Anna Tamayo: "Rubí m'ha inspirat molt a les meves obres"

Tots coneixem els noms de Dalí, Picasso o Velázquez. Tots sabem quines són les obres de La persistència de la memòria, el Gernika o Las Meninas. Aquests artistes han marcat un abans i un després a la història, i fins i tot, a la nostra vida personal. Està molt bé saber d'ells, el que van suposar al seu moment, però poques vegades li prestem atenció als artistes de la nostra ciutat, els que són els nostres veïns i veïnes, el que diríem, artistes locals. 

Aquest és el cas de la rubinenca Anna Tamayo. Nascuda l'any 1971, ha aconseguit consagrar-se com a una de les pintores amb més renom de la nostra ciutat. Es podria dir que és una artista local, que s'ha inspirat als carrers de Rubí a moltes obres, però les seves pintures han viatjat pels indrets més remots del món, com al Japó. Ha dedicat tota una vida a l'art i el seu coneixement, va estudiar a l'IDEP de Barcelona i ha après amb els millors mestres de tallers de Catalunya. Durant la seva trajectòria, ha fet obres molt importants com RrubibaRroc o La memòria de les flors extraviades. 

Sempre ha estat molt arrelada a la ciutat que l'ha vist créixer i desenvolupar-se com a artista. Una de les seves passions, a part de la pintura, és escriure. Ha fet d'amanuense i ha col·laborat per a diversos mitjans locals com el Diari de Rubí o el Tot Sant Cugat. Actualment, amb els seus alumnes, ha inaugurat la mostra Joaquín Sorolla o la poesia de la llum, a l'Espai de l'Antiga Estació de Rubí, que està disponible per a tots els públics fins al 21 d'octubre.

 

Felicitats per l'exposició de Sorolla, Anna. Com va sorgir aquesta iniciativa?
A l'escola, cada any treballem un autor diferent, i ens centrem en un tema que no sigui molt dispers. Hi ha molts artistes, moltes maneres de pintar diferents, molts nivells... Doncs escollim un per aglutinar un tema i que el públic no se senti perdut. Sorolla és un autor que sempre ha agradat molt a l'estudi, i aquesta edició repeteix, perquè aquest any coincideix amb el centenari de la seva mort.

 

Què ha significat l'autor a la teva vida artística?

Personalment, Sorolla sempre m'ha agradat molt. És un "pintoràs", un gran exemple, té una pinzellada molt solta i fa que et fixis molt en la seva forma d'enquadrar, que remet molt a la fotografia. Aquesta tècnica va ser molt innovadora al seu moment i fa reflexionar molt. No obstant això, no recordo cap obra en específic en la que m'hagi inspirat en ell, però segur que ho he fet inconscientment perquè és font d'aprenentatge per a qualsevol que vulgui ser pintor.

 

I parlant de les teves obres i l'art... com vas començar tu en aquest ofici?

Sempre he tingut afició i facilitat per la pintura, i quan era molt petita vaig anar a l'estudi de Teresa Farrés a Sant Cugat del Vallès. Vaig estar-hi molts anys, i vaig aprendre molt amb ella: dibuix, a estimar la pintura, que significa la quietud i l'art com a introspecció, una cosa d'un moment de reflexió. Va ser una formació fora de cànon, i després vaig estudiar a l'IDEP de Barcelona. A més, també he estat a molts tallers de pintors, aprenent tècniques, formes de producció i diferents maneres de fer.

Una de les meves altres passions és escriure, he fet d'amanuense (transcripció d'un llibre a mà, amb lletra xinesa). Va haver-hi una època que introduïa molts textos pintats, i arran d'això, va sortir una col·laboració amb Jaume Muxart (pintor català de gran renom), El Llibre de les hores, més modern, i ell il·lustrava i jo emmaquetava les pàgines i feia els escrits a mà. Només he fet aquest llibre, però que comptava amb més de 1.000 fulles. És una part de l'art que m'encanta.

