La Carolina Alabau és compositora, cantant i pianista, de 26 anys i, tot i no haver nascut a Rubí es considera a ella mateixa com a rubinenca. Nascuda en una família de músics, la cantant ha tingut una formació extensa, primer en la música clàssica i a partir dels 17 anys, en la música moderna i el jazz.
Amb experiència a l'estranger estudiant a la Guildhall School de Londres, i a altres escoles de prestigi nacionals com el conservatori del Liceu i en un futur, a la Berklee College of Music de València, Carolina mai ha deixat ni deixarà d'augmentar la seva formació.
Carolina, com va ser l'experiència televisiva de participar en el programa "Oh Happy Day" de TV3?
Per començar, he de dir que tota publicitat i tots els espais que tinguis a televisions, revistes, ràdios, etc. sempre va bé. És el que necessitem els artistes, que ens coneguin perquè a vegades és el que més ens costa. La difusió és el més important, després la gent ja jutjarà si la teva música li agrada més o menys, però primer t'han de conèixer. Així que per mi, l'experiència a l'Oh Happy Day, va ser una experiència, en general, positiva.
Com està sent la promoció del nou disc i com t'ha afectat la pandèmia de la Covid-19?
El disc va sortir el passat 7 de febrer i vaig fer la presentació del mateix a la sala Luz de Gas el 25 de febrer, que va anar molt bé perquè va venir molta gent. Dues setmanes més tard, es tancava tot. Al març tenia 9 concerts, a l'abril en tenia 5, al maig tenia 4... La veritat és que s'estaven tancant molts concerts, i de fet, jo vaig deixar una escola on donava classes per poder dedicar-me 100% a fer-los però clar, això va desaparèixer. Ha estat una situació que ens ha afectat a tots, però als artistes en especial, ens ha afectat molt perquè vivim d'això. Aleshores, ara ens estem refent, realitzant videoclips de cançons del disc i amb la idea que pel setembre o l'octubre es pugui començar la gira.
En el teu disc cantes en català, en castellà i en anglès, però hi ha amb algun que et sentis més còmode?
Doncs la veritat, aquest disc ha estat el meu primer contacte amb la indústria musical discogràfica i el meu primer intent com a cantautora. Per tant, volia partir des d'una base molt honesta. Vaig compondre molts temes i després vaig decidir els que més m'agradaven. D'aquesta selecció vaig mirar en quins idiomes estaven i 5 eren en català, 5 en castellà i 2 en anglès.
Els temes que estan en anglès és perquè tenen un significat molt concret. Un d'aquests es diu Maria i és per una amiga meva que vaig conèixer a Londres que es va casar i jo li vaig compondre aquesta cançó perquè amb ella parlava en anglès. L'altra parla dels refugiats, que és un tema que vaig fer molt durant bastants anys, i la vaig escriure en anglès perquè volia que la majoria de gent entengués el missatge. Ara mateix, sento que la majoria de temes que compondré seran en català i castellà.
Carolina, què significa per tu la música? Et podries dedicar a una altra cosa que no fos això?
A mi sempre m'han agradat moltes coses, el que passa que en aquesta vida no es pot tot. Podria canviar de vida, i de fet m'agradava molt la física quàntica i segur que si em poso m'ho trauria. D'altra banda, la música sempre ha estat allà, de manera incondicional, tota la meva vida. Aquestes altres coses que m'agraden, han vingut i se n'han anat, però la música no, per això crec que fent música serè feliç sempre.
Avui en dia, els músics han de tenir les xarxes socials molt bé gestionades?
De fet, en l'últim disc hi ha temes que són una crítica cap al mòbil i les xarxes socials. Jo mateixa em trobo en un dilema perquè necessito les xarxes socials per viure perquè és una de les poques maneres que tinc de fer arribar la meva música a la gent però per l'altra banda sóc molt esclava, perquè he d'estar constantment actualitzant els meus perfils socials.
i Carolina, saps d'on ve o quina és la teva inspiració?
D'on ve la inspiració, crec que ens ho hem plantejat tots els artistes, i si ho sabéssim seria molt fàcil perquè simplement connectaríem. Pablo Picasso va dir allò de què la inspiració t'agafi treballant. Hi ha dies que les emocions, el subconscient, està més en contacte amb el conscient i surten coses increïbles en espais de temps molt curts, a diferència d'altres, que potser et passes dies i dies treballant.
Què els hi diries als teus veïns rubinencs i rubinenques?
Demano a la gent que escolti la música, i que també ara que els artistes no guanyem amb concerts, doncs que la gent comparteixi la música perquè és una manera de donar-nos difusió i sempre hi ha una possibilitat d'augmentar i créixer a les xarxes socials.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.