Saps que si vas acceptar rebaixar la clàusula sòl a canvi de no demandar, encara pots reclamar?

Milers de persones a tot l'Estat van subscriure acords amb els seus bancs per tal de rebaixar la clàusula sòl de les seves hipoteques que limita les baixades del tipus d'interès i els impedeix beneficiar-se de disminucions en l'import de la seva quota mensual. Les entitats financeres, però, van condicionar en la majoria de casos la rebaixa de la clàusula sòl al fet que els seus clients signessin també un acord segons el qual es comprometien a no demandar ni reclamar per tal de recuperar les quantitats abonades indegudament per efecte de la pròpia clàusula.

Aquests pactes novatoris es van començar a oferir per part de les entitats a partir de 2013, quan el Tribunal Suprem va dictar la primera sentència que condemnava la possible abusivitat de la clàusula sòl però, de forma molt controvertida, limitava els efectes temporals d'aquesta abusivitat, de tal forma que instava la supressió de la clàusula però negava el dret a la devolució amb efectes retroactius de les quantitats generades.

Segurament conscients que aquesta interpretació de la norma acabaria sent rectificada pel Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (com va acabar succeint) els bancs van oferir aquests acords condicionant-los a la renúncia d'accions judicials, intentant protegir-se enfront d'una futura sentència que desactivés la limitació temporal dels efectes de la nul·litat de la clàusula sòl.

I efectivament, l'any 2016 el tribunal amb seu a Luxemburg va sentenciar que els perjudicats tenien dret a reclamar la devolució de tots els diners que havien pagat de més a conseqüència de la limitació de les baixades del tipus d'interès, sense cap restricció temporal, contradient la tesi del Tribunal Suprem espanyol. Arran d'aquesta sentència de la justícia europea, l'Estat espanyol es va veure obligat a legislar, mitjançant el Reial Decret-Llei1/2017 de gener de 2017, creant mecanismes per afavorir la consecució d'acords entre els consumidors perjudicats i les mateixes entitats que evités la previsible allau de demandes judicials i reconegués el dret a la devolució dels diners.

El compromís de no demandar és vàlid?

Una vegada més, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha intervingut i, de nou, contravé el criteri del Tribunal Suprem. En aquest cas, en una sentència del passat és de juliol, el TJUE considera que, de la mateixa forma que la validesa de l'acord per rebaixar la clàusula sòl està supeditada a l'obligació de transparència i informació per part de l'entitat, aquests mateixos requisits han d'aplicar-se a l'acord de renúncia d'accions legals. I en aquest sentit, el TJUE determina que només pot ser vàlid el compromís de no emprendre accions legals quan el banc pugui demostrar que va oferir informació suficient sobre les conseqüències econòmiques i jurídiques d'aquest pacte i, específicament, sobre les quantitat econòmiques que renunciàvem a reclamar.

Què passa amb els acords previs al Reial Decret-Llei 1/2017?

Arran d'aquest pronunciament del TJUE, el Tribunal Suprem ha hagut de modificar la seva doctrina i ho ha fet en el sentit d'admetre, cosa que fins ara no feia, que malgrat que un pacte per rebaixar la clàusula sòl pugui ser vàlid i transparent -especialment els posteriors a 2013, quan ja se sabia que la clàusula era abusiva- l'acord de renúncia d'accions judicials per part dels clients pot no ser-ho i ha de sotmetre's a control judicial per comprovar que la informació proporcionada als clients sobre les conseqüències de la seva renúncia va ser suficient. I per la nostra experiència en centenars de casos, podem dir que la informació exigida pel TJUE gairebé mai es va proporcionar a uns clients que, amb anterioritat el gener de 2017, van acceptar sovint forçats per la manca d'informació facilitada per les entitats sobre les quantitats que efectivament tenien dret a reclamar i la possibilitat de veure rebaixades les seves quotes de forma immediata, sense les dilacions que afecten el funcionament dels col·lapsats jutjats.

Fins ara, aquests pactes havien impedit reclamar per la totalitat de les quantitats indegudament abonades a la major part de la gent que va acordar una modificació de la clàusula sòl amb anterioritat a 2017, generant un greuge respecte als hipotecats que sí que havien obtingut la devolució amb caràcter retroactiu dels diners pagats de més. Ara, milers d'hipotecats que es van veure obligats a renunciar als seus drets tindran, finalment, la possibilitat d'acudir als jutjats i reclamar tot allò que els correspon.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.