 

"Una de les meves altres passions és escriure"

 

Has tingut algun mestre que t'ha marcat a l'hora de crear?
Com a mestre només em va marcar un, Manuel Hurtado. El vaig conèixer a aquests tallers i em va donar molta soltesa i tranquil·litat a l'hora de pintar.

 

Has fet exposicions arreu de l'Estat i del món, com per exemple, Tòquio. Com ha sigut aquesta etapa?

Va sorgir per la meva participació en moltes edicions d'exposicions que es feien a la Sala Wilson de Barcelona, a passeig de Gràcia, i que ja no existeix. Gràcies a això, em va obrir moltes portes. Vaig participar en exposicions col·lectives i individuals i l'acollida de les obres era molt bona.

 

Quin estil d'art t'identificaria més com a pintora?
Jo crec que és un megamix, hi ha coses que aplico molt de l'impressionisme i de l'informalisme. També tinc moltes peces que tenen segments que pertanyien a l'hiperrealisme o altres que són abstracció pura. És una barreja de tot.

 

Actualment, quin estil estàs treballant més?
Ara mateix no estic en un moment de creació, però l'últim que he treballat ha sigut el conjunt de l'hiperrealisme, de fons molt abstractes, com les flors. Ara mateix no em plantejo una producció gran, sinó que estic a un moment d'anar provant coses. Un pintor mai està aturat.

 

"A les meves obres aplico molt  l'impressionisme i  l'informalisme. També tinc moltes peces que tenen segments que pertanyien a l'hiperrealisme o altres que són abstracció pura"

 

Al teu ofici, t'has trobat obstacles per subsistir econòmicament?
És difícil, perquè com a fonts d'ingressos mai saps quant cobraràs a final de mes. No et pots organitzar, perquè a vegades tens molt i d'altres molt poc. S'ha d'equilibrar i buscar la manera de subsistir. Jo no em puc queixar, perquè he sigut molt treballadora i he pogut viure sempre de l'art.

 

Moltes de les teves obres les has fet a Rubí... què ha significat per a tu la ciutat a la teva trajectòria?
M'he inspirat molt en Rubí en les meves obres, de fet vaig fer una exposició al Celler que es deia RrrubibaRroc, que eren peces de gran format. En aquell moment, les ciutats i els skylines eren uns elements molt recurrents a les meves obres. Eren reconeixibles de Rubí, però passats pel meu tapís. Aquesta ciutat és la que m'acull, el meu context.

 

Hi ha algun indret específic del municipi que t'inspiri?
No podria destacar un lloc concret, sinó l'amalgama de coses diferents, de barreja de colors i la diversitat que envolta a Rubí. És el que sento com més meu, i és el que trasllado a la meva obra.

En 2019 vas donar unes peces a l'Ajuntament que s'anomenaven La memòria de les flors extraviades. Què va significar per a tu l'obra?
Va ser una continuació del que estava treballant en aquell moment, un creixement com a pintora. Observava el que envolta a les ciutats i la mirada s'enfocava a una cosa més propera, com les flors que tenia al costat.

 

De tota la teva trajectòria, quina seria la peça que has creat que més t'ha marcat?
Seria RrubibaRroc (Rubí Barroc). Va ser un repte fer unes peces de gran format, d'enfrontar-me a aquella feina, que va ser aconseguir portar-lo a terme perquè eren peces de 2x2. El fet de poder traslladar-ho a formats tan grans era difícil, però ho vaig fer.

 

Avui dia et dediques molt a la docència de l'art. Com és aquest nou cicle?
És molt agraït, perquè veus com cadascú aplica les coses de forma diferent, encara que sigui una norma. Els joves sempre m'inspiren i aprenc molts d'ells. Són font d'energia i em donen un input d'alegria.

"Unes de les peces que  he creat que més m'ha marcat és RrubibaRroc"

 

Quins projectes artístics tens al cap?
Sí... alguna cosa tinc pensada, però encara que no la puc dir.

Quins reptes personals encares per al futur?
Viure dia a dia i ser feliç. És complicat, però vull continuar funcionant i estar lúcida. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.