IRPH ha fet que el préstec sigui injustificadament més car, es pot valorar la nul·litat de la clàusula.
Conseqüències de la nul·litat
La sentència no declara la nul·litat automàtica de les clàusules IRPH i deixa la decisió final en mans dels jutges nacionals. Tot i això, assenyala les possibles conseqüències d'una declaració d'abusivitat:
- Substitució per una disposició supletòria: Si hi ha una norma nacional adequada, aquesta pot substituir la clàusula nul·la.
- Impossibilitat de modificar la clàusula: Els jutges no poden ajustar la clàusula per beneficiar l'entitat ni permetre que el banc recuperi la totalitat del préstec amb interessos elevats.
En resum, la transparència esdevé un element crucial per determinar la validesa de les clàusules IRPH. Els bancs han d'informar de manera clara i comprensible els consumidors, especialment sobre aspectes com l'aplicació del diferencial negatiu. La decisió final sobre la nul·litat de la clàusula recaurà en els jutges nacionals, que hauran d'avaluar cada cas amb criteri.
El paper del Tribunal Suprem espanyol
Ara, caldrà veure quina és la interpretació que fa d'aquesta nova sentència del TJUE el Tribunal Suprem espanyol que, com hem esmentat anteriorment, fins ara ha defensat que el caràcter oficial de l'IRPH i la publicació de les dades de la seva evolució al BOE eren suficients per superar l'anomenat control de transparència i no afectava l'equilibri entre drets i obligacions de banc i consumidors. Al nostre entendre, la sentència del TJUE no permet al Tribunal Suprem continuar mantenint aquesta postura que ja anteriorment havíem criticat i considerat incompatible amb el Dret comunitari. Però haurem d'esperar per saber si realment modifica la seva postura prèvia i adopta un criteri en defensa dels centenars de milers de persones afectades per les hipoteques referenciades a l'IRPH.