La part més antiga de l’actual castell de Rubí

Presentem una foto presa per l’autor d’aquestes línies l’1 de gener de 2011 en la qual es pot veure el cos nord del castell de Rubí. En aquells anys s’estava remodelant la zona i s’estava en procés d’instal·lar l’actual arborètum, del qual podeu veure el tancat en primer pla. 

Un pi tapa uns dels elements més antics d’aquesta part del castell, que correspon a la seva primera fase, la del segle XIII. Es tracta de dos petits finestrals d’estil romànic. També, una mica més avall del mur hi ha dos arcs gòtics de sustentació que no podem veure a la imatge. 

Quan el 9 d’agost de 1233 el militar Berenguer de Rubí va rebre el permís del rei Jaume I el Conqueridor per poder bastir un casa forta o “domus” per defensar-se dels seus enemics es va construir aquesta part, formada per un cos de dos pisos de planta en forma de L, el braç llarg de la qual, de 10,5 m de longitud i 5 m d’ample, anava d’oest a est, mentre que el braç curt, disposat a l’extrem est, anava de nord a sud i tenia la mateixa amplada. Les parets eren de tàpia i la base dels murs, de carreus de pedra sorrenca procedent de can Fatjó. 

A la part sud del cos hi havia un pati, que s’ha conservat més o menys igual fins els nostres dies. Més tard, ja a finals del s. XIII s’anaren afegint més estances a la part que dóna al pati. 

El castell, des dels seus primers temps, sempre seria la seu del centre de poder del senyor feudal del terme de Rubí, però ell no hi venia quasi mai. El manteniment de l’edifici era a càrrec d’un saig (una mena de masover). 

Com ja hem dit en passades ocasions, va anar convertint-se en una masia al llarg dels últims segles. Així, la planta superior d’aquest cos nord, que actualment allotja l’auditòrium i un vestíbul, abans de la rehabilitació de finals dels 80 presentava una sèrie d’estances dividides per parets de tàpia. A ran d’aquestes obres, patrocinades per l’Ajuntament de Rubí, es va instal·lar una coberta de teules a tot el castell, sustentada per una filera de finestres envidriades que desvirtuava una mica l’aspecte que havia tingut l’edifici en època medieval, cosa que va causar una forta polèmica. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.