Rendes Vitalícies: són un producte adequat per a la gent gran?

D'un temps ençà, als nostres despatxos estem rebent moltes consultes relacionades amb un producte financer anomenat «rendes vitalícies» que algunes entitats, molt especialment Caixabank, han comercialitzat entre els seus clients d'edat més avançada amb l'argument que és una bona forma de complementar la pensió de jubilació. Però això, com acostuma a passar tantes vegades amb els bancs, no sempre és així i la clau per entendre què són realment les «rendes vitalícies» cal buscar-la en la lletra petita del contracte que ens donen a signar.

La renda vitalícia és una modalitat d'assegurança en què es realitza una única aportació de capital mitjançant el pagament d'una prima garantint-se un pagament mensual fins al moment de la mort, moment en el qual hi pot haver un hereu que sigui beneficiari de l'import aportat. No sona pas malament, oi? Analitzem una mica el funcionament d'aquest producte per veure si ens continua convencent.
Les rendes vitalícies són productes híbrids, a cavall entre l'assegurança de vida i un instrument financer complex, tenint en compte que estan sotmesos a una inversió subjacent. És a dir, els nostres diners s'inverteixen en fons d'inversió que, per la seva banda, operen amb renda variable, fixa, o totes dues alhora. Per tant, el banc està fent servir els diners que hem invertit en la contractació per fer les seves pròpies inversions i això pot implicar una variació en el valor de la nostra aportació i el risc de pèrdua de valor. I d'aquest fet no sempre s'informa.

De fet, els problemes que consulten tenen a veure, principalment, amb dues qüestions: la disminució del valor de la inversió i els problemes a l'hora de recuperar anticipadament el capital aportat. L'escenari més habitual és que, en el moment de la defunció del titular, els hereus obtinguin el 100% del capital inicialment invertit, tot i que també hi ha algunes pòlisses en què això no és així, de manera que el retorn del capital es calcularà en funció del valor de mercat de les participacions en la inversió subjacent, cosa que pot comportar pèrdues importants.
El mateix passa davant de la possibilitat de recuperar anticipadament el capital aportat. La renda vitalícia, com el seu nom indica, no és un producte dissenyat perquè el prenedor retiri els seus diners. Però si volem fer-ho, perquè tenim noves necessitats, ens podem trobar en el fet que el valor de la inversió realitzada no està garantit i si la inversió subjacent ha estat negativa, podríem afrontar pèrdues patrimonials de les quals, probablement, no hem estat advertits.

Una vegada més, manca de transparència. Ens estem trobant que aquest risc de pèrdua en el valor de la inversió, bé sigui perquè necessitem recuperar anticipadament els diners o en detriment dels nostres hereus, gairebé mai han estat informats correctament als clients que, no ho oblidem, són persones grans i en la majoria dels casos sense experiència inversora.

Redactats feixucs, fórmules matemàtiques extremadament complexes, clàusules de difícil comprensió i una documentació que, a més a més, no se'ns lliura amb la deguda antelació sinó que, al contrari, se'ns fa llegir i signar en una tauleta a la mateixa oficina. Tot plegat un greu incompliment de l'obligació legal que tenen els bancs de comprovar la idoneïtat del nostre perfil i proporcionar-nos informació clara, senzilla i comprensible de les característiques del producte que contractem i, sobretot, dels riscos de pèrdues.
I si ha estat així, si el banc no pot demostrar que ha fet tot el possible per assegurar-se que el client entén a la perfecció què és allò que està subscrivint i quins riscos assumeix, la contractació del producte ha de ser considerada nul·la i correspon la devolució íntegra dels diners aportats, tal com assenyala la normativa estatal i la jurisprudència dictada sobre aquesta qüestió.

  Demana cita, ara!