De carretera a carrer, per fi

Després de 50 anys d'història, 23 de reivindicacions argumentades, 21 de promeses i 5 anys de ser declarada oficialment com a carrer rubinenc, l´av. de l´Estatut sembla que serà pacificada i transformada.

Aquest 10 de setembre, en ple municipal de l'ajuntament de Rubí, es va presentar el més que esperat projecte de la seva pacificació, primera fase.

Per fi, la nostra ciutat s'ha contagiat de les innombrables obres d'actualització de carreteres al voltant i pacificacions urbanes dutes a terme per municipis veïns i així sembla que s'aposta perquè deixi de ser una carretera agressiva i insalubre en el trajecte intrarubinenc. Queda reflectit en assenyalar que l'espai dedicat al vehicle és del 65%, el destinat al vianant del 26% i només un 9% d'espais verds i de recreació. Segona via de Rubí en sinistralitat i primera en mortalitat viària (si en recollim dades).

Sempre i des de fa molts mandats ha estat utilitzada en campanyes electorals per tots i totes, fins i tot va ser el tema central del 2n Saló Urban Rubí el juny d'aquest any i que només va servir per donar arguments novament per a la seva necessària dignificació i reduir la seva coneguda perillositat i xacra cicatritzal de la separació dels Rubís. No es va dir res de nou per part del consistori i una vegada més es va parlar del futur (...) 

Ara, aquest extens i molt treballat projecte de transformació de la nostra major via rubinenca, ha sortit per fi a la llum i efectivament, és un ambiciós i necessari projecte que esperem es liciti i adjudiqui en dates curtes. La seva execució serà revulsiva per la via i per la ciutat.

L'abandonament i la desconsideració de l'av. de l´Estatut de Rubí amb els anys, tant per Diputació de Barcelona com darrerament pel nostre ja competent ajuntament, ha estat màxim de manera que ara queda molt per fer i actualitzar.

Les competències totals de l'ajuntament de Rubí en aquesta via i des del maig del 2019, comprenen des de la rotonda Inèrcia (eix Rubí-Sant Cugat) fins al pont de la C-1413, 1995 m travessant i separant 7 barris de la ciutat de forma obsoleta i perillosa.

La durada d'aquesta primera fase entre plaça Agricultura i C/ Galícia-Les Basses, subdividida en quatre trams, té una durada prevista de 18 mesos. 

Un carril de circulació per sentit amb prohibició de gir a la seva esquerra, carril bici central respectant l'única zona arbrada entre C/Camí Ca n'Oriol i C/d'Aribau (2003), ampliació de voreres, nova zona d'estada/descans i amb zona infantil al costat est de l'avinguda entre la plaça Agricultura i C/de Flammarion, nova zona de descans a la vorera est de l'avinguda entre plaça Agricultura i C/ d´Aribau, entre C/ Camí Ca n´Oriol i C/ Antoni de Borja substitució dels dos vials laterals per plataformes elevades per a prioritat dels vianants, creació de nous passos de vianants, canvi d'il·luminació i semaforització (fins i tot autoregulats segons la velocitat dels vehicles), mobiliari urbà, arbrat variat en tot el seu recorregut, jardineres i parterres amb verd urbà (amb poc requeriment hídric) fins ara desconegut. 

Per altre banda, considerem que un carril bici central hauria de disposar d´un arbrat als seus costats continu i de forma protectiva (tant de cara als vehicles com de la radiació solar) en tot el recorregut i així mantenir l'estètica de tota l´avinguda, inclós sobre el pont del carrer de la Mare de Déu de Lourdes amb algun tipus de maceters. De fet, en els 220m entre C/ Camí Ca n´Oriol i C/Les Basses-Galícia, el projecte no contempla cap arbre central.

S'ha donat rellevància a la seguretat, fins i tot amb consideracions de Bombers. Aquestes transformacions també implicaran alguna reforma en carrers adjacents, com ara Aribau, Flammarion, Galícia i Madrid.

Remarca el projecte que el seu objectiu principal és començar la pacificació de l'av. de l’Estatut (primera fase) perquè es transformi en un eix cívic de ciutat, molt més  complet, reequilibrant la seva funció actual a favor del vianant en detriment del vehicle. Insistir que mai es va sol.licitar la seva peatonalització (interpretada per alguns), com es va fer al nostre carrer major (passeig de Francesc Macià i av. de Barcelona). Els vehicles rubinencs l'han d'utilitzar però amb seguretat, empatització i reconvertida realment en un carrer més de Rubí i renaturalitzat.

Hem de recordar, que malgrat limitació a 30 km/h, col·locació de bandes reductores, prohibició de camions de més de 3,5 tones en trànsit en sentit Sant Cugat-Terrassa, la seva utilització per vehicles de motor no ha variat en els darrers anys. Com a part intraurbana de la carretera BP-1503 que és, segueix suportant uns 18.000 vehicles al dia dels quals 7.000 no són rubinencs. En proporció, un volum de trànsit 7,36 vegades superior al de Via Laietana de Barcelona abans de la seva reforma.

Ara, haurien de venir altres reptes necessaris paral·lels. La supressió del peatge de les Fonts a la C-16 (túnels de Vallvidrera) la concessió del qual finalitzaria el 2039, si no és prorrogada, caldria sol·licitar-la al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya tant pels ajuntaments de Rubí com de Terrassa tal com no es va aconseguir ja fa anys. Ara, comptarem amb el suport del govern de la Generalitat, tal com  S. Illa reconeixia les mancances en mobilitat de Rubí?. La mateixa alcaldessa Ana Maria Martínez declarava fa un temps que “amb la Generalitat no tenim interlocutor a Rubí”. Veurem ara.

Així, ja coneixem aquest projecte de transformació de l'av. de l'Estatut (primera fase) amb un redactat de 1574 pàgines i un pressupost de contracte de 5.499.944,95 euros. Hem de començar ja a elaborar la seva segona fase (en total serien 3-4 fases) i assegurar-ne l'encadenament i l'execució del total, a tall d'efecte dòmino, per evitar espais de temps de stand-by entre una fase i una altra i així no demorar-ne la completa transformació als anys. 

Rubí i tota la seva ciutadania guanyarà.

El lloc es diu av. de l'Estatut i el moment és ara. Gràcies Ajuntament de Rubí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.