Adéu companys?

Escric aquest article després de sentir amb estupor com la Secretària General d’ERC ha passat de “hem tornat per acabar la feina” a “Catalunya no mereix una repetició electoral”. Escric aquest article en el preludi d’un pacte entre els dirigents del la delegació regional del PSOE a Catalunya i la direcció d’un partit que va ser un dels grans impulsors del procés d’independència.

No sé si sabrem mai quines eines ha fet servir l’Estat Espanyol per aconseguir aquest gir copernicà del partit de Macià i Companys. Ha estat el xantatge als seus dirigents? Ha estat el preu de la sortida de la presó i el retorn de l’exili de tots els seus dirigents? Em costa de creure que sigui només per mantenir la paga a uns centenars de càrrec públic, però no descarto que sigui part del raonament dels seus dirigents.

Els dirigents d’ERC estan a punt de pactar amb “el gran incomplidor”, amb el partit que va defensar el 155 apassionadament, amb un partit capaç de pactar amb la dreta i l’extrema dreta per impedir un alcalde independentista al Cap i Casal (fins i tot d’ERC), amb aquells que encara avui volen veure el President il·legalment destituït a la presó. Són a punt d’investir a un nacionalista espanyol que ha defensat l’ús de la violència (policial i judicial) i s’ha manifestat del bracet amb Ciutadans i el Partit Popular en contra del legítim ús del dret a l’autodeterminació. En definitiva, pactar amb aquells que tenen com a objectiu principal anorrear i derrotar definitivament tot anhel de llibertat nacional.

Durant anys, les entitats i partits independentistes de Rubí hem treballat de manera unitària per continuar reivindicant el llegat de l’1 d’Octubre i treballar humilment per la independència. Els dirigents locals i els militants d’ERC de Rubí heu demostrat sempre tenir clar l’objectiu final i no han tingut cap recança a treballar amb els altres partits i amb les entitats amb generositat i sense exclusions. Ara tindreu a les vostres mans desfer el despropòsit dels vostres dirigents i avançar cap a una Entesa per la República que guanyi en una repetició electoral. Confiem en el vostre bon criteri; qualsevol arma bruta que el Regne d’Espanya hagi usat contra els vostres dirigents segur que no us concerneix.

La no ratificació d’aquest acord infame demostraria que seguim essent companys de lluita. Quan aneu a votar, espero que ressoni als vostres caps “no és això companys, no és això”. Malauradament la cançó del Lluís Llach és més viva que mai.

Ens veiem l’11 de setembre i l’1 d’Octubre als carrers? o aquesta setmana ens direm adéu?

Una forta abraçada

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.