De debò calen 600.000 habitatges nous?

El dia de Sant Jordi la premsa nacional i estatal anunciava que el Banc d'Espanya havia emès un informe del qual es desprenia que arreu de l'estat mancaven 600.000 habitatges nous en els pròxims dos anys. Acostumats com estem a veure com va la gestió de la sanitat, de l'ensenyament o del transport públic, un titular com aquest indica un altre desgavell més i ja no ens ve d'aquí. Que la gent de poder adquisitiu normal no té accés a un habitatge en condicions ho sap tothom, no ens cal que ens ho expliqui l'ens regulador de les malifetes de les entitats financeres del país actual on estem. És un informe que parla de tot el món econòmic i tant ho fa de l'ocupació, com de les empreses, com de les pensions, com de l'IRPF. Les editorials han donat molta rellevància a les dades sobre l'habitatge quan aquest és un punt més del mateix, com si els altres temes no mereixessin prou interès. Ja que hi som, mirem que en diu:

Des del punt de vista exclusiu d'economia de mercat immobiliari, alerta de molts problemes. Entre d'altres, explica que el lloguer turístic encareix els lloguers i que la despesa per habitatge supera el 40% de la renda familiar quan a Europa està prop del 20%. També diu que la càrrega fiscal de la construcció d'habitatges és molt alta i que cal rebaixar-la (benefici per les immobiliàries) i que es podria pujar un cop es té com a propietat, com per exemple en l'IBI (i que perjudica el ciutadà). D'afegitó es manifesta totalment contrari a la regulació dels preus de lloguer. El document és tota una declaració d'intencions per la millora del mercat. Li toca. Però oblida voluntàriament que un dret no es pot regir sols per paràmetres economicistes.

Explica que cada any es creen aproximadament unes 200.000 noves llars (entre d'altres, els joves que s'emancipen) i dona per fet que sempre hi ha una correlació entre nova llar i nova construcció i, com que aquesta s'ha aturat, les previsions apunten a un dèficit pel 2025 de 600.000 habitatges. Com si les noves llars només tinguessin la sortida de l'habitatge nou. El mateix informe dona una dada que, crec, no s'havia donat mai amb tanta claredat: encara existeixen 450.000 habitatges nous desocupats provinents de la crisi del 2009. Deixa entreveure que podrien ser part de la solució, però, oh sorpresa!, també diu que hi ha mil entrebancs per poder-ho fer efectiu: que no tots estan acabats, que estant dispersos, que requereixen molt d'esforç en gestió, que s'han d'adequar i n'hi ha que ni s'han construït. En definitiva, poques ganes. I alhora, ens preguntem, qui és el propietari d'aquest volum tan gran de totxo immobilitzat? En cap moment es menciona. Tothom s'ho imagina.

El més greu ve quan aconsella que els municipis requalifiquin (alliberin, en diu) espais no urbanitzables (espais naturals) per fer noves construccions. No preveu que la problemàtica es pot solucionar amb fórmules que no passin per més ocupació d'espais naturals. Atenció a les ciutats amb planejament pendent de redactar i aprovar.

I com a cirereta, en la part de l'informe destinada a donar consells, diu que caldria millorar el transport públic, sobretot en les àrees metropolitanes, idò, els treballadors podrien accedir millor als habitatges nous dels extraradis, alhora que el mercat immobiliari podria mantenir el seu ritme. Ves per on, una de les nostres demandes més reclamades, la millora de rodalies, pot venir d'una recomanació del Banc d'Espanya. Paradoxes de la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.