La tornada de vacances: com fer-li front amb energia i positivisme

La causa més evident de la síndrome postvacances és la readaptació a la vida laboral, la qual inclou la tornada a diverses obligacions, el canvi d'horaris i la disminució d'hores de son. Foto: cedida

"Depressió postvacances": Tots hem utilitzat el terme o bé n'hem sentit parlar d'ell. En fer-ho, ens hem volgut referir a l'apatia i falta de motivació envers la tornada al treball després del període de vacances.

Parlar de "depressió" segurament seria incorrecte en la majoria dels casos; no només perquè la intensitat dels símptomes és inferior, comparada a la dels símptomes dels processos depressius; sinó que, alhora, la "depressió o síndrome postvacances" no està reconeguda per la comunitat científica com a tal.

En aquest article parlarem sobre els símptomes que solen estar relacionats amb aquesta síndrome, així com sobre les mesures que podem prendre per evitar-la, perquè malgrat que no sigui una entitat reconeguda com a tal, descriu el malestar que una part de la població experimenta en tornar de vacances i, per tant, mereix la nostra atenció.

Els símptomes principals són molt similars als de la depressió: apatia, desànim, irritabilitat, insomni, mal de cap, canvis d'humor, dificultat per concentrar-nos, dificultat per a relacionar-nos amb el nostre entorn; fins i tot podem parlar en alguns casos d'estats d'ansietat i trastorns digestius associats.

La causa més evident de la síndrome postvacances és la readaptació a la vida laboral, la qual inclou la tornada a diverses obligacions, el canvi d'horaris i la disminució d'hores de son. Aquests símptomes constitueixen un procés d'adaptació normal que comença a esdevenir problemàtic si es mantenen durant més de dures setmanes i es donen molèsties físiques o psicològiques.

La recerca indica que un 30% de la població ho pateix; això vol dir que el 70% de la població restant o bé té un treball que l'omple i la tornada al qual és experimentada com gratificant, o bé es posen en marxa estratègies per a evitar-ho.

Què hi podem fer?

- Tornar a la rutina de manera gradual: podem fixar-nos objectius realistes i a curt termini, intentant no carregar-nos de feina feixuga durant els primers dies. No podem oblidar-nos de descansar de tant en tant.

- No tornar de vacances el dia abans de reincorporar-nos a la feina. Tornar a la rutina i als horaris habituals de manera progressiva és el més indicat. De fet, podríem començar a llevar-nos més d'hora uns dies abans de manera que, quan tornem a treballar, ja estiguem adaptats als horaris habituals. Una bona opció és incorporar-nos al lloc de treball a mitja setmana.

- Planificar objectius que ens il·lusionin: si no és possible fer-ho en l'àmbit laboral amb projectes que ens motivin, podem fer-ho en l'àmbit personal, reprenent hobbies o començant activitats lúdiques. El dia té 24 hores, i només una part d'aquestes les hem de destinar al treball.

- Mantenir hàbits de vida saludable: dormir d'entre 6 a 8 hores, menjar sa i fer activitat física ens ajudarà a regular el nostre cos i a què aquest s'adapti millor a la tornada.

- Adoptar una actitud positiva: hauríem de procurar no veure el treball com una càrrega, sinó com una oportunitat de donar el millor de nosaltres mateixos. Tanmateix podríem tenir present que hi ha molta gent que no té la sort de tenir un treball que els espera a la tornada de les vacances.

- Preguntar-nos si hi ha algun motiu més enllà del canvi d'horari i la desgana de la tornada a la feina, que justifiqui com ens sentim: tenim problemes a la feina?, amb el nostre cap?, amb els companys? Que hi podem fer al respecte? Qui ens pot ajudar?

Si els símptomes duren més de dues setmanes, podem plantejar-nos consultar amb un professional de la salut.