Happy meal de crispetes (The Founder)

 

Porten dècades entre nosaltres. Anem on anem hi són. Al nostre poble, a la ciutat veïna, a les nostres vacances a l'altre costat del món… La gran M brilla de dalt a baix de la terra, servint menjar d'incerta qualitat i alimentant cada dia al 1% de la població del planeta. Fa molt temps que el menjar ràpid té un rei indiscutible, i el seu nom és McDonald's.

 

Era el cognom de Dick i Mac, dos germans que en 1940 van obrir el seu primer restaurant amb una variada carta de 20 articles, encara que amb el temps es van adonar que la majoria dels seus ingressos produïen de les hamburgueses. Per això, en 1948 van tancar en local per inventar una nova fórmula que, sense saber-ho, acabaria convertint-se en l'aliment de milions de persones. I tot basat en una paraula: Velocitat. Van crear un sistema de servei ràpid, innovador i sorprenent, capaç de lliurar les comandes en 30 segons. Va ser un èxit.

 

I després va aparèixer un home per robar-los la idea. Ray Kroc, una mena de venedor ambulant, va quedar meravellat davant aquell petit restaurant. Anys després aquest home es va convertir en l'amo de McDonald's i el fundador de l'empresa tal com la coneixem ara.

 

Una pel·lícula sobre la història d'aquesta coneguda franquícia podia semblar irrellevant vist amb distància, però la veritat és que resulta molt interessant. Fins i tot si ignoréssim la marca, la vida de Ray Kroc, d'aquest suposat Fundador, és més que entretinguda. Es tracta d'un geni, o d'un lladre? On queda l'ètica quan es barreja amb l'ambició?

 

Són alguns conceptes interessants amb els quals la pel·lícula coqueteja sense arribar a posicionar-se, una decisió una mica desafortunada. I és que la narració manté sempre el mateix to, innocent i educat, i s'allunya del cinisme que necessita. És una pel·lícula que s'acosta a 'The Social Network' i diversos films que han aparegut recentment, amb grans guions que sempre acaben involucrant robatoris d'idees i reunions amb advocats. Intenta imitar certs elements de la pel·lícula sobre Facebook però flaqueja al no atrevir-se a jutjar al seu protagonista.

 

Malgrat això, la pel·lícula manté l'interès cap a aquesta història real, en gran part gràcies a la interpretació de Michael Keaton, qui dota al personatge d'innombrables matisos. És difícil decidir si és un bon o un mal home, però per descomptat és capaç de mantenir el pes de la pel·lícula tan sols en el seu rol protagonista.

 

Els secundaris també compten amb grans intèrprets, encara que les seves aparicions en el guió es veuen una mica forçades per un fil conductor que salta a través dels anys sense informar. Aquest aspecte negatiu es suma a una ambientació dels 40-50 que encara que és correcta, es queda en simple i poc imaginativa.

 

 

Malgrat tot, John Lee Hancock, qui en el passat ja ha demostrat la seva capacitat per a les històries reals, aconsegueix que la pel·lícula es mantingui compacta i llista per consumir. Fins i tot aconsegueix crear algunes seqüències bastant notables, especialment en el primer tram de la pel·lícula.

 

'El Fundador' és, en conclusió, una pel·lícula correcta que peca de no prendre posició moral en la seva història, però que així i tot narra els esdeveniments de manera molt digna. 

 

No sortiràs amb ganes d'anar corrent a buscar un McMenú, però quan un dia o un altre acabis menjant una d'aquestes hamburgueses, podràs presumir de conèixer la seva història.

Títol original: The Founder

USA, 2016.

Direcció: John Lee Hancock

Guió: Robert D. Siegel

Interpretació: Michael Keaton, Laura Dern,  Nick Offerman, Linda Cardellini, Patrick Wilson, B.J. Novak, John Carroll Lynch…

Durada: 115 minuts

Estrelles: *** (3)