Carlos Ernesto García: "La poesia és com un bàlsam"

Carlos Ernesto García és originari d'El Salvador però es va establir a Rubí ara fa 20 anys. Poeta, escriptor, productor cultural i corresponsal de premsa, d'ençà que va començar la pandèmia del coronavirus ha teixit una xarxa de poetes d'arreu del món, sobretot d'Amèrica Llatina.

García, que també ha sigut comissari de diverses exposicions, ja fa anys que tenia la idea de reunir en un grup a poetes amics de diferents països a qui ha tingut l'oportunitat de conèixer personalment en diferents festivals. "Són poetes extraordinaris, homes i dones, i aprofitant la situació actual vaig reviure la idea de convocar-los. Som més de 90 poetes d'Argentina, Colòmbia, Perú, Xile, Mèxic, Bolívia i alguns d'aquí" ens explica l'escriptor, que fa de nexe comú entre tots ells.

"La poesia sempre ha estat en l'imaginari de totes les persones. Ernesto Cardenal, el poeta nicaragüenc, sovint deia que en cada ésser humà existeix un poeta. Amb aquesta situació que estem vivint estem anant cap al nostre interior, donant més importància als valors humans", assegura García, per afegir que "els moments de recolliment de l'individu el porten a manifestar la part poètica. No es viu només la poesia escrivint-la, també vivint-la".

A hores d'ara, el grup creat per l'escriptor salvadorenc és tancat i a través de Whatsapp però l'escriptor no descarta que més endavant es pugui accedir al contingut literari aportat pels poetes a través de la ràdio, una web o les xarxes socials, donat l'interès que ha suscitat aquesta iniciativa. Tal com explica, "la idea és anar creixent i compartir l'enriquiment poètic", tenint en compte la figura del lector de poesia, que no escriu però és una persona a qui li interessa la poesia. En aquest sentit, García recorda que "els poetes i escriptors, en general, no seríem res sense els lectors". Tanmateix, una altra figura existent dins d'aquest grup són els escriptors de narrativa que també són "àvids lectors de poesia".

En el marc d'aquest projecte encara "embrionari", el Carlos Ernesto transmet poemes en àudios d'entre tres i cinc minuts cada dia entre les 20 i les 21 h, hora local. "És un temps de petita reflexió ja que la poesia és com un bàlsam, i de forma dosificada ens permet mantenir-nos en contacte amb la paraula poètica".

Aquest grup de poetes ha despertat l'interès de de la Ràdio de la Universidad Nacional de Costa Rica, que té la intenció de fer una rèplica d'aquest espai d'una norantena de poetes que coordina el rubinenc, i d'una associació narrativa de no vidents de Panamà.

Una altra idea que ha sorgit és una possible reunió de tots els integrants del grup en uns anys "però no en un festival sinó en el marc de la camaraderia en algun país d'Amèrica Llatina, probablement Costa Rica". També projecten crear un documental per reflexionar des de la poesia sobre la pandèmia i l'emergència sanitària actual.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.