Un estudi proposa millorar la convivència entre indústria i paisatge al torrent dels Alous

El Marc Vizcarra i l’Oriol Riera són dos joves arquitectes, de 26 anys, que han dissenyat per al seu treball de final de màster una proposta de connexió verda i intensificació de l’activitat econòmica entre Rubí i Sant Cugat, al parc torrent dels Alous, que ha estat guardonada amb el primer premi de la càtedra Batlle i Roig, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El Marc és rubinenc d’adopció, i l’Oriol és d’Abreda però viu a Barcelona. El seu projecte s’ha centrat en la zona del torrent dels Alous i en oferir una nova mirada urbanística i “holística”, on sigui possible combinar la productivitat de les empreses amb el paisatge, que sigui amable per a als veïns que passegen però també per a qui treballa en una empresa d’aquesta zona.

En aquest sentit, l’Oriol explica que van escollir aquesta zona verda entre Sant Cugat i Rubí perquè “hi ha espais naturals com la llacuna dels Alous i el parc de Ca n’Oriol, de gran valor” però on també hi ha empreses i polígons industrials, amb infraestructures que s’entrecreuen, com la B-30, l’AP-7 o les vies de Ferrocarrils. 

Segons el Marc, la idea és crear un “model de barri microproductiu”, on les empreses tinguin una façana i part exterior que siguin atractives visualment per a la ciutadania i estiguin integrades en aquesta zona verda, mentre que a l’interior hi hagi un parc comunitari que serveixi per aconseguir “un ambient col·lectiu i sinèrgies entre empreses”.

En definitiva, com apunta l’Oriol, “connectar Rubí i Sant Cugat de manera interurbana, recuperar aquest espai natural sense renunciar, i de fet potenciant, l’activitat productiva que s’hi du a terme”, i tenint en compte la indústria local.

Creació d’una estació intermodal entre la Renfe i Hospital General

Un dels punts centrals d’aquest projecte és la recuperació per a la ciutadania de la “maltractada i oblidada” llacuna dels Alous, així com la creació d’una estació intermodal que connectaria la parada de la Renfe a Rubí amb la d’Hospital General de Ferrocarrils, una proposta que van desenvolupar dues companyes d’estudis, l’Aïna i la Sofia.

“Perquè el lloc sigui més agradable per a la ciutadania ha de ser més accessible i de forma estratègica, s’hauria d’intentar garantir un pas justament per on està la llacuna dels Alous”, apunta el Marc.

El jove arquitecte considera que, d’aquesta forma, seria més fàcil connectar la “gran bossa verda” que suposa el torrent dels Alous amb l’Hospital General i, a més, “seria una altra porta d’entrada per aquest gran parc metropolità, encara que tingués activitat econòmica”.

Tot i això, i tal com apuntaven inicialment les dues estudiants, no seria fàcil construir aquest nexe entre les dues estacions per l’orografia i la millor opció seria crear un pas soterrat, sota l’AP-7 i la B-30.

Pot conviure la indústria amb el paisatge?

L’estudi es qüestiona si és possible que l’activitat productiva convisqui amb el paisatge i recorda que, al llarg de la història, l’arquitectura productiva ha estat dissenyada únicament com un objecte funcional, oblidant-se del context.

De fet, el Marc recorda que en els anys 60 es van construir polígons industrials de forma molt “artificial”, la majoria en solars amb un tancat perimetral, la qual cosa sovint genera percepció d’inseguretat, ja que en cap moment s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere. És per això que proposen “repensar” aquest model de construcció i que una part estigui destinada a l’ús terciari o que “doni la cara a la ciutadania”, per tal de generar espais més segurs i agradables per al vianant.

A més, l’Oriol recorda que el tancat exterior de les indústries habitualment està acompanyat de grans plataformes de formigó, la qual cosa impermeabilitza el sòl. “El terra d’aquest parc s’ha de permeabilitzar més per gestionar millor les aigües pluvials i que sigui útil per a la salut de la vegetació i el terreny on hi viu, així com per a unes millors condicions de la flora i la fauna”, afegeix.

Tal com reconeixen, el hàndicap d’aquesta proposta és que la zona escollida per afavorir la connexió entre la Serra de Galliners i el Llobregat pertany a dos municipis diferents i, a més, bona part dels terrenys són de l’Incasòl o són travessades per carreteres i infraestructures estatals. A més, a l’àmbit del projecte s’ubiquen tres plans parcials diferents: dos de Sant Cugat i un de Rubí.

“El fet de treballar des del punt de vista acadèmic ens donava aquesta llibertat de plantejar escenaris que en la realitat són bastant més complexos. No és una cosa que no es pugui fer, però urbanísticament aquests àmbits de transformació a escala local es tracten de forma independent d’un municipi a l’altre”, admet l’Oriol. I aquí ve la lectura crítica del Marc, qui creu que els municipis no haurien de treballar només mirant cap endins. 

Tot i això, i amb la posada en marxa darrerament de diverses obres a la zona de Can Sant Joan per part de l’Incasòl saben que “arriben tard” amb l’estudi però, com a mínim, pretenen oferir una nova postura urbanística i “fer bullir l’olla”.

Els dos joves, que actualment treballen en l’àmbit de l’urbanisme, van estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAB-UPC). El seu projecte de final de màster es pot consultar en la seva versió online.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.