Protesta obrera a Relámpago Zipp, 1977

La fotografia d’aquesta setmana és d’autoria desconeguda i procedeix de l’arxiu de la revista El Bullidor. Està datada de principis del 1977 i fou publicada al llibre de Jaume Parras La Transició a Rubí (2004), del qual hem extret la quasi totalitat de la informació que presentem en aquestes línies.

S’hi pot veure un grup de persones treballadores de la plantilla de la fàbrica de cremalleres Relámpago Zipp, SA, instal·lada a l’actual carrer del Tres d’Abril, al tocar del barri del 25 de Setembre. Es troben assegudes molt probablement davant d’una de les portes d’entrada a l’empresa i sostenen dos cartells. En el més gran es pot llegir, amb alguna dificultat, el següent: "Somos despedidos por el capitalismo y juzgados por los tribunales fascistas [...]", i en el més petit, "Solidaridad con Molina".

I és que l’anomenada “crisi del petroli” del 1973, provocada per la pujada dels preus dels barrils de l’anomenat “or negre”, acordada pels països de l’OPEP afectà moltes empreses occidentals, i entre elles, les de l’important nucli industrial de Rubí, cosa que provocaria una gran conflictivitat laboral ocasionada per tancament de fàbriques, reduccions de plantilles i també en gran part pels acomiadaments de treballadors/es i, especialment de delegats sindicals que s’havien distingit per la seva lluita reivindicativa.

El gener de 1977 la direcció de Relampago Zipp, que comptava amb una plantilla d’unes 600 persones, va acomiadar Miguel Molina, el dirigent obrer més destacat d’aquesta empresa. En reaccionar davant aquest fet, les forces de l’esquerra local, com ens explica Jaume Parras, es van dividir. Mentre que les més radicals (Acción Comunista, Liga Comunista Revolucionaria i CNT) defensaven en un full de denúncia a l’empresa la necessitat de la vaga i les mobilitzacions indefinides, altres formacions i sindicats com Comisions Obreres, USO, UGT, MCC (Moviment Comunista de Catalunya) i Bandera Roja no volgueren signar el full. Sembla ser que una de les causes, segons apunta Parras, és el fet que alguns membres de la direcció de l’empresa (per cert, en aquell moment encara amb un important capital anglès) havien tingut un important paper en l’oposició democràtica al franquisme i no es volia provocar possibles fissures en el moviment contrari als últims vestigis de la dictadura. 

Recordem que en aquell any 1977 feia dos anys que havia mort Franco i el juny tingueren lloc les primeres eleccions generals democràtiques, però els ajuntaments de tot l’estat seguien en mans dels alcaldes franquistes fins el 1979.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.