L’enderrocament de la masia de Can Cabanyes, 1974

Presentem una imatge de l’Arxiu Josep Maria Roset i cedida al Centre d’Estudis Rubinencs per Lluís Garcia, en la qual podem les runes d’una masia que es troba documentada des del segle XII i que estava sent enderrocada per tal de bastir el “conjunto residencial” Las Torres de Rubí. Era el 1974, una època de creixement urbanístic desmesurat i sense control. 

Al proper Butlletí del GCMR i el CER, que es publicarà el setembre, s’oferirà un documentat treball de l’amic Lluís Garcia sobre les masies desaparegudes de Rubí, on també s’inclourà la història d’aquesta casa pairal. 

Can Cabanyes el 1174 s’anomenava mas Montagut i al llarg dels segles va anar passant per diversos propietaris fins que al segle XIX (quan ja formà part del terme de Rubí) hi trobem els Llobateras.  

Tenia un extens territori, el pla de Can Cabanyes, que abraçava allò que ara són Les Torres, la “plaça del Domènech”, l’estació antiga... fins arribar fins i tot al carrer de Cervantes per la part nord. 

El 1963, quan el propietari era Joan Puig, gendre dels Llobateras, la masia fou venuda a una empresa immobiliària. Hi havia sobre la taula el projecte, tant estimat per l’alcalde Murillo, de fer un notable conjunt de bloc de pisos: Las Torres de Rubí. 

El 1971 es va aprovar un primer pla d’urbanització, dins una àrea compresa entre el carrer de Llobateras (dedicat des del segle XIX, per cert, als amos de la masia) fins al de Prim. De moment es salvava la casa. No obstant, el 1974, en iniciar-se la segona fase de construcció de Las Torres, no es va tenir pietat: les excavadores feren la seva terrible tasca, sense que les protestes de l’associació de veïns del nou barri i de mossèn Blanquer, de la parròquia de Santa Maria, poguessin fer res. 

Avui en dia, de la masia només resten els noms dels carrers de Llobateras i de Joan Puig (el darrer propietari), i de l’avinguda de Can Cabanyes, així com el record de la gent gran. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.