Ara que en Xavi se’n va... Potser et toca a tu?

El passat ple de desembre el meu amic Xavi Cots va anunciar al Ple Municipal que deixava l’acta de regidor. Tot i que la nostra amistat ve de més lluny, la seva entrada en política va coincidir amb el final de la meva primera etapa en aquest àmbit. Érem a les acaballes del mandat 2015-19, amb el procés fallit pel mig i amb totes les tensions de l’1 d’octubre. Aquells dies Salvador Illa, ara president de la Generalitat, es manifestava amb la ultradreta pels carrers de Barcelona. Ha plogut molt. Van ser uns anys molt intensos i quan vaig prendre la decisió de no continuar, em vaig fer el propòsit de trobar algú per incorporar-se a les llistes d’Esquerra.

Per la majoria de gent dedicar-se a fer política no forma part, malauradament, de les cinc coses pendents per fer a la vida. Probablement tampoc no era a la llista d’en Xavi. Generalment ens dediquem a fer política persones que l’hem viscut des de sempre amb més o menys intensitat i des d’òptiques molt diverses. Malauradament, d’aquest grup de persones n’hi ha que han fet de la política la seva professió i aquest és, entre molts d’altres, el gran obstacle per obrir-la a la ciutadania. Quan el teu pa de cada dia i la teva raó de ser depèn d’un càrrec en un partit o en un organisme públic, tot el que en segueix ja està contaminat i condiciona cadascuna de les teves decisions polítiques i personals.

És precisament per això que en aquell moment em va semblar que en Cots del carrer Sant Jaume, de les oliveres, el company que fa cervesa amb mi mentre juguem una botifarra, em va semblar una molt bona opció. Per l’historial de militància ininterrompuda i desinteressada en causes importants i en d’altres de més prosaiques, compromisos anònims que no coneixerà mai ningú, d’aquells que quan tothom arronsa el nas i fa un pas enrere, persones com en Xavi no tenen mai un “no” per resposta. Em va semblar una bona idea perquè en Xavi sap moltes coses i aquelles que no sap no estalvia esforços ni hores per saber-les, si això és el que exigeix el moment i la situació. Però sobretot em va semblar una bona opció perquè en Xavi podia prendre en qualsevol moment la decisió que ha pres aquest mes de desembre. Perquè té una feina que estima i en la qual és un professional molt ben valorat i es pot permetre el luxe de deixar la política i tornar allà d’on no ha marxat mai. La majoria de polítics, també al Ple de Rubí, no poden dir el mateix.

El discurs de comiat d’en Xavi va ser sincer, agre i contundent com han estat les seves intervencions al llarg d’aquests darrers sis anys. Tot un contrast amb els discursos calculats, cínics i enganyosos que hem de sentir a cada Ple, sobretot de l’equip de govern de PSC i En Comú-Podem. No trobaré a faltar en Xavi, perquè és un gran amic i ens trobarem sovint podant oliveres o jugant a la botifarra. En canvi a qui trobo i trobaré a faltar és a tu que em llegeixes, ciutadà de Rubí, que et mires la política de lluny com si la cosa no anés amb tu, el ciutadà de Rubí desespera de la ciutat o que s’absté a les eleccions municipals mandat rere mandat. Perquè estic convençut que hi ha altres Xavis compromesos amb la nostra ciutat que podríeu ser grans regidores i regidors el 2027 de qualsevol partit (d’esquerres, de dretes, independentistes, ecologistes…). Si no ho feu vosaltres, si no militeu en cap dels partits que teniu per escollir i us féu escoltar, ho faran els de sempre: els cínics calculadors que voldrien jubilar-s’hi i que volen súbdits en lloc de ciutadans revoltats. Si no esteu contents amb els governants que teniu, poseu-vos-hi vosaltres i feu-los i feu-nos fora d’una vegada. O continuarem lamentant-nos eternament de l’estat d’aquesta nostra ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.