Taüts de víctimes de la rierada, 1962

Aquesta fotografia fou presa per Josep Feliubadaló, fotògraf de l'Ajuntament de Rubí de l'època i pertany a la part de l'arxiu Josep Maria Roset que custodia l'Arxiu Municipal de Rubí. Fou publicada al Butlletí núm. 58 del CER i del GCMR (setembre de 2012).

Hi podem veure un militar, un voluntari i un guàrdia civil darrere d'uns taüts que contenien cossos de persones rubinenques trobats en mig del llot i les runes els dies successius a la catàstrofe. La imatge està presa dins del context de la identificació dels cadàvers que tenia lloc al cementiri de Rubí.

L'endemà de la rierada el mateix govern central va enviar l'exèrcit i forces policials (bàsicament la Policia Armada i la Guàrdia Civil) per tal d'ajudar a la recuperació dels cossos i fer altres tasques. Els soldats pertanyien al regiment d'Artilleria de Costa núm. 7 i els guàrdies civils eren uns 200 i escaig procedents de l'acadèmia de Sabadell. També col·laboraren la secció femenina de Falange (en la neteja dels cossos), i els Minyons de Muntanya (que foren obligats a vestir-se de falangistes, a la qual cosa s'oposà l'alcalde Miquel Rufé, destituït poc després).

En tot cas, l'ajuda més important fou a càrrec de la gran quantitat de voluntaris civils de Rubí, que a partir del 26 de setembre recorregueren durant diversos dies tot el curs de la riera per tal de desenterrar els cadàvers. I és que molts rubinencs i rubinenques foren arrossegats aigües avall de la riera i fins i tot 9 cossos foren trobats al mar. També aparegueren 53 cadàvers de persones que eren de fora de la vila (Terrassa, Matadepera, fins i tot Manresa...). Quan es trobava una víctima se l'adjudicava un número d'identificació o bé se'l fotografiava (encara que no obstant molts estaven desfigurats) i tot seguit els cadàvers eren portats en camions cap al cementiri municipal, on se'ls netejava i se'ls injectava formol a fi de retardar-ne la descomposició, per tal de poder ser reconeguts pels familiars o amics.

Segons els estudis d'Eduard Puigventós i Ramon Batalla, a Rubí foren enterrats 78 cadàvers; molts d'ells eren menors d'edat, i fins i tot també hi hagué algun nadó. Puigventós, el 2012, va identificar les víctimes de Rubí, entre elles 211 amb els seus noms i cognoms (s'hi constaten famílies senceres desaparegudes), dels quals 106 varen poder ser enterrats (ja hem dit que 78 d'ells al cementiri de Rubí) i 105 es consideren desapareguts. Aquest estudiós afegeix una xifra d'unes 44 persones més on s'inclouen algunes de les quals no es va denunciar la seva desaparició i també els cossos sense identificar, la qual cosa dona una quantitat màxima de 255 víctimes mortals per a la nostra població.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.