AIXÒ TAMBÉ ÉS RUBÍ
La "Sociedad Coral Los Obreros Rubinenses" a finals del segle XIX
A partir dels inicis del segle XX seria una entitat vinculada al Centre Democràtic Republicà, on tindria la seva seu fins a l'esclat de la guerra civil
La fotografia pertany al Fons Marroyo, al qual va ser cedida per Joan Boada Sucarrats. Podem veure els membres de la "Sociedad Coral Los Obreros Rubinenses" a les escales de la portalada de l'ermita de Sant Muç amb el seu estendard. La data que figura a la fotografia del Fons Marroyo és la de 1899, però, en canvi, veiem un estendard que és diferent del que es va estrenar el 1897, per la qual cosa es podria pensar que és possible que la imatge fos presa abans d'aquest últim any: probablement per error figura 1899 en comptes de 1889?
Al centre, en mig dels cantaires, està el director, possiblement Antoni Sans (procedent de Sant Cugat del Vallès). En primera fila, asseguts, estan els tres membres de guitarristes mentre que entre ells es troba qui tocava l'acordió.
Aquesta associació de cant Claverí va néixer l'any 1881 sota el nom d'"Agrupación Coral Rubinense" i l'any 1883 quedava legalment constituïda amb el nom de "Sociedad Coral Los Obreros Rubinenses". També es va confeccionar el primer estendard de la colla, possiblement el que es veu a la imatge si tenim en compte el que hem dit més abans. La seva primera seu va ser el soterrani de la casa núm. 35 del carrer de Barcelona i dos anys més tard ocuparia una nova sala al carrer de la Unió. A partir dels inicis del segle XX seria una entitat vinculada al Centre Democràtic Republicà, on tindria la seva seu fins a l'esclat de la guerra civil.
La primera direcció dels "Obreros Rubinenses" va ser a càrrec del mestre Antoni Sans, ja esmentat anteriorment. Poc després, la pesta de la fil·loxera va fer que molts d'aquells cantaires emigraren a terres llunyanes, però la coral es va refer el 1890 sota la protecció d'"El Casino Rubinense" i fins i tot el 1897 es va estrenar un nou estendard.
El 1908 la coral celebrà els vint-i-cinc anys de la seva fundació i als actes de celebració acudiren unes 30 colles de tot Catalunya. Ja entrats als anys 20, malgrat la dictadura de Primo de Rivera, es programaren actuacions a diversos indrets sempre amb el permís de les autoritats.
Durant la República es feren diverses sortides per Espanya i fins i tot una a Tolosa (França). El 1933 es celebraren les noces d'or de la constitució legal de l'agrupació i als actes commemoratius acudiren més de setanta corals de tot el Principat amb llurs estendards.
El 1939 les forces de Franco ocuparen Rubí i saquejaren el Centre Democràtic Republicà. L'estendard dels "Obreros" fou ultratjat i despullat juntament amb la col·lecció de trofeus i medalles. Però més tard seria rescatat per Miquel Rufé i lliurat a un grup d'antics cantaires. D'aquesta manera, es va poder restaurar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.
Veure Comentaris