19 dones importants de Rubí que no figuren en el nomenclàtor urbà

Aquest divendres 10 de març s'ha ofert una conferència sota el títol: 'Dones de la història de Rubí: proposta per a un nomenclàtor urbà' a l'auditori del Rubí Forma on, l'historiador local i president del Centre d'Estudis Rubinencs Jordi Vilalta, ha presentat la història de 19 dones que, d'una manera o altra, han deixat una marca a la ciutat. La xerrada ha omplert la sala amb més d'una quarantena de persones.

Vilalta ha esmentat que l'objectiu principal de l'acte és donar a conèixer aquestes dones i fer una proposta perquè l'Ajuntament dediqui el nom d'algun carrer o d'alguna plaça a aquestes dones de rellevància a la nostra ciutat. "De tots els carrers que hi ha a Rubí, només hi ha 12 carrers dedicats a dones, i d'aquests carrers dedicats a dones només hi ha tres que siguin de la ciutat", ha declarat l'historiador.

Fent un recorregut en el temps des de l'època Romana fins a l'actualitat, Vilalta ha volgut deixar clar que, tot i que durant el temps sempre se li ha donat més importància a la labor dels homes, a Rubí sempre hi ha hagut dones que han destacat. "Des de l'època romana ja hi havia dones que ressaltaven a Rubí. A la ciutat tenim una làpida romana que ja parla d'una tal "Pòrcia Serana" que possiblement era la mestressa de la vila de Ca n'oriol", ha explicat.

Les 19 dones que no figuren al nomenclàtor urbà

 

Durant la conferència s'ha parlat de dones que han marcat la història de la nostra ciutat com Pòrcia Serana, ciutadana romana i possible propietària de la vil·la romana de ca n'oriol; Clòdia Gratil·la, lliberta o ciutadana romana; Engilrada, vídua de Seniofred de Rubí, senyor del castell, també va ser propietària de terres al terme de Sant Pere de Rubí i mare del senyor del castell Ramon Seniofred; Joaneta de jesualdo, propietària del castell de Rubí mercès a una sentència del rei Alfons el Magnànim; Josepa de Sarriera i Copons, marquesa de Moja, propietària del castell i de moltes terres al terme de Rubí i impulsora de reformes urbanístiques a la població; Francesca bou Monràs, mestra de les escoles Ribas, va ser directora des del 1939 fins al 1953; Teresa Roura Esteve, llevadora, va ser l'única llevadora de Rubí fins a l'arribada d'altres titulars; Balbina Cortés Riera, llevadora que va ajudar a néixer a moltes persones de Rubí; Teresa Altet Roig, mestra de les escoles Ribas durant la república i la guerra civil, va ser directora des de 1953 a 1957.

Mercè Plantada Vicente, cantant d'òpera i actriu que va viure molts anys a Rubí i oferia concerts per la festa major i per la diada de Santa Cecília; Magdalena Pascual Morey, mestra de l'escola evangèlica de Rubí i gran impulsora d'activitats pastorals abans de la guerra civil; Àngela Rovira Canals, presidenta del grup femení del centre democràtic republicà que impulsà nombroses activitats de cara a la dignificació de la dona; Maria Illa Gomà, modista d'alta costura que va ser la modista de més categoria de Rubí entre 1940 i 1960; Maria Duran, militant anarquista que va actuar en nombrosos mítings per tot l'estat espanyol i va ser empresonada diverses vegades; Eulàlia Colomer Artigas, poetessa que va ser participant activa de la festa de la poesia; Josepa Vilarrubí Guitart, mestra de l'escola Montserrat que va ser directora de 1940 a 1955; Maria Rusiñol Font, infermera molt apreciada per la gent, posava injeccions a domicili fins als 75 anys d'edat; Eulàlia Turu Crehueras, mestra de català per a adults que va ser sòcia-fundadora del centre excursionista de Rubí el 1949 i Pepa de Haro Cabanas, pintora i escultora que va ser regidora de l'Ajuntament de Rubí.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.