Qui decideix sobre la salut dels menors en cas de separació?
El jutjat pot acabar atribuint la facultat de decisió a un sol progenitor, si es considera necessari
En cas de separació o divorci, les decisions sobre la salut dels fills i filles menors d'edat han de ser compartides per ambdós progenitors. El Codi Civil de Catalunya estableix mecanismes per actuar en situacions d'urgència, casos de violència familiar o desacords, garantint sempre l'interès superior del menor.
Decisions compartides sobre la salut
Existeixen moltes situacions en què els progenitors poden tenir criteris oposats respecte de la conveniència o la necessitat de sotmetre els fills i filles a determinats tractaments o procediments. Exemples clàssics són la vacunació dels menors, l'aplicació de tractaments amb hormones o l'assistència psicològica. Com a norma general, les decisions que afecten la salut dels fills menors han de ser preses conjuntament, amb independència de si estan divorciats o separats. Aquest principi es fonamenta en la protecció de l'interès superior del menor, la corresponsabilitat parental en les decisions fonamentals i el dret del menor a rebre la millor atenció sanitària possible.
El Codi Civil de Catalunya estableix que els progenitors han de tenir cura dels fills i proporcionar-los una formació integral, incloent-hi l'atenció a la seva salut física i emocional. A més, d'acord amb el mateix Codi, el pla de parentalitat ha d'incloure la manera com es compartirà la informació sobre la salut dels fills entre els progenitors.
Intervenció en situacions d'urgència mèdica o violència familiar
En cas d'urgència, es permet que qualsevol dels progenitors pugui actuar de manera individual per garantir l'atenció immediata del menor. En aquests casos, cal informar l'altre progenitor tan aviat com sigui possible. En els casos de violència familiar, l'article 236-8, apartat c) del Codi Civil, preveu excepcions per protegir el benestar dels menors: no cal el consentiment del progenitor que està sent investigat o ha estat condemnat per delictes contra l'altre progenitor o els fills; ni tampoc cal el seu consentiment si la mare rep assistència dels serveis públics especialitzats per a víctimes de violència masclista.
En qualsevol cas, per a l'atenció psicològica dels fills i filles majors de setze anys, cal el seu consentiment exprés, tal com estableix la normativa vigent.
Resolució de desacords entre progenitors
Quan els progenitors discrepen sobre una decisió relacionada amb la salut dels fills, l'article 236-13 del Codi Civil de Catalunya preveu diversos mecanismes:
1) Mediació voluntària entre els progenitors
2) Sessió informativa sobre mediació, derivada pel jutjat
3) Procediment de jurisdicció voluntària davant l'autoritat judicial
El jutjat pot acabar atribuint la facultat de decisió a un sol progenitor, si es considera necessari. Però abans d'iniciar un procés judicial és necessari acreditar que prèviament s'ha intentat arribar a un acord entre progenitors (mediació, negociació...). Els criteris per decidir a qui s'atorga la facultat de decisió inclouen la incompatibilitat entre les propostes dels progenitors, la raonabilitat de les posicions de cadascun, les recomanacions mèdiques i, de manera prioritària, l'interès superior del menor.
Així doncs, i en conclusió, el marc legal català estableix un sistema basat en la corresponsabilitat parental que busca assegurar que les decisions sobre la salut dels menors es prenguin de manera responsable, consensuada i orientada al seu benestar integral.